divendres, 3 de maig de 2013

Si em voleu acompanyar del Pla de l'Estany a la Garrotxa, a partir de la vall de Campmajor...

Visitarem una zona a cavall entre ambdues comarques, poc coneguda, allunyada de qualsevol nucli important de població, aquí la vida té un ritme diferent, més pausat. Veurem esglésies i un santuari, masos, rescloses, molins i un gorg que fa patxoca. També coneixerem algun fet històric relacionat. Som-hi!

Per arribar-hi anem per la carretera GI-5124 que va de Banyoles a Olot passant per Mieres i Santa Pau. El primer municipi que trobem és el de Sant Miquel de Campmajor, en arribar-hi, agafem el desviament assenyalat a mà dreta. Poc després de passar les primeres edificacions trobem un altre desviament, també a la dreta, que ens condueix a Sant Martí de Campmajor, petit nucli a redós de l'església d'origen preromànic, si bé ha sofert diferents reformes al llarg dels segles.


Del segle XII es conserva el campanar, la porta adovellada i el forrellat. Les ferradures clavetejades a la porta són típiques de les esglésies dedicades a Sant Martí. 


Tornem a la carretera anterior i continuem fins que, a tocar del riu, a mà esquerra, observem una resclosa. 


A l'altre costat de la carretera hi ha el molí fariner d'en Prat, molt ben conservat. És molt peculiar per la seva forma pentagonal, possiblement pensada per a resistir millor les freqüents rierades.


El canal que ve de la resclosa passa per sota de la carretera i feia arribar l'aigua per sota d'un elegant arc carpanell.


De seguida arribem a la creu de terme


i a mà esquerra, queda el nucli al voltant de l'església de Sant Miquel de Campmajor, temple d'origen romànic modificat posteriorment. Consta de tres naus i tres absis decorats amb arcuacions llombardes i lesenes. 


La façana és de l’època barroca, però s’hi observen restes del temple primitiu. Sobre la porta s’hi veuen traces d’un arc de mig punt adovellat.


El passeig de davant l'església porta el nom del Dr. Francesc Rovira.


Al costat hi ha Can Rovira, on va néixer aquest personatge, capellà i brigadier de l'exèrcit durant la Guerra del Francès. En un cop de mà a la matinada del 10 d'abril del 1811 va aconseguir la recuperació del Castell de Sant Ferran de Figueres i va defensar la fortalesa durant poc més de quatre mesos enfront d'un enemic molt superior.

La casa va ser fortament remodelada durant la primera dècada del segle passat, presentant detalls modernistes.


Seguint la ruta trobem el pont de can Prat, del segle XII, d'estil romànic amb tres arcs i construït amb grans carreus.


Continuem i a peu de carretera, a mà dreta, hi ha el petit estany de les Tres Creus.


Al següent revolt, a mà esquerra, entre boixos i roures, trobem el motiu del nom, hi ha tres creus metàl·liques. És diu que són en record de tres estudiants del Collell que es van negar a l'estany.


De seguida trobem un desviament a mà dreta que indica a Briolf, un veïnat del mateix municipi.
 
Si disposem de dos cotxes, anirem a deixar-ne un al Torn, i en l'altre venim fins a aquest punt.

Seguim el camí sense asfaltar però en bones condicions, i a un parell de quilometres, a mà esquerra hi ha una casa, avui abandonada, la masia de les Carreres. Aquí va fer nit en la seva fugida en Jesús Pascual que, junt amb Sánchez Mazas es va escapar quan estaven a punt de ser afusellats. Personatges recreats a la novel·la "Los soldados de Salamina". 


No triguem a veure l'anomenat castell de Roca, una casa fortificada medieval construïda a finals del segle XIII. 



Com a detalls singulars, hi ha una finestra geminada del romànic tardà,


i una curiosa inscripció sobre la porta d'entrada.


Molt a la vora arribem al riu Ser, del que se n'aprofitaven els desnivells per a conduir l'aigua al molí fariner de Roca.

Tot just creuar el riu


agafem el camí que surt a la dreta i a uns tres-cents metres tenim aquesta visió del salt, el castell i el molí de Roca.



* * * * *
Si hem deixat un cotxe al Torn, ara ens hi arribarem en una agradable passejada d'uns tres quarts d'hora, remuntant el riu. Primer ho fem per la seva riba esquerra, fins arribar a l'entrada del mas Jofre de Roca.


Baixem cap al riu i el creuem, ara el remuntem durant una estona per la seva riba dreta.


L'hem de creuar una vegada més i de seguida arribem al mas Rampinya.


A partir d'aquí la pista és asfaltada. Primer passem per davant de can Cadevall

  
i molt aviat per davant del molí d'en Camps. Primer havia estat molí fariner i posteriorment passà a produir l'energia elèctrica que arribava al Collell.


No tardem a arribar al Torn.


En el cotxe que tenim aquí anem a recollir l'altre i continuem el recorregut.

* * * * *
Cas d'anar en un únic cotxe, des del Ser, al costat del castell de Roca, tornem a cercar la carretera per seguir fins al santuari del Collell, que el trobem tot just entrar a la comarca de la Garrotxa.

La tradició diu que la primera ermita a la zona és del segle VIII, feta construir pel baró de Cartellà en agraïment per la curació d'un fill greument malalt. No fou fins el 1198 que s'hi fundà un priorat benedictí.

El 1852 s'hi va construir un col·legi que més endavant es convertí en seminari. El col·legi ha estat en funcionament fins l'any 1998, actualment les instal·lacions estan dedicades a centre de colònies.

L'any 1915 es va col·locar la primera pedra del nou santuari.

Durant la guerra civil fou ocupat militarment i serví com a presó. A finals de gener del 1939, 48 dels presoners foren afusellats a les rodalies. Fet que ha sigut novel·lat per Javier Cercas en el llibre ja esmentat de "Soldados de Salamina".


L'antiga església és de finals del segle XV. La portada principal és de 1613.

Continuem el camí cap el veïnat del Torn, situat a la riba dreta del Ser, és el principal nucli de població del disgregat municipi de Sant Ferriol. Abans d'arribar-hi ja en tenim una imatge bucòlica.


Forma un petit nucli de cases al voltant de l'església de Sant Andreu, ja esmentada l'any 977, si bé ha estat del tot modificada. L'edifici actual és del segle XVIII. Al campanar, construït sobre el romànic primitiu, podem veure restes dels arcs cecs amb que estava decorat i una finestra geminada cegada.


El petit nucli de cases entre l’església i la plaça Major, que dóna al riu, té molt d’encant.



Sota de la plaça hi ha una resclosa que desviava l'aigua cap als molins situats riu avall.


Remuntem el riu i tot just sortir del nucli habitat, a mà dreta hi ha el Molí d'en Fàbrega, el darrer dels de la contrada que deixà de funcionar com a molí fariner, cap al 1960.


Riu amunt trobem la resclosa que derivava l'aigua cap el molí que hem deixat enrere.



Més amunt del riu, també a mà dreta, hi ha un altre molí, el d'en Gibert.


Continuem per una estreta carretera cap el veïnat del Sallent, que pertany al municipi de Santa Pau.

El centre del nucli està situat al voltant de l'església de Sant Vicenç, dins del que era la sagrera medieval.

El temple ja s'esmenta al segle IX com una cel·la del monestir de Banyoles.


Per acabar ens dirigim en direcció a Santa Pau fins a trobar el trencat assenyalat amb el nom de Can Batlle. El camí és de propietat privada però hi podem accedir a peu.

Al marge del camí anem observant la pedra basàltica, no hi ha cap dubte que som a la Garrotxa.


Arribem al gorg de can Batlle que es troba entre dos salts d’aigua, és senzillament espectacular.



11 comentaris:

  1. M'encanten les esglésies romàniques, i més si son d'aquestes de petites dimensions situades al bosc o en nuclis petits. Per cert, he aprés una cosa nova, això de les portes amb ferradures de les esglésies dedicades a Sant Martí. Ah! i les fotos en B/N d'aquesta porta, son sensacionals.

    Magnífic aquest nou recorregut àmpliament documentat amb imatges de mil i un detalls, com son escales, portes, finestres (fins i tot amb gat) i un altre element que sempre m'ha cridat l'atenció: els rellotges de sol.

    Aquest Gorg de Can Batlle es impressionant i un lloc perfecte per acabar la ruta.

    Una abraçada i bon cap de setmana Manel.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Josep, agraeixo la companyia en aquest recorregut.
      Una abraçada.

      Suprimeix
  2. Una zona desconeguda per a mi, i que és força interessant, hi tindre de fer una escapada, tenint en compte les teves explicacions
    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Poca gent la coneix, qui passa per aquesta carretera des de Banyoles o des d'Olot és per anar a Santa Pau. La tranquil·litat que s'hi respira és d'agrair.

      Salut!

      Suprimeix
  3. Interesantísimo el recorrido que nos enseñas hoy pare, un extraordinario paseo con molinos, sobre todo el primero, magníficas construcciones, detalles preciosos en puertas y ventanas, bellos paisajes y hasta cascadas...en fin pare, que me ha gustado mucho
    Como siempre,buen trabajo...en tu línea
    Saludu, Mirta

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mirta,
      Esta es una zona que tengo muy próxima y que es muy poco conocida. Ya ves como he tardado en mostrarla.
      Ocurre a menudo que nos vamos lejos sin apreciar bien lo que tenemos justo al lado.
      Ub fuerte abrazo.

      Suprimeix
  4. Pues es un recorrido para repetirlo pare
    Otro abrazo para ti

    ResponSuprimeix
  5. Un bon recorregut per aquets llocs del pla de l'estany entre prats rius u masies, molt bonic i tranquil, l'únic que ia coneixia es la gorga de Can Batlle que es espectacular.
    Una Abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A tu que t'agrada caminar et recomano especialment el tram del riu, seguint el curs del Ser. Penso que t'agradarà,
      Una abraçada.

      Suprimeix
  6. El molí fariner d'en Prat i la seva peculiar forma pentagonal, és excepcional! Quin recull tan ben documentat! Les fotos de la porta en blanc i negre són precioses. No coneixem el recorregut, però hi anirem!

    ResponSuprimeix