Si em voleu acompanyar a la Selva de Mar...

Visitarem un municipi, avui no massa extens, que està a prop del mar però amagat, amb una característica que el fa singular, a la major part de les seves cantonades a més d'haver-hi la placa "normal" amb el nom del carrer n'hi ha una segona amb un rodolí, és curiós, oi?

Es troben documents que parlen de la població des del segle X, aleshores coneguda com a Mata. Està situada a un parell de quilòmetres del mar, amagada entre muntanyes, essent aquesta una característica força habitual al litoral, com a primera protecció contra la pirateria. De fet, no hi ha constància de les primeres edificacions al barri mariner, avui el Port de la Selva, fins a principis del segle XVIII. El Port es va independitzar de la Selva l'any 1787.

Just abans d'entrar al poble hi ha una zona d'aparcament, de seguida arribem al rovell de l'ou.

Al primer carrer a mà dreta, que és la Pujada del Camí Vell, observem la retolació del carrer acompanyada d'un rodolí, aspecte que ens acompanyarà durant tota la visita.

Moltes de les cases han estat rehabilitades intentant preservar els materials propis de la zona.

Estem davant de la primera de les torres defensives que es conserven, popularment eren conegudes com a "torres de moros" ja que foren alçades per defensar-se dels pirates berbers.

La torre d'en Picó, del segle XVI, és de planta rectangular i amida uns 8 metres d'alçada, s'hi conserva un dels matacans.

D'aquí mateix surt el carrer del Cim. Ens hi enfilem unes desenes de metres per tenir una altra perspectiva del poble emblanquinat del qual sobresurt la torre de l'església.

Continuant cap al centre, a mà dreta, hi ha un local, el bar Stop, que manté l'atmosfera de fa una bona colla de decennis, sembla com si el temps s'hi hagués aturat. Havia sigut teatre i cinema i és el punt de trobada de la gent del poble, on fer el cafè i la partida de mitja tarda.

Entrem a la plaça principal del poble, el Camp de l'Obra. El nom prové del fet que aquí és on es dipositaven els materials de l'obra necessaris per a la construcció de l'església.

L'actual església parroquial està dedicada a Sant Esteve. Es creu que fou aixecada al segle XVII. Durant la passada guerra civil servia de polvorí i l'any 1939 féu explosió ensorrant la façana, el campanar i bona part de l'estructura. Posteriorment fou reconstruïda.

Un dels edificis que es fan notar a la plaça és el de la fonda Can Felip, als baixos del qual hi havia hagut una antiga torre defensiva rectangular.

Un altre edifici de la plaça és el Trull de can Rubiés, actualment seu de l'oficina de turisme.

Al fons de la plaça hi ha l'edifici de can Vives, mostra una molt vistosa portalada de marbre i interessants elements decoratius procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, aspecte que veurem repetit en altres edificis.

La casa està adossada a la segona de les torres de defensa que veiem, és cilíndrica de 13 metres d'alçada. En aquesta també s'hi conserva un matacà.

Seguim per carrers sinuosos a trobar el carrer de Baix.

Des d'un estret carreró que porta al rec dels Gorgs podem veure, a l'altre costat, el que fou la Font Santa, avui en estat d'abandonament esperant que sigui rehabilitada.

Al carrer de l'Hospital hi ha un altre dels edificis amb història, ca l'Elvira, seu de l'antic Casino Republicà Federal. A la façana destaca la decoració amb ceràmica vidriada i singularment la porta amb arc adovellat decorada amb quatre mitges esferes en relleu; es calcula que daten del segle XII i són també procedents de Sant Pere de Rodes. 

Pel carrer lateral tornem cap al rec que el podem creuar per un pont de pedra. És interessant la visió d'un seguit de ponts que no es corresponen a cap carrer ni s'hi pot arribar, formaven part d'antics molins.

La casa en ruïnes de l'altre costat del pont té els estables a la planta inferior, als que s'hi accedeix des de gairebé el rec. Ens hi arribem per observar las grans voltes de pedra que sostenien l'edifici.

Tornem enrere, carrer Hospital amunt cap al barri de Sant Sebastià. En arribar al carrer de la Coma, creuem el rec pel pont del Corder, d'una gran volta feta amb pedres sense polir.

Des d'aquí tenim una altra perspectiva del seguit de ponts que creuen el rec.

Seguim per la riba esquerra del rec fins a la font Mollor.

Una mica més amunt ens crida l'atenció el nom d'una de les cases "A ca'ls avis". Aquesta és la casa dels avis d'en Jaume Quintana Llauneta, en Met com el recorden els seus veïns. 

En Jaume era boter, ja casat amb la Rosa emigraren a França on hi varen treballar durant vint anys. En tornar pogueren fer realitat la seva gran il·lusió, rehabilitar la casa dels avis.

Ell era escriptor, poeta i estudiós de tot el que feia referència a la seva vila natal. Va deixar un llegat de diverses publicacions en prosa i en vers. En Quintana és l'autor dels rodolins que singularitzen el seu poble.

Amb els anys va anar arreplegant una bona col·lecció d'eines del camp, de la pesca i del seu antic ofici de boter, deixant-les exposades als baixos de la casa.

Carrer amunt arribem als safareigs del poble. Com no podia ser de cap més manera també estan acompanyats d'un rodolí.

A mà dreta s'enfila el camí que ens condueix cap a l'església de Sant Sebastià. El terra de còdols i els murs de pedra seca que el delimiten són elements tradicionals en la construcció nord-empordanesa.

L'església de Sant Sebastià, abans de Sant Esteve de Mata, és l'església del cementiri del poble. L'edifici romànic que hom creu del segle XII fou sobrealçat i fortificat.

Abans d'entrar-hi ens aturem a observar la vella porta ferrada, ens fixem en els senyals de l'impacte d'antics trets de bales de pedra.

Des dels voltants de l'església gaudim d'unes bones vistes panoràmiques del poble en primer terme i d'algunes de les cases del Port de la Selva al fons.

Anem tornant per una pista més ampla que va cap al sud, fem però una darrera mirada a Sant Sebastià.

La pista baixa a trobar el rec dels Gorgs a l'alçada de la gran i ombrejada font dels Lledoners.

Estava envoltada de grandíssims lledoners centenaris que una fortíssima tramuntanada del 1931 va fer caure. Foren substituïts per plàtans que, amb el seu més ràpid creixement, aviat tornaren a ombrejar la font.

Ara només en queda un de lledoner, que era molt més petit que els anteriors, tanmateix també ha sofert danys, un llamp li va escapçar el tronc principal.

Rec amunt anem cap al Molí del Salt de l'Aigua en el qual s'hi molia blat. Se'n conserven els fonaments i la torre-dipòsit d'aigua.

Pocs metres més amunt hi ha un fort desnivell a les roques que formen la llera del rec on, en èpoques de fortes pluges, s'hi forma el salt d'aigua que donà nom al molí.

Tornem enrere a buscar el carrer de la Font, observem que la llera del rec està ben poblada de joves lledoners.

Ens fixem en una de les antigues cases encara no restaurada, és una mostra de l'arquitectura popular amb el portal d'arc de mig punt i la casa feta amb pedra sense treballar.

Els terres dels balcons són fets amb grans lloses de llicorella.

Passem per davant de can Bosch, gran casa d'una família amb plantacions d'oliveres i sureres.

Anant cap al centre pel carrer de Dalt a mà dreta descobrim un racó encantador, la Pujada dels Miralls.

Carrers estrets, desnivellats i empedrats amb còdols i llicorella són també molt comuns.

També ens ho trobem al Cantó de la Foradada.

I continuem observant més balcons de pedra.

Fem cap a la plaça de la Constitució on trobem les altres dues torres de defensa. A l'entrada la torre d'en Vergés, de planta rectangular que ha sofert severes modificacions fins a quedar pràcticament integrada en un edifici d'apartaments.

L'altra, cilíndrica, és la torre d'en Birbe.

A la mateixa plaça ens aturem davant de can Maranges, amb obertures de marbre que daten del segle XVI i es creu que procedeixen de l'antic hospital.

A la llinda de la portalada hi ha un emblema en relleu amb una creu de dos braços.

No podem marxar sense gaudir amb altres imatges en les què predominen les flors que adornen moltes de les façanes.

* * * * * * * * * *

Vull deixar constància del meu agraïment a tres persones que han col·laborat decididament a fer possible aquesta proposta, la Carme de la Biblioteca del Port de la Selva, qui amb gran interès em facilità tota la informació al seu abast sobre la Selva de Mar; la Roser del Punt d'Informació i visites guiades de la Selva de Mar que em va ajudar a descobrir alguns dels secrets que amaga el seu poble i la senyora Rosa Bech, vídua d'en Jaume Quintana, que em va obrir les portes de casa seva i em delectà amb els records i vivències del seu marit.