diumenge, 3 de febrer de 2013

Si em voleu acompanyar farem un tomb pel terme de Pau...

Des de la serra de Rodes tindrem una visió de la plana on hi havia hagut l'estany més extens del país, trobarem vestigis neolítics del IV mil·lenni a.C., visitarem el nucli antic i acabarem a l'estany de Vilaüt, en ple Parc Natural dels Aiguamolls d'Empordà. Comencem?  

La serra de l'Albera i la muntanya de Rodes compten amb una de les concentracions megalítiques més importants d'Europa. Pujant per la carretera GIP-6041 que mena cap al monestir de Sant Pere de Rodes, al Km. 5'2 en trobem els primers vestigis. 

A mà dreta hi ha els dos dòlmens de les Vinyes Mortes, un parell de sepulcres de corredor. L'anomenat amb el número I, s'estima que correspon al III mil·lenni a.C. S'hi poden apreciar els senyals de la restauració que se li va fer l'any 1997. 



No gaire més avall i ha el número II, més antic, del mil·lenni anterior, al qual li falta la llosa superior. 



De l'altre costat de la carretera, un centenar de metres més amunt, surt el viarany que ens condueix fins al dolmen de Puig Margall. També va ser restaurat en les mateixes dates. 



Continuem per la carretera fins al Km. 6'1 on a mà dreta surt una pista que, en una lleugera baixada, ens porta a la Creu Blanca. 



Una creu del segle XV col·locada sobre un pedestal de pedres. És l'únic testimoni de creu monumental que queda avui en dia a l'antic territori del monestir de Sant Pere de Rodes. 



A contrallum, al matí, veiem la silueta de les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, al capdamunt de la serra de Rodes. 



Tornant, a mà dreta, surt un corriol que ens porta fins al dolmen de la Creu Blanca, del IV mil·lenni a.C., que es troba força malmès. 



Des d'aquesta zona tenim una esplèndida visió de la plana nord-empordanesa, de l'espai que antigament estava ocupat per l'anomenat estany de Castelló, emplaçat des dels peu d'aquesta serra fins a la part baixa de la Muga i des del turó de Castelló d'Empúries i el veïnat de Pedret al mar. 

En un document del segle IX ja es fa esment del procés de dessecament de l'estany, parlant de canals de drenatge i noves terres de pastura. 

Actualment queden diversos estanys i zones inundables, essent l'estany de Vilaüt el més gran de tots ells. Tot aquest paratge forma part del Parc dels Aiguamolls. 



Baixem cap al poble de Pau, aturant-nos primer a la urbanització els Olivars per a observar el dolmen conegut com la Barraca d'en Rabert o de la Burnaua. Avui en dia envoltat de les darreres cases de la urbanització. 

És del IV mil·lenni a.C., essent un sepulcre de corredor amb cambra gairebé circular. La coberta està formada per dues lloses sobreposades.
.


Ara entrem al nucli antic de Pau, indret del que ja se'n fa esment l'any 982. En destaca l'església de Sant Martí, edifici originàriament romànic del segle XI. La façana actual és del segle XIII. L'Edifici ha sigut modificat i ampliat en diverses ocasions. 



Ens fixem en la porta d'accés amb cinc arquivoltes de mig punt i quatre columnes amb capitells esculpits, unes amb motius vegetals i altres amb caps de lleons. 



Les cases més properes a l'església, estan fetes combinant la pedra i el maó, en l'estil propi de la zona. 



Una de les més destacades és can Pallola, amb un gran pati tancat amb paret de pedra. En una de les finestres i ha una llinda gravada amb la inscripció "Joan Miquel me fecit 1729". 



Una altre important edifici és can Geli o can Bassach de finals del segle XVII. A l'exterior entre vinyes hi ha una antiga premsa de raïm portàtil. 



Ara ens dirigim cap el veïnat de Vilaüt. A la plana s'hi alternen les pastures i el conreu de la vinya i l'olivera. 



També s'hi observa la xarxa de sèquies que hi ha per tota la zona, amb la funció de transportar aigua de reg. 



Arribem a l'estany de Vilaüt, resta de l'antic estany de Castelló. Aquí hi ha el primer aguait per a observar ocells que es va construir al Parc. Data del 1985. 



Si seguim direcció a Castelló, creuarem la xarxa de canals de drenatge construïts durant segles per a dessecar les zones inundables i guanyar terres per a ús agrícola i ramader. 

12 comentaris:

  1. Hola Manel,
    D'entrada vull dir que els dòlmens sempre han estat unes construccions prou enigmàtiques que m'han fascinat. A nosaltres ens encanta tota aquesta zona i cada any hi anem uns quants dies. No obstant al poble de Pau no hi hem estat mai. En prenem nota per la propera vegada que ens acostem a l'Alt Empordà.
    Pel que fa a l'estany de Vilaüt dir que el trobo simplement encisador. Les fotografies que has fet, amb els reflexos a l'aigua son extraordinàries i sobre tot, la darrera, en B/N es sutil, elegant i espectacular alhora, digne de ser vista en un format molt més gran i per separa,t per tal de que no perdi protagonisme.
    Una abraçada i fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com comento, per l'Albera n'hi ha una bona colla de dòlmens i altres construccions megalítiques. Tinc la intenció d'anar-ne mostrant més.
      Gràcies per acompanyar-me.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un bon reportatge d'un lloc que desconeixia i que m'agradat molt totes les teves fotos i les explicacions. Sempre fas unes bones escursions ben documentades. Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Àngels,
      Celebro saber que t'ha agradat.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. j'adore les dolmens,il y a en a pas mal dans ma région

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ils sont un témoignage important de anciennes cultures.

      Elimina
  4. Manel, que bonics i interessants aquests indrets que ens mostres!
    Fa temps que vam voltar per aquests llogarrets i és curiós que no recordo aquest bonic estany de Vilaüt; gairebé sempre hem pujat a Sant Pere de Rodes pel Port de la Selva i en alguna ocasió vam baixar per aquest indret fins a Vilajuiga, recordo que la muntanya estava ben florida de ginesta, no recordo però els dolmens, està clar que hi haurem de tornar.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscant informació m'he assabentat de que a les Alberes també hi ha una bona colla de dòlmens i altres monuments megalítics, ... ja tinc motiu per a futures recomanacions.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Très intéressant reportage. Les photos de paysages sont vraiment superbes . Merci pour cette découverte.
    Bonne soirée, Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Monik, pour m'y accompagner.
      Amitiés.

      Elimina
  6. Una zona muy interesante la que nos enseñas hoy pare,como nos tienes acostumbrados un buen trabajo bien documentado y con preciosas estampas

    Gracias, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Partiendo de la prehistoria y de la montaña llegamos a la actualidad, al llano y a los espacios protegidos, un poco de todo en muy poco terreno.
      Gracias por venir.

      Elimina