dijous, 19 de desembre de 2013

Si em voleu acompanyar entre boires...

La comarca del Pla de l'Estany no és de les més significades del país pel que fa a la presència de boires, tanmateix quan es donen determinades condicions climàtiques, les boires s'instal·len durant unes hores per damunt de l'estany i aquest presenta una visió diferent d'aquella a què estem habituats. Us ve de gust donar-hi una ullada? 

A primera hora del matí al parc de la Draga.


En condicions normals des de  l'extrem nord de l'estany el veiem en tota la seva llargada, avui no. 


En aquesta zona, entre jonqueres i canyissars, abunden els ànecs que viuen aliens a aquest fenomen. 



Les pesqueres es difuminen a la boira. 



Xafardegem entre la reixa que delimita els banys vells i poca cosa veiem.


Si mirem directament, tampoc és que veiem gaire cosa més.



La torrassa entre la boira ens permet identificar la pesquera d’en Lero.



La gent de Banyoles continua practicant l’esport local, fer la volta a l’estany. No cal veure-s’hi gaire.



En aquestes condicions les barques de lloguer romanen inactives, la poca visibilitat no convida a remar.



La pesquera Marimon és segurament la més fotografia de totes, també en dies de boira.







Els ànecs d’aquesta zona sembla que no ho acaben de veure clar.






El matí va avançant, ens arribem al mirador del puig de Sant Martirià i observem la boirina que es va esvaint.


37 comentaris:

  1. Ostres Manel, quina meravella!
    Si l'encant de l'estany es molt gran, així amb boira, augmenta i molt.
    M'encanta com has retratat cadascun dels racons, des de les pesqueres als ànecs, passant pels camins i els arbres. Hi imatges que son autèntiques joies, tan las de BiN com en color, aprofitant totes les oportunitats que el llac t'oferia. No sabria amb quina quedar-me, si les de les canyes sorgint de l'aigua o la de la noia passejant entre els arbres amb la dessuadora, però sens dubte i pel meu gust, la penúltima en BiN, es senzillament extraordinària.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb boira tot canvia, el què veiem resulta diferent, misteriós. Caminar entremig de la boira té, per a mi, un encant especial i més quan -no és aquest cas- en indrets que no conec, sense saber que veuré uns metres més endavant.
      Celebro saber que t'ha agradat.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Une belle série brumeuse qui, par endroits, me rappelle tout à fait mon cher lac de Paladru. J'aime beaucoup la brume, elle permet de très jolies photos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oui, avec de la brume l'atmosphère est tout à fait différente, presque magique.

      Elimina
  3. Quelle magnifique série, Manel!! J 'ai retrouvé avec plaisir MIramon sous un aspect bien inhabituel mais le brouillard lui va à merveille. J'aime aussi les détails de son architecture, l'alignement des barques sur le lac et la promeneuse dans l'allée de platanes.
    Bon WE

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ici, le brouillard n'est pas très habituel et j'ai voulu le montrer.
      Merci, Monik, pour la compagnie.

      Elimina
  4. J'aime particulièrement les images sorties de la brume. Une bien belle série, Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci beaucoup, Jean-Luc.
      Ces images ont une bonne dose de mystère.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Tous nous sommes un peu fouineurs, n'est-ce pas?

      Elimina
  6. J'adore cette série de photos, les bateaux à la queue leu-leu(la première), le bord de la terrasse avant sa grille et même le canard qui te regarde. Des photos qui me font penser à l'ambiance de Stresa à l'automne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'automne, ses couleurs et les brouillards, comme c'est bonne saison pour la photographie!

      Elimina
  7. Que vols que et digui ...la boira , que faria jo sense ella!
    La passejada amb sol , segur que és espectacular , però l'encant que té el paisatge amb boira , per mi , és inigualable .
    Preciós reportatge fotogràfic i com ja t'he dit a l'altre costat , no sabria pas amb quina quedar-me.

    Una gran abraçada i molt felices festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant tenim la sort de que s'hi aturi durant unes hores, i sí, és ben diferent a com ho veiem habitualment. Què t'he d'explicar, oi?

      Una abraçada.

      Elimina
  8. Si l'estany i les seves rodalies han estat sempre per mi un indret força misteriós, la boira remarca encara més aquest caràcter. Molt bona feina un cop més, ben aprofitat aquest matí emboirat.

    Salut

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. La boira, si no és persistent i dura dies, té un bon encant.
      Gràcies per acompanyar-m'hi.

      Salut!

      Elimina
  9. Quina sort que teniu !!!. Teniu l'estany i les infinites possibilitats fotogràfiques que us regala i a més, de tant en tant teniu boira. Nosaltres a qui tenim de tant en tant boira però mai, mai tenim l'estany !!! (he he)
    Un reportatge, com sempre, excel·lent. però aquesta vegada... una miqueta més La boira t'ha donat l'ocasió de regalar-nos una visita poc habitual a Banyoles. Moltes gràcies.
    La majoria de fotos són especials, però, si m'ho permets en destacaria algunes. La de les barques en filera que es perden boira enllà, és espectacular. La dels tres ànec davant la pesquera Marimón, simpàtica. La dels arbres desapareixen (BiN), genial, i ( ja paro) la de l'ànec mirant a càmera, divertida.
    Repeteixo moltes gràcies.

    Una abraçada.
    Graciel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de casa, estem més elevats, em va semblar que aquell matí hi havia boira. No m'ho vaig pensar dues vegades. Tant la Dora com tu me n'havíeu fet dentetes. Per tant, si a totes dues us ha agradat ja estic ben satisfet.
      Gràcies a vosaltres.

      Elimina
  10. j'adore ce cliché où tu encadres la terrasse

    ResponElimina
  11. estimado Manel : en este viaje , el cual tiene pocas palabras , son las fotografías quien lo dice todo , en cada una puedes ver como cambia , aun sin ver el lugar en condiciones sin niebla , la vida y las costumbras del lugar , sillas vacías esperando ser ocupadas , patos que seguramente cambian su vida cotidiana solo por presciencia de la bruma , la pesquería mostrando seguramente otra forma de su belleza . un viaje que no me ha defraudado , al contrario , es hermoso . gracias una ves mas . un abarzo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querida Alejandra,
      Un paseo entre la niebla, misterioso, enigmático, claro está que yendo en tu compañia caulquier temor desapare.
      Un abrazp.

      Elimina
  12. Pare, quin passeig mes romantic enmig la boira ens has regalat, s´agraeix lo bé que ho redactes.
    No fa molt mi vaig passejar pero no hi havia boira sino que plovia.
    Bé no més et volia desitjar unes bones festes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Càsum la boira,
      Jo vinga buscar-te i no et vaig saber veure.
      Bon Nadal, dibuixat a la sorra... vindrà una onda i hi podrem escriure: Feliç 2014.
      Una abraçada,

      Elimina
  13. Hola Manel ,
    És preciósa aquesta volta per l'estany amb la companyia de la boira ... i amb la teva explicació segur que no em perderé pas ... M'ha agradat molt !!
    Una forta abraçada plena d'anyorança .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolors, no és fàcil de perdre-s'hi, tanmateix quan vulguis, serà un plaer acompanyar-t'hi.
      Una forta abraçada

      Elimina
  14. Fantàstiques aquestes imatges de l'estany de Banyoles embolcallades per la boira.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic content de saber que t'han agradat, Maria.
      Una abraçada.

      Elimina
  15. Bon Dia pare,un reportatge molt maco entre la boira.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Àngels,
      Gràcies per acompanyar-m'hi malgrat la boira, o gràcies a ella.
      Una abraçada.

      Elimina
  16. Je te souhaite une très bonne année 2014, Manel.

    ResponElimina
  17. Je te souhaite une année 2014 merveilleuse Manel. Qu'elle t'apporte tout ce que tu désires et soit surtout apaisante et lumineuse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moi aussi, je te souhaite une très bonne 2014, Marie.
      Un gros bisou.

      Elimina
  18. Bona nit Manel...
    M'ha agradat passejar-me pel llac de Banyoles emboirat, amb les teves fotos que trovo a faltar desde que no tenim l'espai del bloc...
    Tant de bó els reis d'orient siguin generosos i es recordin de nosaltres.
    Tú no paris que ja t'aniré acompanyant en els teus viatges desde el teu blog....!!
    Una abraçada i feliç 2014.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a tu, que ets una de les reines del país de la boira, t'ha agradat, ja m'està bé.
      Una abraçada.

      Elimina
  19. Bonjour Manel. Cela fait plusieurs fois que je viens sur ton site et que je ne vois pas de nouvelles images. Peut-être est-ce parce que je ne sais pas chercher... ou bien n'as-tu rien posté depuis ?
    En tout cas merci de tes visites sur mes images.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ce n'est pas uniquement un blog de ​​photographie, mais ici j'y suggère des visites à endroits intéressants pas trop bien connus. Les photos permettent d'illustrer la proposition.
      Pour cette raison, je ne peux pas faire un nouveau post tous les jours puisque chaqu'un nécessite beaucoup de travail de documentation et de visiter la zone.
      Merci à toi, Marie.

      Elimina