dimecres, 26 de juny de 2013

Si em voleu acompanyar per l'antiga Baronia de Sant Mori...

Farem un tomb pel territori de l'antiga Baronia, actualment repartit entre els termes de Sant Mori i Vilaür, el centre de la qual era el castell de Sant Mori, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'edifici que veiem avui va ser construït durant el segle XV sobre les restes d'un castell anterior documentat des de l'any 1149. Pere de Rocabertí i d'Erill en fou el primer baró. Al castell s'hi instal·là durant una temporada la reina Joana Enriquez, mare de Ferran el Catòlic, i a la tardor del 1466 hi va convocar i reunir el Parlament.


A les façanes hi destaquen diverses finestres coronelles bigeminades, ornades amb escuts nobiliaris, un dels quals mostra les flors de lis dels Vilagut, durant diverses generacions, senyors de Sant Mori. Altres finestres són fruit de la restauració moderna.






Davant del castell hi ha l'església dedicada a Sant Maurici, construïda entre 1750 i 1788.




És un edifici d'una sola nau coberta amb volta apuntada, capelles laterals i absis semicircular. 






A la façana principal destaca la portalada coronada amb una fornícula amb la imatge del sant.



El campanar de base quadrada té un cos entremig octogonal i un altre de més petit a la part superior.


Algunes cases foren construïdes tot aprofitant les bases de les antigues muralles.



De la vora de l'església surt un carreró cobert, la travessia de la Font, que baixa per sota de les cases i duu a la font i antics rentadors públics. Des d'aquí tenim una altra visió del nucli antic.







Ens aturem davant l'edifici de la rectoria. És de planta baixa i dos pisos, dels segles XVI i XVII. A la finestra del tram de façana lateral hi destaca la llinda amb el relleu d'una torre.




Continuem pel mateix carrer de la Marquesa de Sant Mori, l'eix del nucli.


Arribem a la creu de terme amb la flor de lis. És del segle XVI si bé el fust i capitell són molt més moderns.


A continuació, pel carrer Bonaire, arribem al nucli del Puig. Les cases a banda i banda, moltes del segles XVIII i XIX, són una mostra de l'arquitectura popular empordanesa.



Tornem pel carrer Figueres, a ponent del castell, amb un parell de porxades interessants també construïdes durant el segle XVIII.




Abans de deixar Sant Mori em sembla oportú recordar les paraules que li va dedicar en Quim Curbet, que resumeixen el sentiment que ens enduem de la vila:

""Sant Mori és un poble que fa olor de vell, te l'imagines amb cadires de balca a les portes de les cases i amb càntirs als dentells. Un rastre de sofregit et transporta en el temps, et sembla escoltar encara l'etern clapoteig dels esclops i les ferradures...""

Ens cal recórrer poc més de tres quilòmetres per arribar a Vilaür, l'altre nucli que formava part de la baronia i que està documentat des del segle XI.

Només arribar, a mà esquerra i dalt d'un turó trobem el barri del Puig, dominat per un immens casal del segle XVIII. Can Puig, l'edifici principal, és una gran casa de planta rectangular, coberta amb teulada a dues aigües, que compta amb una torre emmerletada.









A la banda nord hi ha un altre edifici, mig enderrocat, amb un gran portal i finestrals emmarcats amb pedra.



Al seu costat hi ha el Mas del Carrer de Dalt, de planta rectangular, amb teulada a dues aigües. Tant les portes com les finestres són de llinda recta i estan emmarcades amb pedra.


A tocar de la casa hi ha un pou de pedra.



Un altre edifici important del barri és el mas Vicenç, al número 1 de la travessera de Dalt. Està format per diverses construccions que s'han anat afegint al cos principal al llarg dels segles. A la finestra central mostra la llegenda "BALTAZAR GENER RECTOR DE VILAUR 1700" i l'emblema de la família, una G dins d'un cercle.  





El petit nucli de cases que envoltava l'església de Sant Esteve de Vilaür va ser fortificat amb la construcció d'una muralla durant la primera meitat del segle XIV.

La primera casa que trobem és Can Metge, fou construïda aprofitant la muralla, amb façana tant a la plaça Major com al carrer de la Font, està adossada a la torre de l'antic portal. En una de les finestres hi ha gravada la data de 1690.



El portal que ens permet l'entrada a la plaça Major és una torre de planta quadrangular oberta amb una volta de mig punt.




A mà dreta hi ha l'edifici de les antigues escoles. Una casa entre mitgeres que fou propietat de la família Puig, tal com s'assenyala a la llinda del portal, on hi ha també l'escut i la data de 1757. És un portal adovellat, d'arc rebaixat. al seu damunt hi ha dues finestres emmarcades amb pedra, amb l'ampit motllurat.



Dominant la plaça hi ha l'edifici de l'església de Sant Esteve, documentada des del segle XIII, d'estil romànic tardà. Va ser sobrealçada i fortificada entre els segles XV i XVI. Consta d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis semicircular. A la façana de migdia hi ha dos contraforts.



De la mateixa època és la porta gòtica, decorada amb lleons alats i caparrons.




La part frontal de l'església no és visible perquè a mitjans del segle XVI s'hi va adossar la rectoria. Al portal hi ha gravada la data de 1561, amb l'escut de la família Puig. En altres llindes hi ha la "G" de Baltasar Gener amb la data 1687 i en una altra la data del 1714. Tot plegat ens indica que ha estar reformada i ampliada en diverses ocasions.





Acabem la visita donant una darrera mirada pels carrers que conformen el nucli antic.




* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a en Quim Curbet, autor de "El viatge del gironauta" de Curbet Edicions, per la gentilesa en deixar-me transcriure un petit paràgraf del seu llibre.

16 comentaris:


  1. Unes fotos molt interessants d’un indret totalment desconegut per a mi
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una zona de l'Alt Empordà efectivament poc coneguda, a la via que, tot seguint el curs del Fluvià, comunica el Pla de l'Estany amb l'Empordà.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Després de tres magnífics recorreguts per terres tarragonines, tornem als orígens gironins, en aquest cas la part baixa de l'Alt Empordà. Tot i ser una terra, l'empordanesa que em fascina, no he estat mai ni a Sant Mori ni a Vilaür.
    De entrada deixam dir que com sempre, m'ha interessat molt la teva aportació de dades i fets històrics.

    Pel que fa al tema fotogràfic, simplement m'ha encantat. Les fotografies en B/N tenen un atractiu molt especial però aplicant-les como ho has fet tu, aquest, s'ha vist incrementat i molt. Naturalment sense desmerèixer les imatges en color, plenes d'aquesta llum empordanesa tan càlida i lluminosa.

    Sens dubte, la propera vegada que faci una incursió per l'Empordà, aquestes dues petites viles seran lloc de visita inexcusable.

    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, em sento honorat de llegir el teu comentari.
      Gràcies.

      Elimina
  3. Renoi Manel, un esplèndid reportatge. Tal i com ens tens acostumats, amb una bona documentació i unes fotografies molt ben fetes. No sabria quina escollir. A més és un lloc que desconec, per la qual cosa encara és més d'agrair la teva tasca. Sincerament gràcies.
    Una abraçada.

    Graciel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Formen part de tants nuclis de l'Empordà interior allunyats de grans vies de comunicació i sense massa tirada.
      Gràcies per acompanyar-m'hi.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Encore un magnifique reportage avec de belles images. Que j'aime découvrir à travers ces vieilles pierres, l'histoire secrète de ce pays. MERCI pour le partage, Manel.
    Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Monik, pour m'accompagner en cette découverte.
      Je t'embrasse.

      Elimina
  5. No diré res de nou , m'encanta tot , reportatge , informació,trevecia de la fuente ;).
    Renoi quines cases i quines finestres i quines portes ...., no podré veure mai tot , n'estic segura , per això agrair-te que ens ho atansis .

    Un petó!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dora, veig que la
      Treve-
      cia
      t'ha arribat a l'ànima.
      Gràcies a tu per acompanyar-m'hi

      Petons.

      Elimina
  6. Fantàstic reportatge d'un racó de l'Empordà que per sort conserva, com molts indrets de l'entorn, l'arquitectura medieval perquè en gaudim i ens acostem a la nostra història i origens!

    una abraçada♥

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests segurament no són dels més coneguts. La pau que s'hi respira és un con complement a la seva arquitectura.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. He començat a conèixer l'interior del per molts desconegut Alt Empordà aquests dos darrers anys, però encara em queden força racons per conèixer, com aquests que ens acabes de mostrar de forma tan acurada. Molt interessant el reportatge, com sempre

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ens en queden de raconets per conèixer, tenim feina per temps.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Un bon reportatge d'aquet poble o d'aquesta Baronia que desconec,com molts llocs del pais,molt ben fet aquet reportatge amb unes fotos molt macas.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El país és petit, però de racons i raconets en tenim tants que no ens els acabem.
      Una abraçada.

      Elimina