Si em voleu acompanyar pel paratge de Tudela...

Veurem la costa del mar d'amunt, visitarem un dels indrets de més interès geològic del país, un paisatge que va inspirar Salvador Dalí. Som-hi!

A principis de la dècada dels seixanta al sector de Tudela s'hi va construir una ciutat de vacances del Club Mediterranée. Després de la protecció de la zona com a Parc Natural, a partir del 2007 es va anar deconstruint la totalitat dels edificis, retirant plantes invasores i condicionant els camins per a facilitar-ne la visita. Aquest projecte va rebre el VII premi europeu de paisatge Rosa Barba.

Tot baixant de la zona d'aparcament ens trobem amb tres grans columnes d'acer patinable que ens marquen el camí. En una d'elles hi ha la següent inscripció:
"Aquesta part compresa entre el Camell i l'Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix és i ha de continuar per sempre essent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal com està". Salvador Dalí.

Morfològicament observem dos tipus de roques, els esquistos, de tonalitats grisoses, formades fa uns 500 milions d'anys, les més antigues que afloren a Catalunya. Quan s'erosionen donen lloc a petites cavitats en forma de cubeta anomenades alvèols.

I les pegmatites, de tonalitats més blanquinoses, provenen de magmes refredats a l'interior de la Terra, ara fa uns 300 milions d'anys.

L'erosió de les roques pegmatites exposades durant mil·lennis a l'acció de la tramuntana i la humitat salina, ha generat formes curioses. 

L'Ian Gibson va escriure:

"El cap de Creus és un vast teatre natural d'il·lusions òptiques, i és de la contemplació prolongada de les seves metamorfosis que li va venir a Dalí la seva perdurable obsessió pels efectes visuals, especialment per la doble imatge, El seu "paisatge mental", va dir ell una vegada, s'assemblava a les "roques proteiques i fantàstiques del cap de Creus."

A mà dreta hi ha marcat un itinerari que ens porta a observar la primera d'aquestes singulars morfologies, es Camell.

Baixem pel camí principal i a mà esquerra agafem un trencall que s'enfila fins el mirador del pla de Tudela on hi ha un parell de grans cubs. 

A sota veiem una gran explanada, el mirador de la Gran Sala.

En alguns dels grans panells de pedra i ferro trobem informació d'interès.

Continuem baixant i el camí es bifurca. Per començar anem cap a la dreta, cap a llevant.

En Dalí, l'any 1934, en una conferència sobre surrealisme a la Llibreria Catatonia de Barcelona, va fer la seva descripció d'aquest tall de costa:

"Seguint la costa cap avall del Cap de Creus i vers el Port de la Selva, s'hi troba un indret desèrtic, salvatgement mineral, on les convulsions estèrils d'un deliri geològic mineral es troben immobilitzades en la desolació vibrant de ruïnes de mica."

En aquest tram anem trobant altres formacions amb formes curioses. Un Bou marí,

s'Àliga.

 

A la part baixa del rec Francarlos, després d'una època de pluges, s'hi formen petits bassals.

D'aquí surt un camí que ens conduiria cap a la zona d'aparcament.

Continuem i observem la Roca cavallera, que va inspirar Salvador Dalí per pintar l'obra El Gran Masturbador.

Altres formacions recorden la Llebre

o els Goril·les.

El camí serpentejant ens deixa veure el far de cap de Creus.

S'acaba a la cala Culip on unes escales baixen fins a l'embarcador.

De tornada ens fixarem en la vegetació de la zona. Un conjunt vegetal adaptat a les condicions salines i ventoses d'aquest litoral.

Predominen els grans exemplars de coixinets de monja, a la primavera florits.

El càdec, amb interessants arbustos de cadequers, (possiblement sigui aquest l'origen del nom de la població propera de Cadaqués).

Tamarius, ara també florits.

L'armèria marina o del Rosselló, una espècia endèmica del Rosselló i l'Empordà.

L'estepa blanca, que no és la de color blanc, i

i l'estepa borrera.

El romaní, sovint nan.

Important també és el poblament de líquens.

Malgrat els esforços realitzats encara trobem alguna de les espècies invasores que havien ocupat bona part d'aquest litoral, com el bàlsam

o les gazànies.

 

Arribant a sota del mirador del Pla de Tudela  

seguim cap a ponent i ens desviem, seguint l'itinerari marcat, a mà dreta, enfilant-nos cap el mirador de Pamperris, on continuem observant interessants formes d'erosió de les pegmatites. Gaudim d'una gran vista del mar d'amunt.

A mà esquerra observem un altre interessant fenomen geològic, filons blancs de pegmatita plegats dins dels esquistos grisos intensament erosionats.

Reculem a trobar novament el camí principal que s'enfila cap al mirador de l'illa del Portaló.

Si seguim a mà dreta, unes escales ens baixen fins a la cala d'Agulles.

Sortint del paratge de Tudela, i abans d'arribar a la carretera a mà esquerra ens queda un petit estanyol fruït de les pluges recents.

I ja que estem aquí, podem arribar-nos fins al cap de Creus.