diumenge, 24 de març de 2013

Si em voleu acompanyar de les gorges al volcà de Canet d'Adri...

Veurem unes gorges que, per la seva formació, són úniques al país en una zona poblada des de fa 100.000 anys, ens enfilarem a un altre dels volcans que, formant part de la mateixa zona volcànica, es troba fora de la comarca de la Garrotxa i passarem per dos dels nuclis habitats del municipi de Cant d'Adri, al Gironès. Us hi apunteu?


Comencem a les portes de l'església de Sant Vicenç, a Canet. És un temple romànic del segle XI, si bé ja s'esmenta l'any 822. A mitjans del segle XVI s'hi feren importants modificacions. Entre elles la construcció del campanar de planta quadrada, de dos pisos, amb obertures de mig punt. S'hi va adossar una torre que gairebé amaga la façana.






També es va refer la façana afegint-hi una rosassa i fent la porta d'estil renaixentista, decorada amb unes columnes molt estilitzades i unes impostes esculpides amb figures humanes, vegetals i animals.



A un centenar de metres en direcció a Girona girem a mà dreta, el camí està assenyalat, 


fins arribar al mas la Torre. Edifici del segle XV propietat dels Canet, que tingueren el títol de cavallers. Té una torre defensiva de quatre plantes adossada a l'habitatge. 


Aquí comença el camí que ens mena, en lleugera baixada, cap a la font i les gorges de la Torre. En una pedra de grans dimensions s'explica que, en aquesta zona, s'han trobat restes d'assentaments humans de fa 100.000 anys.


Baixem doncs per una zona obaga fins a la riera de Canet o de Tornavellins. L'indret ha estat condicionat fa pocs anys, per a facilitar-hi l'accés, amb la construcció d'una passera i la reconstrucció d'una sínia.


Aquestes gorges son les úniques a la zona volcànica catalana de tipus alveolar. Una mena de forats arrodonits, tant de petites com de grans dimensions, ocasionats per l'erosió de l'aigua i els materials que arrossega sobre la base de materials volcànics.




La font de la Torre està sota una balma de travertins.

Queda alguna resta de l'antic molí amb la resclosa i un parell de ponts.



Desfem el camí fins al mas de la Torre i seguim a l'esquerra. A uns 150 metres, a l'inici del primer revolt, agafem el camí a mà dreta que passa per un alzinar.



Travessem la carretera i seguim la pista que s'enfila cap el Puig d'Adri, un turó volcànic de 408 metres d'alçada, amb un desnivell de 160 metres des del pla. S'hi localitzen tres cons més o menys sobreposats formats després de cinc fases eruptives. El vessant d'oest a sud i est, està cobert de bosc, bàsicament alzines i sureres.


Les zones barrigades ens indiquen que estem en país on abunda el porc senglar.


Entre les clarianes dels arbres tenim una vista immensa del nucli de Canet, de les zones de boscos, camps, terrasses i masos que en lleugera baixada arriben fins al Ter, a la vora de Girona.



Arribem a un punt en que la pista fa un revolt tancat a mà esquerra, la deixem aquí per seguir el corriol que segueix en la direcció que portàvem.


Entre les alzines anem observant la pedra producte de l’escòria volcànica.


Arribem a una zona d'antigues feixes i camps que els deixem a mà dreta, ens enfilem i veiem ja l'altre costat del volcà, amb un dels cràters, orientat al nord, conreat des de fa segles.

 Passem pel costat d'unes ruïnes


  i anem baixant per la pista. Passem per una antiga gredera.



Arribem al nucli d'Adri, format al voltant de l'església de Sant Llorenç. Un edifici romànic dels segle XII.



A la façana, orientada a ponent, hi destaca la porta remarcada amb dues arquivoltes i suportada per un parell de columnes amb uns capitells ben treballats.




Com passà a totes les comarques del nord del país, es va veure afectada pels forts terratrèmols del segle XV, els mals soferts s'anaren reconstruint en diferents fases. Es va aixecar la nau, s'hi van construir capelles laterals i el campanar de torre quadrada amb accés exterior.


En el nucli destaca can Missó pel seu rellotge de sol. També passem per davant de can Bidella i can Martí.



Continuem per la carretera asfaltada fins arribar al nucli de Montcal, on girem a mà dreta per tornar cap a Canet. Just a l'inici d'aquesta carretera passem al costat d'una altra gredera que ens permet observar l’alternança de capes de cendres i lapil·lis.



Des del camí de tornada tenim una altre vista sobre l'església de Canet amb la muntanya de Rocacorba al fons.


17 comentaris:

  1. En primer lloc vull dir que ha estat una autèntica sorpresa per ami aquesta ruta per Cant d'Adri, ja que en desconeixia totalment la seva existència. Sens dubte, un dels problemes de viure lluny i a la gran ciutat.
    D'entrada, em sembla un nyap la torre adossada a l'església de Sant Vicenç de Canet tapant part de la façana, tot i que igual es va fer així per apuntalar-la o perquè aquesta no tenia massa interès arquitectònic.
    El recorregut, des del punt de vista de natura, es realment impressionant i poder veure aquestes restes volcàniques amb la terra calcinada es un atractiu afegit.
    Finalment, la visió de l'església de Sant Llorenç em sembla espectacular. Aquesta si que m'agrada, amb el seu campanar, la seva façana i els seus capitells.
    Com sempre, les il·lustracions em semblen magnífiques i ajuden en tot moment a fer-se càrrec de tot allò que estàs explicant.
    Una abraçada Manel

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que és un nyap la torre davant de l'església. He buscat informació i no n'he trobat massa. Podria ser que fos construïda amb finalitats defensives. Tota aquesta zona va estar molt implicada en les guerres de remences. Precisament els Canet, del mas la Torre, es varen posicionar a favor del rei i en contra dels pagesos i també tenien la seva torre de defensa.
      Estic d'acord en que és molt més atractiva l'església d'Adri. La llàstima és que estiguin tancades.
      Gràcies, Josep, pel seguiment.
      Una abraçada.

      Suprimeix
    2. Josep, continuo per dir que avui, 29 de març hi he tornat per a mostrar-ho a algú que hi estava interessat. He tingut la sort de trobar la primera església, la de S.Vicenç de Canet, oberta.
      Així doncs hi he inclòs una fotografia de l'interior, que d'alguna manera modifica la meva resposta anterior.
      Una abraçada.

      Suprimeix
  2. Una altra excel·lent mescla de natura amb arquitectura. Això que comenteu de l'església de Sant Vicenç té tota la pinta d'una torre de defensa. Molt interessants també les gorgues. Un altre lloc molt interessant de visitar, sens dubte. Acabo d'esborrar un destí de la llista i ja n'he d'afegir un altre, és un no acabar.

    Una abraçada.

    Joan

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, Joan, afortunadament no ens ho acabarem, el nostre petit país dóna per a molt.

      una abraçada.

      Suprimeix
  3. Molt bona nit Manel....Quedo meravellat en contemplar tanta riquesa i cultura...que a través d´unes selectives...genials i molt bones mirades...amb l´afegit dels teus brillants comentaris documentats graficament en vistoses obres fotogràfiques...es una rica forma i manera de descubrir i gaudir... i alhora si cal...disfrutar d´uns valuats i molts bons motius per admirar...estudiar...engrandir i estimar a la nostra terra catalana...doncs un cop més t´has Llüit de fàbula ...en un treball de camp-cultural...amb la teva especial empremta personal i signatura magistral que t´honra!!!
    Salut i sort tinguis apreciat i valorat mestre carismàtic Manel.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan, per aquest més que generós comentari. Si aquest treball engresca algú a visitar-ho, per mi ja té sentit.
      Salut, company.

      Suprimeix
  4. Otro bello recorrido el que nos muestras pare, no deja de asombrarme las muchas zonas volcánicas que hay en tu tierra y poco a poco y gracias a ti, la voy conociendo aunque sea virtualmente, gracies pare

    Saludu, Mirta

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Afortunadamente, desde hace siglos que estan en reposo.
      ¿Te imaginas seguir el camino... de los volcanes?
      Saludu.

      Suprimeix
  5. Ja sabia jo , que quan entres m'enamoraria del lloc !
    Primer , estic d'acord amb el nap , però també dir-te que la fotografia de l'interior , es espectacular!
    Les gorges , son fantàstiques , el recorregut d'una increïble bellesa ...au ! ja tinc un altre lloc , com diu el Joan , no acabarem mai ;)

    Una abraçada! :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El dia que organitzi jo la trobada, res d'autocar, a peu, amunt i avall, hahaha.
      Una abraçada.

      Suprimeix
  6. A mi ja em va bé ! , no es per no caminar nosaltres l'autocar , però sinó , no arribarem enlloc !;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho sé, Dora, ha estat una petita broma.
      Gràcies per la feinada que estàs fent.

      Fins aviat.

      Suprimeix
  7. Manel, veritablement ets un pou de saviesa i quedo encantada amb tota la informació gràfica que ens prepares aquestes rutes. he pres nota i molt bé presa, per no perdre ni un trosset ... vull anar, i només preguntar si té alguna dificultat i la durada aproximada, el meu marit té alguna dificultat de mobilitat, però 3 o 4 km, els pot anar fent , amb tranquil · litat, és clar.
    tot el reportatge, bé aquest i els que tens d'altres dies, són realment molt molt interessants (no sé perquè busco tanta informació en altres Webs, si el que m'agrada, m'ho ofereixes tu. ji ji ji)
    els detalls, un altre luxe d'imatges. res més que donar-te les gràcies per tot, maco
    ... i si, tenim un bell PAIS, el nostre.
    una abraçada
    MPilar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. MPilar,
      Aquest recorregut és, en total, de 7 Km. i el desnivell global de 179 metres. Jo et recomanaria fer la primera part fins a tornar de les gorgues, el desnivell no és gaire. Aleshores agafar el cotxe i anar fins a Adri, sense presses ja que la carretereta, entre alzines i sureres és molt bonica. Des d'Adri si voleu pujar una mica cap el volcà, (el camí està indicat), veureu un dels craters i la gredera.
      Per on hi he pujat segueixes molt tros per dins del bosc que ocupa la vessant sud del con volcànic.
      Una abraçada.

      Suprimeix
  8. Hola!

    Donant voltes per internet he vingut a parar en aquest blog. Sóc de Canet d'Adri i m'ha cridat l'atenció trobar alguna coseta de Canet. Com que veig que caminar us agrada només recomenar-vos d'anar a la Font de l'Arbre, tot i ser una font, hi passa el riu i té un amica de "platgeta", on ens hi banyàvem de petits! Un cop sou a l'entrada de la font de la torre (on hi ha l'inscripció en la pedra) seguiu la carretera de terra que hi ha (direcció Can Nadal), i de seguida trobareu un caminet a mà esquerra i haureu d'anar seguint el riu, i al cap de poc ja hi sereu. Recomenar-vos d'anar-hi a fer el passeig a la tardor, que canvien els colors i sembla un lloc màgic.

    Ah! a l'esglèsia, just a la volta de l'absis central hi ha restes de pintura datades del S. XI, i si, la torre és un nyap!

    Ester

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ester, per aquesta informació.
      Doncs, res, em caldrà esperar a la tardor i descobrir la Font de L'Arbre.

      Manel.

      Suprimeix