dissabte, 12 de gener de 2013

Si em voleu acompanyar de Sant Esteve als Hostalets d'en Bas...

Des del 1968 formen part del municipi de la Vall d'en Bas, resultat de l'agrupació dels diferents pobles de la plana amb l'excepció del de les Preses. 

Comencem des de l'extrem més oriental. Si venim de Girona per la carretera C-63, l'eix Selva-Garrotxa, només passar el túnel del coll de Bas, a mà dreta arribem al veïnat de Vilallonga. 

Acabem de deixar també enrere la cota més elevada (584 metres) del traçat de l'antic carrilet de Girona a Olot, avui, via verda. 



Des d'aquí tenim una excel·lent vista sobre els diferents cingles que separen la Garrotxa d'Osona, dominant a mà esquerra la serra de Cabrera i els cingles d'Aiats, i cap a la dreta les serralades de Falgars i dels Llancers. 



El poble de Sant Esteve va anar creixent al voltant de l'església, se'n té constància des de l'any 904, essent un dels nuclis importants del vescomtat de Bas. 



L'església fou consagrada el 1119. D'aquella època es conserva l'absis amb finestres cegues geminades, els murs laterals del creuer així com diverses columnes interiors, arcs i capitells historiats. 



És especialment interessant el capitell amb la Mare de Déu i l'Infant dins d'una màndorla sostinguda per quatre àngels. 



Una altre peça significativa és la rèplica del timpà romànic del Crist al calvari, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat. 



L'església va resultar fortament danyada pels terratrèmols del segle XV. Amb el pas dels anys s'hi han fet diverses reconstruccions i ampliacions, essent les més significatives les del segle XVIII. D'aquelles dates són la façana i el campanar. 

A una de les cantonades de l'església observem la moderna escultura que amb el lema "La vida segueix" mostra el món amb el sol i la lluna del que sobresurt orgullosa la creu. 



Al nucli antic hi ha diverses construccions que ens parlen d'un passat ple d'història. 



En estar dalt d'un turó són encara avui visibles carrers esglaonats i passos porxats, alguns amb finestres que ens permeten continuar gaudint del paisatge. 



A la plaça de l'Ajuntament, a més de detalls del propi edifici, 



observem una escultura original de Rosa Serra. 



Dins del nucli urbà hi ha la casa del marquès Desprat, el llinatge del qual es remunta al segle XIII. 



Arribats al pla i acabada la zona urbanitzada fem una agradable passejada entre camps i masos, 



fins a La Cau, important masia del segle XVIII. 



Creuem la carretera C-153, que va de la Garrotxa a Osona. Al desviament dels Hostalets d'en Bas hi ha un parell d'escultures interessants. 

La més impressionat, per les seves dimensions, és el monument a Francesc de Verntallat, cabdill remença. És una altra obra de Rosa Serra. 



A la vora hi ha el Monument a la Família Pagesa, obra de l'escultor Modest Fluvià. 



A l'entorn d'un primer hostal, al peu del camí ral de Vic a Olot, durant el segle XVIII s'anà bastint un petit nucli urbà, els Hostalets d'en Bas. S'ha sabut mantenir el sabor rural d'abans, especialment al carrer Teixeda, amb les seves cases de pedra i balconades de fusta. Balcons que durant la primavera i l'estiu llueixen plens de flors. 



Al carrer de l'església agafem l’estreta carretera local en direcció a Sant Privat d'en Bas, que ens conduirà a l'ermita de Sant Quintí. Se'n tenen notícies de l'any 998 quan depenia de l'església de Sant Genís de Besalú. 

En aquesta ermita, el quart diumenge de setembre s’hi celebra l’aplec. Conserva vestigis romànics a llevant, tot i que va ser modificada al segle XVIII. 



La plana ens ofereix imatges de gran bellesa que conviden a la passejada sense presses per tal d’assaborir-les. 


 * * * * * * * * * * * * * * 

Vull expressar el meu agraïment al personal de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas que va facilitar l'obtenció d'alguna de les imatges mostrades.

16 comentaris:

  1. Un altre gran reportatge "marca de la casa".
    Molt interessant tota aquesta zona de la Vall d'en Bas, que conec però fa temps que no visito.

    El reportatge fotogràfic m'encanta, especialment les fotos en B/N, però també les alineacions d'arbres o les brumes sobre la plana, una autèntica delícia d'imatge.

    Una forta abraçada i que tinguis un molt bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és estrany que aquest paisatge, la seva llum, hagi sigut motiu de creació d'una escola pròpia de pintura.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Bon dia Manel ...
      He seguit les teves passes per Sant Esteve d'en Bas , no fa gaire hi vaig anar i vaig tenir la sort de parlar amb una senyora resident que em va dir que en el casc antic només hi vìuen vuit persones ... això amb l'afegit de la bellesa de l'indret ...tot un luxe ¡¡¡
      Et felicito per l'excel.lent treball que has fet i que amb tan goig i orgull ara comparteixes amb tots nosaltres ...gràcies ¡¡¡
      Una abraçada
      Dolors ( del bloc )

      Elimina
    3. Dolors,
      Benvinguda al meu racó. Aquest és, dels diferents projectes que porto, el que em dóna més satisfaccions a nivell d'enriquiment personal. La de coses que, tot i tenir-les relativament a la vora, no coneixia i que gràcies a preparar els treballs vaig veient.
      Gràcies per acompanyar-m'hi.

      Elimina
  2. Es potser l'unic poble de la Vall d'en Bas que no he visitat,un reportatge molt maco amb unes bones explicacions.Felicitats per aquet treball tan ven fet.
    m.angels

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs quan tinguis un moment, ja saps.
      Espero que t'agradi.

      Elimina
  3. Un passeig màgic, per una zona que fa molts anys no trepijo, fora é l´imatge
    dels Hostalets amb les seves balconades, m´agrada molt la porta de forja i la pedra amb una data grabada.....ah la boirina a la Vall es semblant a la que hi habia la setmana passada a un altre Vall propera.
    Els plátans amb color preciosos.
    Només et diré que als Hostalets hi ha un restaurant on vaig
    menjar els millors peus de porc que recordo farcits amb gambes de Palamós i salsa de ceps.
    Es una recomanació per la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia que vulguis te'ls preparo... tal com dius o em dons carta blanca?
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Otro buen trabajo pare, me encanta esa calle de corredores de madera, debe ser un pueblín preciosu.
    Bonito recorrido, saludos, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por su atractivo y lo bien mantenido que está siempre, fué catalogado como "Conjunto histórico-artístico" un lugar para deleitarse fotografiándolo, en especial de primavera a otoño.
      Saludu.

      Elimina
  5. Què bonics que són aquests indrets de la Garrotxa!
    Recordo aquesta plaça ara tan florida dels Hostalets, el dia que tota una colla vam fer la via verda amb bici fins a Girona, fantàstic recorregut!
    Totes les imatges són molt boniques i expressives però especialment les de la plana i sobretot aquella en que la boira com un suau mantell la cobreix.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la via verda n'he fet diverses etapes però mai tot el recorregut seguit, si que ha de ser una bona experiència.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Pare seré franca, les imatges de la boira , les millors però no gaire lluny els preciosos capitells i a curta distancia els carres amb els clavells gitanos penjant i després ...mira deixem-ho en que m'ha agradat tot molt i com sempre la informació fantastica !

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dora,
      Els capitells sempre hi són... si tens la sort de que l'església estigui oberta. Les fotografies dels Hostalets amb els balcons florits són de l'estiu, d'aquesta època només és aquella en què no s'hi veu cap flor. Pel que fa a la borina, va ser una sort. A mi també són les que més m'agraden.
      Gràcies per la visita.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. tes balades sont toujours aussi enrichissantes pour mes yeux...

    ResponElimina