Si em voleu acompanyar pel poble d'Anglès...

Visitarem el que és segurament un dels millors barris gòtics del país, descobrirem una anglesenca reconeguda internacionalment per la seva pintura surrealista tot i no ser a penes coneguda aquí, veurem edificis modernistes i masies fortificades, així com també mostres del passat industrial avui en decadència. Comencem? 

Venint de Girona, just abans d'entrar al nucli urbà, a mà dreta de la segona rotonda, trobem el mas fortificat de Can Biel, de principis del segle XVII, construcció de planta romana a dues vessants defensada per una torre quadrangular de grans dimensions. 

A la rotonda següent, la que ens condueix al centre urbà, a mà dreta hi ha les restes de l'alt forn de la farga. Una construcció del segle XIX. S'hi pretenia tractar el ferro d'una mina propera, en la que s'havien dipositat moltes esperances, però que no va a arribar al rendiment esperat. La torre d'obra vista és on s'ubicaven els despatxos. En fracassar econòmicament l'activitat, els forns van servir per a coure totxos i teules. Avui en dia el conjunt està molt degradat i cobert de vegetació. 

Ara sí, entrem al nucli urbà i arribem als jardins de can Cendra de caire noucentista.

Aquí hi ha un bust de Remedios Varo, obra de Gerard Roca i Ayats. La Remedios Varo (Anglès 1908, Ciutat de Mèxic 1963) fou una pintora surrealista que va viure a París l'auge d'aquest moviment de la mà d'André Breton. Arran de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, s'exilià a Mèxic, on produí el gruix de la seva obra pictòrica, i on compartí vivències i experiències entre d'altres amb Leonora Carrington i Frida Kalho. 

A l'interior de can Cendra, seu de l'Ajuntament, hi ha exposades una serie de reproduccions de la seva obra que si bé no és encara massa coneguda a Catalunya, és reconeguda a altres països d'Europa i de nord-Amèrica, i especialment a Mèxic. 

Sortim dels jardins i entrem de ple al nucli medieval, construït dins del clos emmurallat de l'antic castell dels vescomtes de Cabrera, en una estructura urbana típica de la baixa edat mitjana i que, com a barri gòtic, és dels més interessants del país. Ho fem pel carrer d'Avall que és un dels més singulars de la població, especialment per les dues arcades que travessen de banda a banda de carrer, i en el que gairebé totes les cases conserven elements d'interès. Està documentat des del segle XIII.

Al número 44 hi ha can Déu Nostro Senyor. Casa de planta baixa, pis i golfes amb un gran portal adovellat. A la creu de la dovella s'hi llegeix la data 1638. I hi ha la figura d'una àliga.

La casa del número 40 és Cal Sabater Borni. Cal observar el portal de mig punt amb grans dovelles.

La del número 41 és Can Camps, d'aspecte noble gràcies al bell portal de punt rodó i a les finestres gòtiques del primer pis. És del 1598. Antigament havia estat un hostal. 

Passem per sota de la primera de les arcades del carrer, aquesta de mig punt, correspon a Cal Sabater. Hi destaquen a cada façana una finestra coronella amb la columna central capçada amb un capitell de temàtica vegetal.

I a mà dreta, al número 31, arribem a Can Cendra, seu de l'Ajuntament. Aquest edifici fou reformat per Rafael Masó entre 1913 i 1915 en estil noucentista. Mostra interessants detalls de ceràmica. 

Més amunt, abans de travessar la segona volta, a mà esquerra n'hi ha una altra, que per sota la casa, comunica amb el carreró d'Avall i la plaça de la Vila. Són dues arcades ogivals. A la part posterior hi ha una finestra amb una senzilla llinda ornamentada amb un parell de flors i una creu. 

Al número 16 hi ha can Mans, amb la segona arcada, aquesta ogival, l'embigat és de fusta. És de finals del segle XV si bé ha sofert diverses modificacions posteriors. 

Als números 15-17 hi ha Can Maties i Can Bohigues, dues cases dels segles XVI-XVII, amb portals de dovelles petites, restaurades contemporàniament. 

Als números 11-13 estem davant de Can Tino. El seu aspecte actual ve de les reformes del segle XVII. A més de la porta de mig punt, té un parell de finestres renaixentistes amb guardapols motllurats acabats en mènsules en forma de petxina. 

Arribem ara al número 9, Can Talleda. La porta de mig punt amb dovelles petites i especialment la finestra gòtica del primer pis d'arc conopial i decoració lobulada, en són els principals atractius.

Ens aturem davant del número 7, Can Barnades. Casa del segle XV amb la porta adovellada de mig punt, a la clau hi ha l'escut de la casa i una inscripció. També és remarcable la finestra gòtica de la primera planta. 

Al carrer del Castell núm 6 hi ha un edifici especial, Can Peix, que és el primer de nova planta que va dissenyar l'arquitecte Rafael Masó. Construït entre 1907 i 1908. Està caracteritzat pels diversos volums i alçades amb elements de ceràmica, que l'arquitecte ha emprat també en moltes de les seves obres, i altres detalls interessants com la forma original dels trencaaigües de les finestres. 

La plaça de la Vila és l'antiga plaça d'armes del castell. 

Hi sobresurt la façana de caire modernista de Can Pujol. Cal destacar el coronament amb panys lobulats alternats amb baranes corbades. Als medallons hi figura la data de 1907. 

De la part inferior de la plaça surt el carrer Major. Al número 1, fent cantonada, hi ha Cal Noi. Edifici dels segles XVI-XVII en el que destaca la doble finestra renaixentista amb mènsules en forma de petxina i les tres finestres gòtiques d'arc conopial lobulat i guardapols motllurat a la façana del carrer Major. 

Al número 4 hi ha la Torratxa, edifici del segle XIX de tres plantes, coronada amb una original torreta de dos nivells amb balconada, que només és ben visible des de la façana posterior. La casa té dos cossos laterals units per un de central, amb una galeria al primer pis i balcons als superiors, destacant-hi les finestres geminades. 

Als número 6-8 hi trobem Cal Rellotger, de la que se'n té constància des del 1362. La porta principal i la finestra gòtica són del segle XVII i al XIX s'hi obriren més finestres, una d'elles amb balconada. 

Els número 16-18 corresponen a Ca l'Esparter, dels segles XVI-XVII. Té dos portals adovellats amb finestres gòtiques, d'arc conopial amb guardapols i impostes esculpides. 

El carrer Major acaba a la plaça de l'Església. A mà esquerra hi ha la Doma (rectoria) on vivia el domer, el clergue encarregat dels oficis litúrgics. L'edifici és del segle XVII. Conserva d'aquella època el portal adovellat i alguna finestra. 

L'església de Sant Miquel va ser construïda a finals del segle XVI on hi havia hagut la capella del castell, fou ampliada a principis del segle passat. És d'estil renaixentista tardà. El campanar és de torre quadrada a la base i octogonal més amunt. 

Baixant pel carrer del Castell arribem al tram que resta de muralles de l'antic castell. 

Un altre edifici singular és el del Cafè de l'Aliança, d'estil noucentista. Fou l'antiga seu social de la mutualitat La Alianza Agrícola. 

Al carrer del Comerç hi ha Cal Farmacèutic. Un edifici unifamiliar de dues plantes i la farmàcia. És destacable la doble cornisa catalana. Destaquen les motllures i els plafons ceràmics. 

A la plaça de Catalunya hi ha Can Gubau que havia estat la seu del Centre Republicà d'Anglès. D'estil eclèctic té un cos de dues plantes i l'altre coronat amb una balustrada amb pedestals i gerros. La façana està decorada amb falsos parells de columnes. 

Anem ara a la sortida de la població direcció a Olot, a mà esquerra queda l'antiga estació del Carrilet, la línia que unia Olot i Girona, avui reconvertida en via verda. 

A mà esquerra hi ha la masia de Can Cuc, reformada a finals dels segle XVI. Són destacables el portal amb escut a la dovella clau. Les finestres gòtiques laterals i la renaixentista central. Damunt la llinda hi ha un escut amb tres cucs sostinguts per dos personatges nus. 

A l'altre costat de la carretera d'Olot hi ha la Fàbrica Burés, dedicada des de 1887 fins al 2008 als teixits i a la filatura del cotó, que va canviar radicalment la vida del poble. 

Actualment part de les naus estan ocupades per altres indústries, si bé la decadència i l'abandonament d'altres parts és ben evident.