Si em voleu acompanyar a visitar un parell de joies del romànic a Girona...

Al nord de la catedral, al marge dret del riu Galligants, trobem un parell de mostres del romànic català, l'església i el claustre de l'antic monestir de Sant Pere de Galligants i la petita capella de Sant Nicolau, els anem a veure?

De l'antic monestir només queda l'església i el claustre. No se'n coneix la data de fundació; el document més antic trobat que en fa referència data de l'any 988.

D'aquelles construccions preromàniques no en queda res. L'edifici actual es va començar a construir a la primera meitat del segle XII. Hi ha constància que l'any 1131 Ramon Berenguer el Gran va fer una important donació per sufragar-ne les obres.

Venint de la plaça dels Jurats, abans de creuar el pont sobre el Galligants, tenim una primera visió de l'església.

A la façana hi ha dos elements destacats, la portalada i la rosassa.

La porta principal té cinc arcs en gradació, sostinguts en forma alternada pel mateix mur i per dos parells de columnes, dues estriades i les altres dues el·lipsoïdals.

Ens aturem a observar els elements decoratius de la portalada

i també a la mateixa porta.

La mitra i les claus, emblema de Sant Pere

També hi observem un sarcòfag sostingut per dues carteles.

L'enorme rosassa data de finals del segle XII o principis del XIII.

L'església és de planta basilical amb tres naus separades per grans columnes que sostenen arcs de mig punt. A la dreta del transsepte s'obren dues absidioles i a l'esquerra dos més, si bé l'una està orientada, com la resta, a l'est i la segona orientada al nord. Aquesta orientació del petit absis fa pensar en la disposició del temple preromànic anterior.

La nau central i el presbiteri estan decorats amb una cornisa de la qual arrenca la volta.

Els capitells que coronen les columnes són de grans dimensions i decoració variada.

A l'absidiola nord hi ha una reproducció de la rosassa de la façana.

A l'interior de la nau hi ha un nombre important de làpides

Entrem al petit però molt interessant claustre, és de planta rectangular i els amples murs que el separen del pati interior estan sustentats per un seguit de dobles columnes, amb quatre grups de cinc, al centre de cadascun dels costats.

En total són seixanta columnes,  seixanta capitells amb una decoració diversa.

Representació de la lluita de l'home amb els animals

Representa la lluita de l'home contra la natura del regne vegetal

Representació de tres animals fantàstics, amb cos, ales i potes de falcó i cap humà

Capitell d'imitació a la decoració clàssica de tipus jònic amb fulles i volutes

Sirena de dues cues

Capitell de llaceria decorat amb cintes estriades i fulles

També de llaceria en el que destaca l'entrellaçat de les cintes, a l'esquerra, i combinació de fulles i pinyes, a la dreta

Al claustre també hi trobem ossaris i làpides d'èpoques diverses.

Amb la desamortització, l'any 1836 els monjos benedictins van deixar el monestir. Uns anys més tard es va construir una nova planta sobre el claustre.

Una vegada acabades les obres, l'any 1870, va obrir les portes com a Museu d'Història de Girona, des del 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

A la planta de dalt del claustre hi ha diverses sales on s'exposen peces que segueixen l'activitat humana a les comarques gironines des del paleolític fins a l'època tardo-romana.

A les naus laterals de l'església s'hi exposen peces de mida gran.

De les vies de comunicació de l'època romana hi ha exposats tres mil·liaris, fites de pedra que es col·locaven a les principals vies romanes per informar de la distància en milles.

Sortim a l'exterior, als jardins laterals hi ha la creu de Sant Pere de Galligants que, tot i tenir aparença medieval, és molt recent, del 1960, obra de Joan Oliver i els seus fills Jordi i Josep.

Al capitell hi observem l'escut de la ciutat de Girona

El monestir exercia la seva jurisdicció sobre el raval de Sant Pere, construït al seu voltant. L'any 1375, en pro de la defensa de la ciutat, Pere el Cerimoniós va fer construir una muralla que envoltava el burg de Sant Pere i que arribava al mateix monestir, afectant la capçalera d'una església que va ser fortificada.

Als murs exteriors s'hi pot observar alguna espitllera defensiva.

Observem, des de diversos angles, el campanar de planta octogonal i altres detalls de la capçada.

Ens acabem d'arribar als Jardins del Dr. Figueres, des d'on tenim una molt bona visió de l'harmoniós conjunt dels absis i el campanar.

Al jardí hi ha dos elements més que ens criden l'atenció, l'un és el Gallicantus, estem al costat del què era conegut com a Sancti Petrus Gallicantus.

L'altre és el memorial dedicat a l'Anne Frank, erigit en commemoració del 50è aniversari de la publicació del seu diari. Està format per una columna triangular partida per un altre triangle girat, formant una estrella de sis puntes, l'estrella de David. L'escrit en record seu està en català, en neerlandès i en hebraic.

Al nord del monestir, a l'altre costat del carrer de Galligants, hi ha la capella de Sant Nicolau, edifici del segle XII que depenia del monestir, construït dins del seu cementiri.

Amb la construcció de l'anomenat Hospital Vell o dels Capellans es va malmetre la façana de ponent. Avui s'hi accedeix per una porta oberta al costat de migdia.

Consta d'una única nau, creuer, tres absidioles i cimbori octogonal.

L'edifici de propietat municipal que avui veiem és el resultat de la reconstrucció feta entre els anys 1943 i 49. Actualment es dedica a sala d'exposicions.