Caminarem pel nucli històric de dues de les poblacions més atractives de la comarca del Matarranya abans d'entrar a visitar una part dels Ports, ja a la Terra Alta.
Comencem a la vila de Vall-de-Roures, cap de la comarca del Matarranya, que està situada dalt d'un turó.
En arribar-hi observem el pont gòtic sobre el riu Matarranya de finals del segle XIV, de gran solidesa i proveït de tallamars en forma de falca com a protecció davant de fortes riuades.
El creuem i entrem al nucli antic pel portal de Sant Roc, que formava part de les antigues muralles.
Just a mà esquerra ens queda l'edifici de l'Ajuntament, d'estil manierista, acabat l'any 1599. A la façana hi ha l'escut amb el roure símbol de la població. També observem una pintura mural obra de Jerònim Palau.
Passegem, sense presses, pels carrers costeruts del nucli medieval
fins arribar a la part dominant del turó, on s'alça el Castell-Palau. A partir d'un primitiu castell del segle XII, a finals del XIV s'amplia i es transforma en palau episcopal. L'any 1931 fou declarat monument nacional.
Al costat dels Castell-Palau hi ha l'església de Santa Maria la Major, segle XV, d'estil gòtic llevantí. És destacable el portal, amb brancals i arquivoltes i dues parelles d'estàtues a cada banda.
Deixem enrere Vall-de-Roures per arribar-nos al municipi que dóna nom als Ports, a Beseit.
Els molins paperers han estat durant segles un dels puntals econòmics de la població. La referència més antiga que se'n té data del 1411. D'aquests molins sortí el paper que va fer servir Goya pels seus gravats, també d'aquí era el paper en que es fabricava el paper moneda.
Per mitjà de canalitzacions, séquies i túnels, hi van haver fins a sis fàbriques de paper i cartró que aprofitaven el generós cabal d'aigua del riu Matarranya. A més també hi havia altres molins fariners, d'oli i de producció d'electricitat.
El riu va formant salts i gorgs de gran bellesa. El travessem pel pont de pedra d'un sol ull i 15 metres d'alçada, construït entre els segles XV i XVI.
Entrem al nucli antic del poble i caminem pels seus carrers estrets. Anem trobant les portes de l'antiga muralla.
De Beseit per la carretera A-231 anem cap a la Terra Alta. El primer municipi que trobem és el d'Arnes, declarat Bé d'Interès Cultural.
Ens aturem a visitar la Casa de la Vila, sens dubte l'edifici més rellevant de la població. Data del 1584 d'estil renaixentista, amb arcades de mig punt a la planta, uns bells finestrals amb ornamentació clàssica al primer pis i tot un seguit de finestres de mig punt al segon.
Continuem direcció a Horta de Sant Joan, abans d'arribar-hi, a mà dreta, agafem un desviament indicat amb el nom de "Els Ports". Arribarem al Mirador dels Ports on tenim una bona vista sobre un paisatge encisador amb bancals de vinya, entre oliveres i alzines.
Contemplem el paisatge muntanyós que ha inspirat tants artistes. Al fons sobresurten les Roques d'en Benet.
En aquest punt el poble d'Horta de Sant Joan va aixecar un monòlit en memòria dels cinc bombers morts en les tasques d'extinció de l'incendi de fa quatre estius.
Continuem el camí que va seguint el curs del riu dels Estrets per la seva riba dreta.
De seguida arribem a una explanada amb un monument al Guarda Forestal.
El camí asfaltat acaba a l'alçada del mas de la Franqueta, sembla que va ser la darrera masia habitada de la zona.
Aquí hi ha una àrea recreativa.
De tornada veiem bé les Moles del Don, amb imponents vies d'escalada.
Magnífica il·lustració del recorregut que ens proposes avui.
ResponEliminaEs una zona totalment desconeguda per a mi.
La part medieval de Vall-de-Roures em sembla meravellosa, uns carrerrs i unes cases que son una autèntica joia. M'encanta la foto en B/N del balcó mig enfonsat.
Una altra de les meravelles que m'han cridat l'atenció son els espectaculars Gorgs del Matarranya i per acabar el mas de la Franqueta, una autèntica temptació fotogràfica.
Moltes gràcies per descobrir-nos aquestes rutes tan interessants de la nostra terra.
Una forta abraçada
Tens raó, Josep, en el que comentes del mas de la Franqueta. Tot i no estar habitat es troba en força bon estat i ofereix bons motius fotogràfics.
EliminaTot aquest recorregut també ha estat una feliç descoberta per a mi.
Una abraçada.
Magnífiques fotos manel!
ResponEliminaEns agraden totes, els portals, els carrers empedrats, l'eglésia, el castell el pont...i trobo molt artístiques la façana blava amb el roser i la bicicleta
Quan hi vam ser l'últim cop l'església i el castell estaven embolicats doncs ho estaven reformant i el riu baixava gairabé eixut, un altre cop has estat més de sort que nosaltres doncs, i ho has pogut contemplar i captar amb tota la seva bellesa!
una abraçada
Nosaltres hi vàrem anar en dimarts, el dia en que el castell està tancat, l'església també ho estava. Tampoc va ser un dia rodó del tot.
EliminaLe paysage et ces villages anciens sont vraiment magnifiques et ton reportage , un régal. Merci , Manel de me faire découvrir le patrimoine naturel et culturel de ton beau pays qui est aussi un peu le mien par ma mère ! ;-)
ResponEliminaMerci à toi, Monik, pour m'y accompagner. Je suis heureux de que cette balade t'ait plu.
EliminaAmitiés.
Molt maca aquesta ruta per el Matarranya amb uns pobles molt macos i el riu que baixa amb força aigua.la horta de Sant Joan la conec de sentir las tristes noticies de l'incendi i per als pobres Bombes.
ResponEliminaUn bon reportatge.
Una Abraçada.
Uns indrets que, si no coneixem, val la pena d'anotar-lo a l'agenda de properes sortides, no us decebrà.
EliminaUna abraçada.
Un bon reportatge d'aquets pobles del Matarranya tan bonics, desconec completament aquesta comarca, preó desgraciadament Horta de Sant Joan la conec per sentir l'incendi i els pobres bombes.
ResponEliminaMolt macos aquets carrers amb aquestes cases i el riu amb aquet caudal i salts.
Una Abraçada.
Gràcies M.Àngels,
EliminaMalauradament Horta de Sant Joan va a passar a ser notícia per uns fets lamentables. Avui en dia està tot regenerat, a nivell de flora. Les persones que hi van deixar la vida, perduren en el record.
Una abraçada.
Una comarca no gaire coneguda, amb uns pobles molt carregats d’història, nosaltres varem anar un any una mica sec i el curs del Matarranya estava una mica sec, però varem desfruitar molt dels seus pobles.
ResponEliminaUna abraçada
Una part d'aquesta zona també era desconeguda per mi. Ha estat un tastet ràpid, que m'ha deixat un molt bon regust, amb ganes de tornar-hi per descobrir-ho sense presses.
EliminaUna abraçada.
Hace como unos 23 años que no visito esa comarca, ya casi había olvidado su belleza. Queda en mi agenda para una próxima visita.
ResponEliminaEnhorabuena por las fotos, son todas bellísimas.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Isabel, per les teves paraules.
EliminaJo també tinc ganes de tornar-hi i de visitar altres racons de la zona.
Una abraçada.
Excel·lent reportatge d'aquestes dues comarques que per mi són totalment desconegudes. Bé, ara no tant. El teu reportatge convida a conèixer-les en directe, sens dubte.
ResponEliminaUna abraçada
Joan
Aquest ha estat un tastet, també tinc ganes de tornar-hi amb més calme.
EliminaUna abraçada.