dijous, 18 d’abril del 2013

Si em voleu acompanyar pel paratge de Tudela...

Veurem la costa del mar d'amunt, visitarem un dels indrets de més interès geològic del país, un paisatge que va inspirar Salvador Dalí. Som-hi!

A principis de la dècada dels seixanta al sector de Tudela s'hi va construir una ciutat de vacances del Club Mediterranée. Després de la protecció de la zona com a Parc Natural, a partir del 2007 es va anar deconstruint la totalitat dels edificis, retirant plantes invasores i condicionant els camins per a facilitar-ne la visita. Aquest projecte va rebre el VII premi europeu de paisatge Rosa Barba.

Tot baixant de la zona d'aparcament ens trobem amb tres grans columnes d'acer patinable que ens marquen el camí. En una d'elles hi ha la següent inscripció:
"Aquesta part compresa entre el Camell i l'Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix és i ha de continuar per sempre essent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal com està". Salvador Dalí.



Morfològicament observem dos tipus de roques, els esquistos, de tonalitats grisoses, formades fa uns 500 milions d'anys, les més antigues que afloren a Catalunya. Quan s'erosionen donen lloc a petites cavitats en forma de cubeta anomenades alvèols.



I les pegmatites, de tonalitats més blanquinoses, provenen de magmes refredats a l'interior de la Terra, ara fa uns 300 milions d'anys.


L'erosió de les roques pegmatites exposades durant mil·lennis a l'acció de la tramuntana i la humitat salina, ha generat formes curioses. 

L'Ian Gibson va escriure:
"El cap de Creus és un vast teatre natural d'il·lusions òptiques, i és de la contemplació prolongada de les seves metamorfosis que li va venir a Dalí la seva perdurable obsessió pels efectes visuals, especialment per la doble imatge, El seu "paisatge mental", va dir ell una vegada, s'assemblava a les "roques proteiques i fantàstiques del cap de Creus."

A mà dreta hi ha marcat un itinerari que ens porta a observar la primera d'aquestes singulars morfologies, es Camell.


Baixem pel camí principal i a mà esquerra agafem un trencall que s'enfila fins el mirador del pla de Tudela on hi ha un parell de grans cubs. 




A sota veiem una gran explanada, el mirador de la Gran Sala.


En alguns dels grans panells de pedra i ferro trobem informació d'interès.


Continuem baixant i el camí es bifurca. Per començar anem cap a la dreta, cap a llevant.




En Dalí, l'any 1934, en una conferència sobre surrealisme a la Llibreria Catatonia de Barcelona, va fer la seva descripció d'aquest tall de costa:
"Seguint la costa cap avall del Cap de Creus i vers el Port de la Selva, s'hi troba un indret desèrtic, salvatgement mineral, on les convulsions estèrils d'un deliri geològic mineral es troben immobilitzades en la desolació vibrant de ruïnes de mica."

En aquest tram anem trobant altres formacions amb formes curioses. Un Bou marí,



s'Àliga.



A la part baixa del rec Francarlos, després d'una època de pluges, s'hi formen petits bassals.


D'aquí surt un camí que ens conduiria cap a la zona d'aparcament.


Continuem i observem la Roca cavallera, que va inspirar Salvador Dalí per pintar l'obra El Gran Masturbador.




Altres formacions recorden la Llebre


o els Goril·les.



El camí serpentejant ens deixa veure el far de cap de Creus.


S'acaba a la cala Culip on unes escales baixen fins a l'embarcador.



De tornada ens fixarem en la vegetació de la zona. Un conjunt vegetal adaptat a les condicions salines i ventoses d'aquest litoral.

Predominen els grans exemplars de coixinets de monja, a la primavera florits.



El càdec, amb interessants arbustos de cadequers, (possiblement sigui aquest l'origen del nom de la població propera de Cadaqués).



Tamarius, ara també florits.


L'armèria marina o del Rosselló, una espècia endèmica del Rosselló i l'Empordà.


L'estepa blanca, que no és la de color blanc, i



i l'estepa borrera.


El romaní, sovint nan.


Important també és el poblament de líquens.


Malgrat els esforços realitzats encara trobem alguna de les espècies invasores que havien ocupat bona part d'aquest litoral, com el bàlsam


o les gazànies.

Arribant a sota del mirador del Pla de Tudela  


seguim cap a ponent i ens desviem, seguint l'itinerari marcat, a mà dreta, enfilant-nos cap el mirador de Pamperris, on continuem observant interessants formes d'erosió de les pegmatites. Gaudim d'una gran vista del mar d'amunt.





A mà esquerra observem un altre interessant fenomen geològic, filons blancs de pegmatita plegats dins dels esquistos grisos intensament erosionats.


Reculem a trobar novament el camí principal que s'enfila cap al mirador de l'illa del Portaló.



Si seguim a mà dreta, unes escales ens baixen fins a la cala d'Agulles.




Sortint del paratge de Tudela, i abans d'arribar a la carretera a mà esquerra ens queda un petit estanyol fruït de les pluges recents.


I ja que estem aquí, podem arribar-nos fins al cap de Creus.



24 comentaris:

  1. La morfologia de les roques és realment espectacular.
    El color de l'aigua i dels bassals, escandalosament transparents, i els tamarius, estepes i romaní donant color i olor al paisatge.
    Fa anys que no he estat al Cap de Creus, la darrera vegada que vaig intentar arribar-hi, la carretera, no recordo ben bé perquè, estava tancada, a veure si aquest estiu m'hi puc arribar.
    El reportatge fotogràfic, Manel, com sempre és excel·lent, il·lustrant el que expliques i atrapant-nos per admirar tots els racons que has captat.
    Una abraçada i fins la propera sortida

    ResponElimina
    Respostes
    1. El recorregut per l'interior del que havia estat el Club Mediterranée és d'uns cinc quilòmetres i mig, amb això vull dir que en ple estiu pot ser una mica dur ja que no hi ha una sola ombra on amagar-se, ni hi ha aigua potable enlloc. Hi vàrem estar el passat dissabte, a un quart de deu ja hi érem i tot i portar aigua la calor es notava.
      Gràcies, Josep, pel seguiment.

      Elimina
  2. Per sort han fet, el que fa temps debian haver fet, i han deixat el paratge magnífic, ara fa anys que no visito el Cap de Creus, hi mi has fet venir ganes amb aquest magnífic reportatge , com sempre ens tens acostumats.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi en va passar el mateix, ara feia molt que no hi anava i la sorpresa va ser molt agradable.
      L'únic inconvenient és que en no haver-hi pressupost, no hi ha servei de guies i l'entrada al recinte i aparcament està obstaculitzada per una barrera tancada. A l'entrada, abans de la barrera hi caben mitja dotzena de cotxes mal comptats, i gairebé fins al far han posat grans pedres al marge de la carretera perquè no hi aparqui ningú. En resum que si hi vols anar i no haver de caminar des del far cal matinar.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Un bon reportatge d'aquet bonic paratge que don ganes de ferí una Visita.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig quedar impressionat de les formes que han anat adoptant les roques amb l'erosió a través de milers d'anys. Sí, val la pena d'anar-hi.
      Una abraçada,

      Elimina
  4. Espectacular reportatge del Cap de Creus, Hi estat força vegades per mai no he baixat fins aquí. És espectacular quant a paisatge, formacions geològiques, etc. Una gran notícia que finalment s'hagi desmuntat tot el pegot urbanístic que l'ocupava. Excel·lent treball.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      Efectivament és una noticia per a la celebració. S'ha recuperat un espai únic d'una manera prou digna.
      Ja saps on aturar-te la propera vegada.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. he gaudit, ni t'imagines amb aquesta super visita. desconeixia aquesta zona i realment mereix un bon passeig, fou el 2010 la darrera visita al Cap de Creus i no recordo les indicacions (si n'hi ha, és clar) prenc bona nota, doncs Cadaqués em té enamorada, repetiré menjar a Es Balconet i passejadeta per aquesta zona. ara és una bona època.
    gràcies Manel per tot aquest bon treball que comparteixes.
    una abraçada
    MPilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans, quan hi havia les instal·lacions turístiques, hi havien cartells a l'entrada, ara no. A mà esquerra, uns tres quilòmetres abans d'arribar al far hi ha el desviament i tot seguit l'entrada. No té pèrdua doncs no hi ha res més. Sí, i tant que val la pena d'aturar-s'hi. En aquesta època, a part de que la calor no és excessiva moltes plantes estan florides, un al·licient afegit.
      Gràcies a tu, M.Pilar, pel seguiment.
      Una abraçada

      Elimina
  6. No me extraña que ese paraje haya sido fuente de inspiración para el genial Dalí y me alegra que se conserve natural, sin invasiones
    Me gusta ver estos lugares a través de tus ojos, siempre encuentras todos los detalles interesantes.
    Bonito el Cabo de Creus pare
    Saludu, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dicen de la gente que habita en l'Empordà que estan tocados por la tramuntana, algo locos a causa del viento. El viento y el mar son quienes con su erosión esculpieron esas maravillas.
      El genio innato de Dalí y el efecto de la tramuntana, un coctel que se fraguó aquí para delicia y admiración de todos.
      Un abrazo.

      Elimina
  7. Aquest indret és fantàstic i les imatges del reportage superbes!
    Que bé que hagin desmuntat del tot aquest poblat del Club Mediterranée, l´últim cop que hi vam ser, crec que encara quedaven algunes edificacions.
    Ets molt bon observador, segur que Dalí hi va trobar una inesgotables font d'inpiració.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara l'observació és fàcil, està ben assenyalat. Han fet una bona feina.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Res més que ratificar tots i cada un dels comentaris , bona feina !

    Abraçada! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dora,
      Veritablement vaig ser el primer sorprès en descobrir-ho.
      Una forta abraçada.

      Elimina
  9. Quin reportatge...!!
    Jo vaig visitar el lloc l'estiu i la tardor, i em va impressionar, peró veig que la primavera el supera de trós...
    M'encanta Manel.!!
    Felicitats.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la primavera té l'afegitó de la floració que hi afegeix un plus d'atractiu. Des del primer moment que vaig pensar en tu.
      Una abraçada.

      Elimina
  10. Manel. Un reportatge genial ( que també vol dir fet per un geni). Molt bona feina.
    Una abraçada.

    Graciel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Dalí fou un geni i la seva imaginació desbordant va permetre que els demés mortals poguéssim veur-hi una mica més.
      Gràcies.

      Elimina
  11. impressionnantes les formes des roches

    ResponElimina
  12. Hola

    Sóc la Marta, geòloga i també guia del paratge de Tudela, i també persona entregada aquest retall de món. Et vull felicitar per aquestes explicacions, pel seu rigor, ordre, contingut i per les fotografies també. Fa temps que busco i rebusco informació d'aquest espai en tots els àmbits, i no paro de trobar-me petits tresors que el fan encara més gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta,
      M'ha fet molta il·lusió llegir les teves paraules. Si a una acadèmica del tema i a més guia del paratge li semblen correctes les informacions em dono per a més que satisfet.
      Gràcies per fer-m'ho saber.

      Elimina