Si em voleu acompanyar a la descoberta dels flysch...

A la costa guipuscoana, entre les localitats de Zumaia i Mutriku, hi ha la formació de flysch més interessant de la península Ibèrica, tant en l'àmbit geològic com biològic.

Els flysch són fàcies rocoses d'origen sedimentari caracteritzades per l'alternança de capes de roques dures (calcàries, pissarres o arenoses) intercalades amb altres de més toves (margues i argiles), amb la particularitat que es mostren en forma vertical.

En visitarem una petita part, tant arran de mar com seguint un tram de penya-segats per dalt.

Sortint de la bonica població de Zumaia anem seguint el riu Urola per la riba esquerra fins que trobem els senyals, a mà esquerra, amb les indicacions a l'ermita de San Telmo, la platja d'Itzurun i la ruta del Flysch.

Baixem cap a la platja. No té preu la visió del paisatge ondulat i verd -tots els colors del verd, que canta Raimon-, que acaba sobtadament en impressionants penya-segats sobre el mar.

A dalt, a mà esquerra, veiem com treu el nas l'ermita de San Telmo.

Tot baixant tenim la primera visió en detall del fenomen del flysch.

I no només a les parets dels penya-segats, sinó, en les formacions que s'endinsen al mar, sembla que fins a cinc quilòmetres, dels quals només es poden veure els primers trams, més o menys grans en funció de la marea.

Anem ara cap a l'ermita de San Telmo, patró de Zumaia. En aquesta primera perspectiva veiem el llarguíssim penya-segat que acaba a la punta Algorri i que seguirem per dalt.

Podríem dir que és una ermita "de cine", ja que és un dels escenaris de la pel·lícula «Ocho apellidos vascos».

A ponent de l'ermita hi ha una terrassa que dóna directament sobre el mar.

Seguint la gran cresta, a la vora del precipici es veu clarament la formació geològica a base de capes paral·leles i verticals.

En un dels punts del recorregut trobem una ikurriña al costat d'una làpida, una fotografia i unes flors. Són allà en record de Xabier Calparsoro, qui fou segrestat durant diverses setmanes, per acabar "caient" des de la finestra del segon pis de la comissaria de policia.

Els flysch que estan al mar, a més de l'interès geològic, són molt apreciats pels estudiosos en biologia per l'enorme quantitat de fòssils que s'hi troben.

En el recorregut de tornada ens fixem en la vegetació arbustiva que de manera escassa viu a la vora del penya-segat. Majoritàriament està formada per petites alzines acompanyades d'arítjols.

Visualment crida l'atenció el modelatge originat pel vent que li dóna la mateixa inclinació que les parets rocoses que cauen fins al mar.