dissabte, 2 de març de 2013

Si em voleu acompanyar per Doñana...

Recorrerem una trentena de quilòmetres de platges verges, visitarem zones de bosc, d'aiguamolls i de dunes mòbils. Tot un conjunt d'ecosistemes que fan de Doñana la zona d'espais naturals protegits més extensa de la península i que, l'any 1994, fou declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

El punt d'informació del Parc es troba a l'Acebuche,




on hi ha una sèrie d'itineraris que permeten visitar les llacunes properes, amb un seguit d'observatoris d'aus.





Per a mantenir viva la memòria, observem el sistema que, fins a mitjans del segle passat, servia per a obtenir olis essencials de l'eucaliptus, molt emprats en farmàcia i cosmètica. 

En comprovar-se que l'eucaliptus impedia el creixement de la vegetació autòctona, es va substituir per plantacions extensíssimes de pi pinyoner.

A l'Acebuche té la base una de les empreses que tenen la concessió per a efectuar les visites a l'interior del Parc, on no hi pot entrar cap vehicle no autoritzat.

La visita comença en un recorregut per la trentena de quilòmetres de platja verge entre Matalascañas i la desembocadura del Guadalquivir.





L'activitat humana tradicional d'aprofitament de la mar hi és ben present. Un mar ric en peix i mol·luscs. En hores de marea baixa és fàcil trobar-hi colles de "coquineros" fent anar amunt i avall els seus llargs rasclets per a obtenir tallarines, "coquinas",





i pescadors de canya.


A tocar del mar anem trobant diverses aus marines, a l'hivern predominen les gavines i els corriols camanegres.

En arribar al Guadalquivir entrem a l'ecosistema que anomenen "cotos", zona de bosc de pi pinyoner, d'alzina surera, de sabines, de ginebrons, on és fàcil trobar-hi senglars, cérvols, daines i cabirols, però també és país de guineus i del linx ibèric.

Remuntem el riu pel seu marge dret fins arribar al "Poblado de la Plancha", primer indret on està autoritzat a baixar del vehicle. 


Aquí hi ha l'embarcador per a ús de les barques fluvials que venen de Sanlúcar de Barrameda.



Per aquesta zona les aus són altres; hi observem un bernat pescaire.


Aquí hi ha un poblat de cabanes habitat fins no fa massa anys per la gent que vivia a, i de la zona. La seva subsistència estava vinculada a la cacera, a la pesca, a la fabricació de carbó vegetal i a una petita activitat agrícola i ramadera.




A tocar del bosc hi ha extenses zones d'aiguamolls, les maresmes, que depenent de l'època de l'any poden estat més o menys seques o inundades. Veritable paradís per a les aus migratòries.


Arribem a la zona de dunes mòbils, on podem tornar a baixar del vehicle. Aquest és un dels paisatges més atractius del Parc. La sorra blanca i molt fina és arrastrada terra endins pels fort vents perpendiculars a la costa. Les dunes formades van avançant lentament tot cobrint la vegetació que van trobant, engolint arbres sencers. Una vegada s'ha desplaçat la línia de dunes, hi tornen a créixer nous arbres, que inexorablement, uns anys més tard tornaran a ser coberts per noves dunes.

En una imatge aèria que es mostra al centre d'informació del Parc, es poden veure fins a cinc línies paral·leles de dunes mòbils.






A ponent, el Parc acaba al Rocío, destinació de la romeria que se celebra cada any coincidint amb la segona Pasqua.

Durant les tres nits i quatre dies en que milers i milers de persones travessen el Parc, a peu, a cavall, en carretes i en vehicles tot terreny, tot el sistema de protecció de la resta de l'any se'n va en orris, és causa de grans problemes mediambientals. Es reben constants denúncies pels maltractaments, cansament i inanició  a què són sotmesos molts dels equins que acompanyen els peregrins. També són un atac al medi la música amplificada que sona tant de dia com de nit, el llançament de petards i coets en època d'alt risc d'incendis i, els milers de quilos de deixalles que queden a l'interior del Parc.




A l'exterior del Parc Nacional, més cap a ponent, hi ha una altra gran zona amb menor nivell de protecció, ara com a Parc Natural, on hi ha passeres per a observar els boscos de pi pinyoner.






18 comentaris:

  1. Ja veig on vas anar tots aquets dias que no esta-bas pel bloc,un paratge preciós,un lloc magic amb tanta naturalesa.Un bon reportatge encare que no us deixa-ban baixa gaire del Autobús. M'agradat molt veure aquet parc.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fotogràficament m'hagués agradat aturar-me a més llocs, anar-hi pel meu compte, però cal reconèixer que les explicacions del conductor en tot moment varen ser molt il·lustratives, interessants i explicat de manera entenedora i amena. Sí, definitivament, val la pena fer el recorregut.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Ara entenc el perquè d'aquests dies d'absència. Ja veiog que han estat molt i molt ben aprofitats.
    Deu ser un paradís pels amants de les aus, poder-les observar des d'aquests miradors es tot un privilegi.

    Les fotos 9 i 10 (de les dunes) son una meravella d'execució i de treball de la llum. La dels contrallums amb els pescadors, deu n'hi do, son realment espectaculars. M'agraden molt, també, les del embarcador, els aiguamolls i la sorra blanca. I el remat final, la B/N de l'escala de fusta, que em recorda molt a la darrera que he publicat jo.

    Un viatge molt profitós en tots els aspectes. Jo no ho conec, però es d'aquelles zones que sempre vas deixant per més endavant... i sembla que no arriba mai el moment. I es que hi ha tantes coses per gaudir... i tan poc temps per fer-ho!.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera vegada, a la primavera, no el vaig poder veure ja que el nombre de visites diàries és limitat. Aquesta vegada, en ple febrer, ha estat més senzill. Si mai hi voleu anar et recomano que ho reservis amb temps.
      Per a veure ocells, sens dubte, és molt millor el Parc dels Aiguamolls a l'Empordà (ja en vàrem parlar), hi ha més observatoris i els ocells estan molt mes a la vora. A Doñana tot és immens i no et pots bellugar al teu gust. Vàrem veure una taca blanca a l'horitzó de les maresmes i el guia ens va dir que eren flamencs... vàrem fer un acte de fe.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Pel que veig ha estat una magnífica visita encara que una mica encotillada. És increïble que hi hagi tant de control i que durant el Rocío tot s'hi valgui. Les fotos són com sempre espectaculars.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      Amb la darrera modificació de google és possible mostrar les fotografies en una mida més gran i guanyen molt en qualitat.
      Dels "danys col·laterals" de la romeria no ens en van explicar gaires detalls, ha estat en entrar a viquipèdia per a tenir més dades que he quedat glaçat amb les xifres de cavalls morts cada any durant aquesta "celebració".
      Salut!

      Elimina
  4. Quelle belle série !! un plaisir à regarder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. C'est un beau endroit qui merite d'être connu. Comme la guide dirait: "vaut le voyage".

      Elimina
  5. j'aime bien ce ponton qui serpente et aussi les clichés sur l'Océan

    ResponElimina
  6. Quin reportatge més xulo!!! hi hauré d'anar! mira que de vegades te'n vas llun i aquí tenim coses precioses!! Gràcies per ensenyar-nos-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Hi havíem volgut anar una altra vegada i no ens va ser possible perquè hi ha un màxim de visites permeses al dia. Si tens intenció d'anar-hi t'aconsellaria que ho reservessis abans.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Quina immensitat, tot és grandiós!
    Tal com molt bé dius, els aiguamolls de l'Empordà són propers i les aus gairabé a tocar. Crec que es veu i viu d'una altra manera, allà és espectacular aquí és viscut,
    Malgrat totes les dificultats d'aproximació el reportage és molt interessant i les fotos magnífiques!

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és només per a observar ocells, no val la pena el viatge, segurament quedarem decebuts, ara visitar el parc, veure animals en total llibertat i especialment la llarguíssima platja verge de construccions i les zones de dunes, això ens va entusiasmar.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. El treball de Matalascañas ens ha agradat molt, ens ha permès reviure una mica el viatge. Les fotos un 10.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho celebro.
      Què sou en la Fina, la Cèlia, en Jaume i en Josep?
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Molt bona feina , i unes fotografies magnifiques . Si que és cert que si vas amb visita guiada t'expliquen més coses , però no tens tanta llibertat .Referent a el Rocio , això allí es intocable , tant se val com quedi després la romeria de la la Blanca Paloma , mana.

    Una abraçada ! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allà no hi pots anar per lliure, i en les visites guiades no paren més que a dos indrets concrets. Tot està molt controlat.
      D'aquí el gran contrast que, aleshores i durant uns dies, tot està permès, la protecció del medi, la flora i especialment la fauna no tenen cap mena d'importància.
      Una abraçada.

      Elimina