dimarts, 29 de juliol de 2014

Si em voleu acompanyar a Siurana d'Empordà...

Ens deixarem captivar per un petit municipi on s'ha apostat decididament per la producció ecològica, la recuperació de tècniques ancestrals, de races i d'espècies vegetals autòctones en perill d'extinció. Ens hi arribem?

Siurana està situat al bell mig de la plana empordanesa entre les conques del Fluvià i de la Muga, a ponent dels Aiguamolls d'Empordà. De fet, la part més oriental del terme estava formada per un seguit d'estanyols que, a mitjans del segle XIX, es varen anar dessecant i avui són bones terres de conreu.

Arribant per la carretera GIV-6219, només deixar la C-31 de Figueres a La Bisbal, a mà esquerra ens queda la depressió del què havia estat l'estanyol de Pudol.


El primer nucli habitat que trobem és el veïnat de Baseia, amb uns pocs masos, alguns d'ells reconvertits ens segones residències o dedicades a turisme rural.







Cal destacar el mas Batlle on podem observar la part inferior d'una torre de fortificació medieval, construïda amb grans carreus escairats i llargues sageteres, que actualment forma part d'un dels edificis del propi mas.




Continuem cap al poble de Siurana. Just abans d'arribar-hi, a mà esquerra ens queden les vinyes de l'explotació anomenada Vins de Taller, de producció ecològica i recuperació d'antigues tècniques.

Allò que d'entrada ens crida l'atenció és què els ceps estan plantats molt densament i amb una coberta d'herbes en els camins entre les rengleres de ceps. Amb això aconsegueixen que les arrels vagin més fondes, es manté durant més temps la humitat del sòl i les plantes són més resistents a la calor.

Una altra pràctica d'aquesta explotació és la d'adobar els camps de forma natural, deixant-hi pasturar ramats després de la verema; costum del què ja se'n parla en documents del segle XVII.






Arribats al poble de Siurana veiem com en el seu punt més elevat s'alça l'església de Santa Coloma, un edifici del segle XVIII construït sobre el temple anterior, romànic, que es troba documentat des del segle XIII.


A la façana hi ha la portalada rectangular amb una inscripció a la llinda on hi figura la data de 1778 i una creu en baix relleu.


A la part de dalt de la façana hi ha un petit rosetó i més amunt, un rellotge de sol.



A l'angle nord-oest de l'església hi ha, encastada i partida per la meitat, la llinda decorada de l'antiga porta romànica. Ambdós fragments formen part de la cantonada i representen creus gregues en baix relleu. En una de sencera s'hi observa una creu més petita a la intersecció dels braços.



A prop de l'església es poden observar unes de les poques restes de l'antic castell de Siurana, documentat el 1231.


Donem un tomb pels vols observant edificis com el de l'antiga rectoria


i d'altres, entre els que reconeixem cal ferrer.



De la plaça de l'Ajuntament surt el camí que, baixant cap a la riera, ens mena al mas Marcè, la història del qual comença fa sis generacions, quan el cap de família que es dedicava a la transhumància decideix establir-se en aquest indret de la plana.






Des de fa temps es van fixar diferents objectius en la seva activitat agrícola i ramadera. El primer fou la recuperació de l'ovella de raça ripollesa en la seva triple vessant, com a productora de llet, de carn i de llana.


La Rut mostrant les característiques de la raça 


Per garantir la producció 100% ecològica les ovelles només mengen el què es produeix a la pròpia finca, on no es fa servir cap mena d'insecticida ni de pesticida.

A la finca es conrea userda de l'Empordà, civada en flor i erb (besses de farratge). Per a l'alimentació de les ovelles productores de llet s'ha recuperat el blat de moro vermell i el blanc, varietats que pràcticament havien desaparegut.


Els pastors treuen a pasturar les ovelles cada dia de l'any, a no ser que plogui, aleshores queden sota cobert.



Una vegada han pasturat es menen les ovelles a la sala de munyir.





La llet passa d'aquesta sala cap a uns tancs on es refreda i conserva. D'aquí es fa arribar a l'obrador.


Un altre dels objectius fixats al mas Marcè fou el de recuperar el quall vegetal anomenat herbacol (la flor seca del card) per a l'elaboració dels productes derivats de la llet.

El quall és un enzim que té la capacitat de fer que la llet es torni sòlida. Pot ser d'origen animal o vegetal. L'herbacol per a quallar la llet havia quedat pràcticament en desús.




El tercer dels objectius fixats fou el de recuperar el recuit de l'Empordà, producte tradicional a la zona.




A l'obrador el formatger s'encarrega d'elaborar tots els productes derivats de la llet. Per començar, excepte per a l'obtenció de iogurts, cal quallar la llet amb l'herbacol, després de reposar durant un quart, es talla la llet quallada, es posa en motlles foradats i es premsa per separar la part sòlida de la líquida.



El líquid que surt de la premsada s'anomena xerigot i és el sèrum de la llet. És ric en proteïna i greix i s'aprofita per fer flams i sabons.



La part sòlida es treballa amb les mans i va agafant la textura de formatge, el qual, segons el temps de maduració, serà un formatge tendre, semi-sec o sec.



A més se'n fan altres variants com el formatge de vi, que abans de procedir a la maduració es manté submergit en vi, i el formatge marí, en aquest cas es manté en aigua de mar agafada a uns 30 metres de profunditat.


Pel que fa a l'aprofitament de la llana, el procés comença amb la figura de l'esquilador que, dues vegades a l'any, treu el velló de l'ovella. D'aquest se separen els tres tipus de llana, la blanca que és la més suau de la què a més de fil també se'n fa esponges, la grisa que és la que té taques, amb aquesta es fan matalassos i coixins, i la llana de pèl de gos, que és aquella que pica i s'empra per a fer materials aïllants.




El mas està situat a la vora de la riera. Aquí es posa la llana en coves de vímet i dins del curs d'aigua, es renta la llana. Després s'asseca estesa sobre una superfície de canyes, el sol també la blanqueja abans de tenyir. Continuen després els processos artesans de cardar i filar la llana.


Seguim pel carrer conegut com del Pes de la Llana.



Aquestes són les restes de l'arcada sota de la qual es pesava la llana.




* * * * * * * * * *
Vull deixar constància del meu agraïment a la Rut del mas Marcè, pel temps dedicat i les molt interessants explicacions facilitades que han permès enriquir el contingut d'aquesta proposta. 

15 comentaris:

  1. Un nou i magnífic recorregut ple de camps i masos, pedres i arbres, pàmpols i raïms, cases del segle XVIII, rosetons i rellotges de sol, restes històriques, llums i ombres, agricultura i ramaderia ecològiques, ovelles de raça autòctona, blat de moro vermell i blanc, llet i recuit, herbacol i cards, formatge i vi, llanes de colors... que més es pot demanar?
    Ah! i tot amb unes il·lustracions de luxe.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep, per aquest inventari del que hom pot trobar a Siurana.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. excelente visita a este hermoso lugar . me gusta mucho que nos vallas guiando desde donde esta la ciudad hasta introducirnos hasta las costumbres mas características , pasando por cada rincón de la ciudad . poco a poco nos introduces en ellas hasta se pueden degustar los sabores a través de las fotos . muy hermosas Manel te felicito . espero que hallas disfrutado el viaje tanto como yo y que también hallas probado algo de las esquisiteses que vemos . un abrazo .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra,
      En este caso los sabores fueron degustados en el sentido literal de la palabra. Gracias por la compañia.
      Un abrazo.

      Elimina
  3. Encore une très jolie série variée et bien réalisée mais décidément toujours trop longue pour moi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci beaucoup, Marie,pour ta compagnie.

      Elimina
  4. Encore un très beau et bien documenté reportage. Merci de ces photos et de ces explications, Manel.

    ResponElimina
  5. oh que c'est bon ces fromages et j'aime la série avec les pis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fromages sont vraiment bons, Angevine.

      Elimina
  6. Exquisit reportatge que ens il·lustra com fa la feina ben feta un mas i la seva exce·lent producció en un entorn gairebé medieval, ben documentat i fotografiat.
    Bon estiu!



    ResponElimina
    Respostes
    1. L'experiència ha estat interessant i enriquidora. Gràcies per acompanyar-m'hi

      Elimina
  7. Molt maco el recorregut per Siurana i sempre aprenem algo amb les teves explicacions,molt maco el lloc !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots n'aprenem una mica dels altres, oi?. Gràcies, M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Magnifique et intéressante série. J'aime tout particulièrement les belles premières images qui font penser au sud de la France mais je ne lis pas ta langue et la traduction Babel est souvent aléatoire, ce qui ne permet pas de tout comprendre.

    ResponElimina