Si em voleu acompanyar de Fontajau a Campdorà...

Sense moure’ns de la ciutat de Girona anirem seguint el curs del Ter, trobarem  escultures al carrer i en espais oberts, per acabar endinsant-nos una mica al massís de les Gavarres tot seguint la petja de Carlemany.

Quan es va construir el pavelló esportiu a Fontajau, es va ordenar l’espai situat a la riba esquerra del Ter,  el resultat és el Parc de les Ribes del Ter, una gran zona verda oberta, a l’altra banda de la Devesa, que s’ha convertit en indret d’esbarjo i de celebracions d’esdeveniments a l’aire lliure.

En total concordança amb aquest ús, trobem el conjunt escultòric “La Família”, obra de Xavier Corberó, amb la cistella del berenar, una pilota i les figures humanes que representa que han anat a passar-hi la tarda.

Una de les actuacions fetes aleshores fou la construcció d’una passera per a vianants que comunica ambdues ribes del Ter.

Just sota la passera hi ha una petita resclosa que permet frenar el curs de l’aigua.

Travessem la passera arribant al Parc de la Devesa. Si ho fem un matí de dimarts o de dissabte, ens  trobem amb el mercat de roba.

Seguim el curs del riu fins al final de la Devesa, a l’alçada del pont de la Barca, l’entrada a la ciutat venint del nord.

Un centenar de metres més avall creuem el Pont de França. El de sortida de la ciutat. A partir d’aquí el riu es comença a separar en dues branques, formant l’anomenada Illa del Ter. Un veritable paradís tant per a la fauna com també per a la flora de ribera.

Ens arribem fins a un petit mirador circular sobre el punt de confluència de les aigües de l’Onyar amb el Ter.

Creuem l’Onyar pel pont de Pedret, entre la vegetació és fàcil observar-hi ocells i peixos.

A mà dreta ens aturem a observar un parell d’escultures. La primera és una estela dedicada a l’escriptor empordanès Carles Fages de Climent. Les rajoles són obra del ceramista bisbalenc Eusebi Díaz Costa. Fou inaugurada el 1978 pel president Tarradellas durant la primera vista que va fer a la ciutat de Girona.

Ben a la vora hi ha l’escultura “Naixement de la vida-arbre”, còpia de la peça original que l’escultor Xicu Cabanyes va crear per al Bosc de Can Ginebreda.

És una obra de gran efecte visual, la figura d’una dona donant a llum un arbre, de formes contundents, on es recargola sobre si mateixa en el moment sublim del naixement. 

Tornant cap al pont d’on venim, a mà dreta hi ha la “Columna de la història”, obra de Domènec Fita.  Seguint l’exemple de les columnes romanes,  sobre una base on consten els noms dels quatre rius de la ciutat, s’hi aixequen nou cubs on figuren dades i dibuixos dels fets històrics i llegendes de la ciutat.

Seguim pels jardins de Pedret, continuem amb el riu a mà esquerra.

En acabar-se els jardins arribem a l’obelisc de Pedret, que havia format part de la barana i mur de contenció construït l’any 1722 a la vora del riu. 

Les cases del barri són en la seva majoria de planta i dos pisos .

Seguir el curs del riu, sota immensos desmais, és una experiència ben agradable. De tant en tant hi ha bancs que són punts d’observació del Ter.

A mà dreta arribem a un edifici singular, diferent de la resta, l’antic hospital de Sant Llàtzer,  que ha sigut conegut també com a Hospital dels Messells i Hospital dels Llebrosos, avui rehabilitat com a Centre Cívic del barri.

Acabem aquest tram seguint la vora del riu a la resclosa la Manola i la petita central Hidroelèctrica l’Aurora.

Deixem Pedret i entrem al barri del Pont Major, al Passeig de Sant Joan Bosco podem observar l’escultura “Abraçada” obra de l’escultor José Noja. És una obra de dues peces en què destaquen els contrastos entre formes rectes i arrodonides, entre buits i plens.

Una mica més endavant, a tocar del cementiri, hi ha un monòlit en homenatge al polític local Just Manuel Casero, lluitador per les llibertats del país. És obra de l’escultor Josep Duixans.

Anem a retrobar el Ter per veure la gran resclosa construïda per derivar l’aigua cap a les diferents indústries de Sarrià de Ter, en especial les relacionades amb l’obtenció de pasta per a fabricar paper. Can Mitjans, la de la xemeneia de totxo, fou la primera fàbrica de la població.

Aquest és un altre punt d’observació interessant de les aus que, en forma permanent o estacional, freqüenten el Ter.

Continuem cap a Campdorà, a la vora del riu hi ha la planta incineradora de residus urbans de Girona, a la seva entrada hi ha un monòlit de l’escultor Domènec Fita,  com una xemeneia més, aquesta sense fums.

Deixem la zona baixa propera al riu per començar a enfilar-nos al massís de les Gavarres, no massa, només  fins al nucli antic de Campdorà, ara annexionat a Girona. Viure aquí és tot un luxe,  és estar a  ciutat gaudint de la natura.

Veiem un parell d’edificis singulars. El primer que ens crida l’atenció és el castell, també conegut com la Força de Campdorà, del que es té constància des de l’any 922, en que apareix amb el nom de Campo Taurane, nom que va evolucionar fins a l’actual Campdorà. Es troba situat en un indret estratègic per a la defensa nord de la ciutat de Girona.

Explica la llegenda que va ser en aquest indret on Carlemany va aixecar el campament abans de conquerir Girona.

El segon edifici, a la mateixa plaça, és el de l’església parroquial, dedicada a Sant Jaume, en part romànica  del segle XII, modificada el 1760 en estil neoclàssic. Fet que es pot apreciar bé a la façana. El campanar es troba adossat a un angle de l'església, és una torre quadrada rematada per una piràmide.