Si em voleu acompanyar per Doñana...

Recorrerem una trentena de quilòmetres de platges verges, visitarem zones de bosc, d'aiguamolls i de dunes mòbils. Tot un conjunt d'ecosistemes que fan de Doñana la zona d'espais naturals protegits més extensa de la península i que, l'any 1994, fou declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

El punt d'informació del Parc es troba a l'Acebuche,

on hi ha una sèrie d'itineraris que permeten visitar les llacunes properes, amb un seguit d'observatoris d'aus.

Per a mantenir viva la memòria, observem el sistema que, fins a mitjans del segle passat, servia per a obtenir olis essencials de l'eucaliptus, molt emprats en farmàcia i cosmètica. 

En comprovar-se que l'eucaliptus impedia el creixement de la vegetació autòctona, es va substituir per plantacions extensíssimes de pi pinyoner.

 

A l'Acebuche té la base una de les empreses que tenen la concessió per a efectuar les visites a l'interior del Parc, on no hi pot entrar cap vehicle no autoritzat.

La visita comença en un recorregut per la trentena de quilòmetres de platja verge entre Matalascañas i la desembocadura del Guadalquivir.

L'activitat humana tradicional d'aprofitament de la mar hi és ben present. Un mar ric en peix i mol·luscs. En hores de marea baixa és fàcil trobar-hi colles de "coquineros" fent anar amunt i avall els seus llargs rasclets per a obtenir tallarines, "coquinas",

i pescadors de canya.

A tocar del mar anem trobant diverses aus marines, a l'hivern predominen les gavines i els corriols camanegres.

 

En arribar al Guadalquivir entrem a l'ecosistema que anomenen "cotos", zona de bosc de pi pinyoner, d'alzina surera, de sabines, de ginebrons, on és fàcil trobar-hi senglars, cérvols, daines i cabirols, però també és país de guineus i del linx ibèric.

 

Remuntem el riu pel seu marge dret fins arribar al "Poblado de la Plancha", primer indret on està autoritzat a baixar del vehicle. 

Aquí hi ha l'embarcador per a ús de les barques fluvials que venen de Sanlúcar de Barrameda.

Per aquesta zona les aus són altres; hi observem un bernat pescaire.

Aquí hi ha un poblat de cabanes habitat fins no fa massa anys per la gent que vivia a, i de la zona. La seva subsistència estava vinculada a la cacera, a la pesca, a la fabricació de carbó vegetal i a una petita activitat agrícola i ramadera.

A tocar del bosc hi ha extenses zones d'aiguamolls, les maresmes, que depenent de l'època de l'any poden estat més o menys seques o inundades. Veritable paradís per a les aus migratòries.

Arribem a la zona de dunes mòbils, on podem tornar a baixar del vehicle. Aquest és un dels paisatges més atractius del Parc. La sorra blanca i molt fina és arrastrada terra endins pels fort vents perpendiculars a la costa. Les dunes formades van avançant lentament tot cobrint la vegetació que van trobant, engolint arbres sencers. Una vegada s'ha desplaçat la línia de dunes, hi tornen a créixer nous arbres, que inexorablement, uns anys més tard tornaran a ser coberts per noves dunes.

En una imatge aèria que es mostra al centre d'informació del Parc, es poden veure fins a cinc línies paral·leles de dunes mòbils.

A ponent, el Parc acaba al Rocío, destinació de la romeria que se celebra cada any coincidint amb la segona Pasqua.

Durant les tres nits i quatre dies en que milers i milers de persones travessen el Parc, a peu, a cavall, en carretes i en vehicles tot terreny, tot el sistema de protecció de la resta de l'any se'n va en orris, és causa de grans problemes mediambientals. Es reben constants denúncies pels maltractaments, cansament i inanició  a què són sotmesos molts dels equins que acompanyen els peregrins. També són un atac al medi la música amplificada que sona tant de dia com de nit, el llançament de petards i coets en època d'alt risc d'incendis i, els milers de quilos de deixalles que queden a l'interior del Parc.

A l'exterior del Parc Nacional, més cap a ponent, hi ha una altra gran zona amb menor nivell de protecció, ara com a Parc Natural, on hi ha passeres per a observar els boscos de pi pinyoner.