dilluns, 20 de maig de 2013

Si em voleu acompanyar a fer tomb pel delta de l'Ebre...

En una època en que els camps d'arròs estan inundats, visitarem les llacunes, observarem ocells, anirem en bicicleta, caminarem, veurem la pràctica d'esports relacionats amb el vent i l'aigua, parlarem amb pescadors... Vinga, no ens entretinguem més.

Aquesta és la zona humida més important del país, amb l'Ebre, lo riu, com a arteria principal. Des dels canals de la dreta i esquerra i d'aquests, a través d'infinitat de canals i séquies, l'aigua dolça arriba als arrossars, els quals ocupen la major part de la superfície del delta dedicada al conreu.







 

Comencem des del nord venint de l'Ampolla o Camarles. Abans d'arribar a la bassa de les Olles ens trobem amb una estació de bombeig que permet fer arribar l'aigua del canal a cotes més elevades.


La bassa de les Olles és una de les llacunes més petites del delta. Es troba a la vora de la badia del Fangar amb la que està comunicada per una petita gola.

Està envoltada de zones naturals no conreades, on hi pasturen lliurament cavalls, i d'un espès canyissar. 


Hi ha diversos punt de guaita i un mirador.





La badia està tancada al nord per la Punta del Fangar, on no s'hi pot circular amb cap vehicle a motor i, durant l'època de nidificació, tampoc es pot anar a peu per unes grans àrees senyalitzades. Tota la península, d'uns 6 km de llargada, és un immens sorral amb presència de dunes mòbils.

En aquesta zona, en dies de forta insolació, s'hi observen miratges.



Ens arribem fins al far, conegut a la zona com la Faroleta.


A l'interior de la badia hi trobem un gran nombre de muscleres.


Al costat nord de la desembocadura hi ha la bassa del Garxal. 


La platja és de dunes i hi ha un petit far i un parell de miradors.




Un d'ells, l'anomenat Zigurat, és una espectacular plataforma de fusta que, per la seva alçada, permet una magnífica visió de la zona.


A banda i banda del riu hi ha un seguit d'embarcadors, bons punts també per als pescadors de canya.




Creuem el riu entre les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, ara a través de lo Passador, un pont de 250 metres, inaugurat a finals de setembre del 2010, 





que estalvia una volta de més de 20 km o bé l'ús de transbordadors.


Continuem cap a l'est entre arrossars. Alguns ja es comencen a tenyir de verd, la planta va creixent.






També trobem algunes barraques tradicionals.


Arribem a la bassa de l'Alfacada on hi ha un mirador elevat. 




Seguirem la costa entre arrossars i zones naturals no conreades fins al mirador de la Tancada, llacuna on s'hi acostumen a observar flamencs. Tanmateix ara, en època de nidificació, només se'n pot observar algun exemplar solitari.



Al costat encara es conserva alguna de les barraques tradicionals.


De seguida arribem a la Barra del Trabucador, un istme de 6 km que uneix el delta amb la Punta de la Banya i les salines. Tot ell és un sorral.


A l'interior de la badia s'hi acostumen a trobar practicants d'esports relacionats amb el vent i l'aigua, com el surf de vela i el surf d'estel, d'una gran vistositat.






L'accés a la Punta de la Banya i a les salines està restringit tot l'any. 




Tornem enrere i seguim la carretera que, voltant la badia dels Alfacs, ens condueix al Poblenou del Delta, poblat agrícola creat amb el nom de Villafranco del Delta, fins que el 2003 se li va canviar el nom.

Els carrers rectes i plens de flors i les cases baixes pintades de blanc són les seves característiques principals. Avui l’economia del poble, a part de l’agricultura, es basa en  el turisme relacionat amb el Parc Natural.


És un bon indret on assaborir l’arròs del Delta amb ànec i anguila com a ingredients singulars.


Al nord del nucli urbà hi ha la bassa de l’Encanyissada. La primera visió la tenim des del mirador del Pont del Través, on coincidim amb autèntics apassionats de la fotografia ornitològica.





Arribem a la Casa de Fusta, edifici que data del 1926 quan tres caçadors barcelonins van fundar una societat de caça i obtenir una concessió per deu anys. Van fer portar aquest edifici desmuntable des del Canadà per tenir un indret on estar-s’hi. Actualment és un centre d’informació del Parc i museu ornitològic.



Aquí mateix hi ha un altre mirador de l’Encanyissada.




Al costat s’hi lloguen bicicletes. 

Continuem vorejant la badia, aquí també hi trobem un nombre important de vivers de musclos i ostres.



Acabem la visita a Sant Carles de la Ràpita, parlant amb un pescador que ha viscut tota la vida de la pesca a la badia dels Alfacs. Ens instrueix en l’us del tresmall, sistema de tres xarxes que es calen en fer-se fosc i es lleven a la matinada.  

Vull transcriure una frase demostrativa de la filosofia de la gent del mar. Preguntat de si quan la pesca és bona, les xarxes plenes pesen molt i costa de llevar-les i pujar-les a la barca, respongué: Quan pesen de veritat és quan estan buides.












24 comentaris:

  1. Ostres Manel, m'ha encantat aquest reportatge sobre el delta. Hi vaig estar fa un any i mig i m'ha recordat la immensa majoria d'indrets visitats.
    Les fotos com sempre son excepcionals i il·lustren perfectament totes les explicacions i dades que dones. M'han agradat per sobre de totes, les de la punta de la Banya amb els contrallums meravellosos que has captat i els coloristes parapents.
    En resum, un fantàstic publi-reportatge sobre aquesta terra tan meravellosa.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un indret que cal visitar i tornar-hi de tant en tant. A cada època de l'any presenta visions ben diferents. Els camps inundats són una joia per al fotògraf.
      Gràcies, Josep, per les teves paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Quin reportatge Manel...no hi falta de rés, be sí , hi he trobat a faltar ocells, ben segur pel moment metereològic...jo vaig estari fa un parell d'anys i vaig ensopegar uns dies de tempesta i pluja intensa.
    Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi...
    Felicitat per tot , entre les imatges i el text, podries fer-ne un llibre!!
    M'ha agradat moltissim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'hagués agradat tenir bones fotografies d'ocells per mostrar. T'has fixat quins aparells porten els entesos?... enveja punyetera.
      Estic content de saber que t'ha agradat, gràcies per fer-m'ho saber.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Més que un reportatge això és un homenatge. M'ha agradat molt. ...i la frase del pescador que esta "remendant" és de Cum Lude.
    Les fotos, molt bones.

    Segur que vas aprendre i disfrutar amb els companys aficionats als ocells que vas trobar.

    Un viatge ben aprofitat. Gràcies per compartir-lo.
    (per cert, saps que amb molt probabilitat coneixes la propietària dels criaderos de musclos?)

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Família,
      Sí que ho va comentar. De muscleres n'hi ha un munt, tant al nord, a la badia del Fangar, com al sud, a la dels Alfacs. També va comentar que tenien arrossars. Segurament hi vaig passar a la vora.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Fantàstica descoberta del delta de l'Ebre que m'ha portat rcords de quan hi havíem passat cinc dies de colònies amb els meus alumnes precisament al Poble Nou del i veient la paella he recordat que era el dijous que ens feien una immensa paella que era ben aplaudida per tots a ca l'Amadeu.
    També els estius a la platja de la Marquesa i com molt bé dius, els miratges que ens feia l'efecte que estàvem al desert, tan per l'efecte com perquè no hi havia ningú!
    magnífiques fotografies Manel, com sempre!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic content de saber que t'ha dut bons records.
      També hi he estat diverses vegades i sempre hi ha aspectes que descobreixo, impensats.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Una bonica visió del Delta del Ebre, un indret meravellós!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un indret per anar-hi i tornar-hi, ben diferent de la resta del país.
      Gràcies, Miquel.
      Salut!

      Elimina
  6. j'adore ces deux derniers clichés des filets

    ResponElimina
  7. Anant amunt i avall, entrant i sortint ( de l'altra xarxa ), he fet cap aquí.
    Gràcies pel post/reportatge/homenatge. Comparteixo l'enllaç al meu Facebook.

    ResponElimina
  8. Con ho has gaudit per les meues terres de l'Ebre. I com va anar això del vent?.

    Un reportatge preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els qui venim del país de la tramuntana ja hi estem acostumats.
      Gràcies.

      Elimina
  9. Bonic reportatge de les meues terres de l'Ebre. Felicitats Manel.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Frederic,
      El teu comentari, pel fet de conèixer el territori, té una gran valor per a mi.
      Salut.

      Elimina
  10. Manel, he de dir-te que m'ha meravellat aquest treball en profunditat sobre el Delta.
    M'he assabentat de detalls que no coneixia, tot i que hi solem fer una escapada de tant en tant.
    Al Fangar hi vam anar una vegada en cotxe i s'em va enfonsar a la sorra, sort que una bona gent em van ajudar a sortir-ne. Al marge però d'aquesta anècdota, t'he de dir que el Delta és un lloc que m'encanta, des del Fangar fins a la punta de la Banya, i tot el que tu descrius en aquest excel·lent reportatge. M'agraden les fotos que has fet, en una època que potser no era la millor, tot i així algunes et t'han quedat francament genials. Perfecta també tota la informació.
    A la meva dona (tortosina de naixement) també li ha encantat, i em diu que et feliciti de part seva.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no et passaria, Joan, han obert una gran rasa a tocar de la darrera edificació, un restaurant, i ja no pot passar cap cotxe cap al Fangar.
      Si la Pepita, de la zona, ho troba bé, ja estic més que satisfet.
      Una abraçada a tots dos.
      Fins aviat!

      Elimina
  11. Fantàstic reportatge d'aquest meravellós lloc.
    Sempre és un plaer veure mes fotos d'estes terres i recordar llocs tantes vegades visitats.
    Per cert, si tornes per lo Delta, te faig saber que a primers de maig se celebra a l'Ampolla la Diada de l'Ostra del Delta.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Corneli, tant per la vista, com pels comentaris i la interessant informació aportada.

      M'he permès d'eliminar un dels dos comentaris repetits.
      Una abraçada.

      Elimina