Si em voleu acompanyar en la visita al Castell de Sant Ferran...

Al final de la Pujada del Castell, a Figueres, dalt d'un turó s'aixeca la fortalesa amb baluards més gran de les construïdes a l'Europa de la Il·lustració durant el segle XVIII. Està catalogada com a Monument Històric Artístic.

Les noves fronteres amb França dibuixades amb la signatura del Tractat dels Pirineus, van fer que els castells de frontera existents, tant el de Salses com el de Bellaguarda, quedessin en territori francès. Per aquest motiu es va decidir la construcció del castell que avui visitem, la primera pedra del qual va ser col·locada a la segona meitat del 1753.

Arribem a l'entrada del recinte que ocupa una superfície de 550.000 m2, la major part de la qual, 320.000 m2, són els ocupats per la  fortalesa central.

Abans d'entrar tenim una visió del baluard de Sant Narcís en el punt de confluència de les façanes defensives orientades a llevant i migjorn. L'alçada de la muralla i l'amplada del fossar ens donen una primera idea de la grans dimensions del conjunt.

Entrem per l'hornabec de Sant Roc. Els hornabecs es construïen a certa distància de la fortificació per enfortir el flanc més feble. La seva principal missió era obligar a l'artilleria enemiga a situar-se més lluny de la fortificació. El de Sant Roc, a més, cobreix la porta principal del castell.

Aquesta porta avançada de la fortalesa té una ornamentació de pedra treballada on destaquen les figures de dos guerrers amb vestits grecoromans, una a cada costat de la porta, i un medalló a la llinda.

"Plano de la Plaza de Sn. Fernando situada à tres leguas de la frontera de Francia en la inmediación de la Villa de Figueras cuya construcción tuvo principio à 4 de Sep. de 1753"

Així que sortim a la primera explanada veiem el pont que creua el fossar per accedir pròpiament a la fortalesa.

Al final del pont, actualment, s'obre un gran pati limitat per edificis de construcció relativament recent.

Aquí hi havia hagut un pont llevadís i la sumptuosa porta principal. El 1er. de febrer de 1939 se celebrà a Sant Ferran la darrera sessió de les Corts republicanes abans de marxar cap a l'exili. Una setmana després, quan la caiguda de Figueres era imminent, l'exercit republicà va procedir a la voladura del material militar. Amb aquest acte va quedar derruïda la porta principal i una bona part del pany de muralla on hi havia l'arsenal principal.

Continuem endavant fins l'edifici del fons on s'obre un pas que ens portarà fins a la plaça d'Armes.

Aquest grandíssim espai està delimitat per diferents edificis de planta i pis destinats a l'allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies.

L'edifici que ens queda darrera, el que hem travessat per sota i, davant per davant, el de l'altra costat de la plaça, eren ocupats per oficials de menor graduació.

A mà dreta hi ha el pavelló de l'Estat Major, el centre del qual era la residència del governador del castell.

A mà esquerra hi ha cinc edificis, el del centre és l'església que mai no fou acabada.

Els detalls ornamentals de la portalada mostren la importància que es volia donar al conjunt.

L'església fou projectada com un gran espai central en forma el·líptica que havia d'haver estat cobert per una cúpula i envoltada per quatre capelles amb absis semicirculars.

Els grans pilars donen idea del pes que havien de suportar.

En efecte, observem una volta de maó massís que havia de quedar coberta per una capa d'un metre i mig de pedres i terra per sota de la teulada. Amb això es garantia l'efecte amortidor que evités la destrucció per el possible impacte de projectils de morter.

Els altres edificis, amb porxada a la part davantera, a dreta i esquerra de l'església, eren la residència d'oficials i personal civil com ara enginyers, metge i capellà.

Veiem l'habitatge d'un oficial superior que, malgrat l'estat de conservació, permet fer-nos una idea de la seva confortabilitat per l'època.

Ens enfilem al baluard de Santa Bàrbara des d'on tenim una molt bona visió del fossat que encercla la fortalesa.

El baluard és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa. La seva aparició com a element defensiu assenyala l'origen de la fortificació moderna.

Hi ha tres garites i diverses troneres de les que podem observar els ancoratges dels canons i les guies, fetes amb pedra polida, que permetia poder-los orientar.

A l'interior del baluard, separat i protegit per un fossat interior, podem observar, gairebé com si es tractés d'una maqueta, les construccions interiors d'un cavaller que mai es va arribar a acabar.

Un cavaller havia de tenir una alçada superior a la del baluard, de manera que els canons situats a les seves troneres dupliquessin la capacitat de foc del conjunt. A la part inferior hi havia totes les dependències necessàries per albergar el personal destinat a la seva defensa, també hi havia una cisterna per emmagatzemar aigua.

Des de les troneres orientades al nord-oest veiem una part important de l'aqüeducte que feia arribar aigua a la fortificació.

Ens anem desplaçant cap al costat nord del baluard. Des d'una de les troneres observem un dels mètodes defensius ideats per Vauban. Des d'aquesta tronera es defensava la de l'altra baluard i a l'inrevés; els baluards es defensaven mútuament entre si,

Tornem a baixar a la plaça d'Armes i anem resseguint l'edifici que la tanca pel nord. En arribar al centre, també en aquest costat, hi ha un passadís que el travessa. Al fons hi ha la zona què, del 1906 al 1933, es destina a funcions de penal civil, arribant a albergar una població de gairebé un miler de presoners.

Durant la guerra civil, part d'aquesta zona va tenir la funció de magatzem d'armament. El 1939 també va ser volada per evitar que el material passes a mans franquistes. Amb l'explosió es van enderrocar edificis i un altra pany de muralla.

Posteriorment el règim franquista ho va reconvertir en presó militar. A l'any 1954 van empresonar-hi Joan Sirera, el primer d'una sèrie de testimonis de Jehovà que van tenir el mateix destí en negar-se a fer el servei militar. Durant els anys 70 van ser diversos els pacifistes i antimilitaristes empresonats aquí per manifestar-se objectors per motius de consciència.

L'any 1975 hi van ser empresonats Juli Busquets, José Julve, Juan Diego i Antonio Gurrirán, membres de la Unió Militar Democràtica (UMD), que havien demanat eleccions i democràcia.

L'any 1983 hi serien empresonats alguns dels condemnats pel cop d'estat del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Tejero i altres dos colpistes més, encara que, segurament no ocuparien aquestes malmeses dependències. El castell seguiria sent presó militar fins al 1991.

Sota de l'enorme pati d'armes, de 12.000 m2 de superfície, hi ha quatre grans dipòsits d'aigua potable amb una capacitat conjunta de 9.000 m3. A cadascuna de les quatre cantonades de la plaça hi ha una boca de pou.

Darrera del pavelló de l'Estat Major, adossat a la muralla de llevant, podem veure alguna de les noranta-tres casamates o naus d'allotjament de la tropa que estan dins del perímetre del castell, entre totes podien albergar fins a 6.000 soldats.

Arribem al baluard de Santa Tecla sota del qual hi havia hagut el magatzem principal de pólvora. Més endavant es va reconvertir en una sala d'esbarjo per a la tropa. Del pati-jardí interior, decorat el 1930, hi destaca l'arrambador enrajolat d'estil hispà àrab.

Ens enfilem al baluard. Si mirem cap al sud, a la dreta, tenim una visió del fossat i del baluard de Sant Narcís, el primer que hem vist en arribar al castell.

Mirant cap al nord-est gaudim de la panoràmica de la plana empordanesa i, al fons, arribem a veure la serra de l'Albera, darrers contraforts dels Pirineus abans d'arribar al mar.

Si mirem ara cap al nord veiem els efectes que la voladura del material militar va tenir sobre la muralla, la capella del recinte penitenciari i part dels pavellons.

Baixem ara a nivell del fossat, on hi ha les cavallerisses, impressionant nau de doble crugia capaç d'allotjar, en el seu dia, fins a tres esquadrons de cavalleria. Dels 450 cavalls que s'hi podien allotjar, ara només hi ha lloc per a 280, a causa de la voladura del pany de muralla comentat.

El paviment inclinat fet amb llambordes facilita la neteja.

En un punt de les cavallerisses hi ha instal·lada una capella a l'indret on l'any 1810 va morir el general Alvarez de Castro, defensor de Girona davant les tropes de Napoleó.

En tornar a passar pel pont que ens durà cap a la sortida, a mà dreta, dins del fossar, hi observem un petit ramat de cèrvids.

I, abans de sortir del recinte, ens fixem en algun dels detalls d'una escultura inspirada en Dalí i el seu món.