Si em voleu acompanyar pels més de 200.000 anys d'història de Serinyà...

Farem una volta pel poble, per fonts i rentadors, boscos i camps, masies, molins i coves que foren habitades des de la prehistòria. Crec que us agradarà.

Comencem davant de l’Ajuntament, edifici que té algun element modernista a la façana.

Es va començar a construir l’any 1915 com a edifici escolar. Als baixos, a la dreta l’escola per a nens i a l’esquerra per a nenes. Al pis hi havia un parell d’habitatges pels mestres.  En construir-se les noves escoles, aquest edifici va passar a ser la Casa de la Vila.

Sortim de la plaça cap al nord. Davant mateix tenim la masia de can Carreres. 

Seguim a la dreta i en creuar el Serinyadell observem, a mà dreta, els rentadors que encara són usats actualment.

Seguim en direcció al veïnat de Bosquerós i ens adonem d'una de les característiques de Serinyà, que és un poble molt disseminat, amb carrers tortuosos i edificacions que es van alternant  amb camps i boscos.

A la següent cruïlla deixem la indicació de Bosquerós, continuem pel mateix carrer fins després del primer revolt en que agafem un altre carrer, aquest sense asfaltar, que va seguint entre camps i masos i 

ens condueix cap a can Patrona.

De seguida, i davant d'una indicació que mena cap els Refugis, agafem un corriol que s'endinsa i baixa pel bosc. Arribem a la font de la Canova, actualment seca però que conserva part del seu primitiu encant.

Continuem el camí fins a una petita esplanada. A mà esquerra veiem un roure amb un senyal de pintura al tronc que ens marca l'inici d'un altre corriol, el seguim.

Més endavant ens fa passar per la part superior dels Refugis.

El camí continua cap a ponent i comença a pujar fins arribar a can Vidal.

Voregem la finca i arribem al carrer de les Alzines que l'agafem a mà dreta.

En arribar a una bifurcació girem a la dreta, cap al Pla de Serinyà, una zona de camps amb excepcionals vistes de la Mare de Déu del Mont i d'altres muntanyes garrotxines. En dies clars d'hivern es pot veure a la dreta el Canigó i a l'esquerra altres cims del Ripollès fins el Puigmal.

A la primera desviació anem a l'esquerra. El camí continua entre camps a la dreta i un graonat de feixes a l'esquerra, en les que els pins van ocupant les antigues terres de cultiu.

Passem per davant de can Melca.

A la primera bifurcació anem a la dreta seguint el camí que passa un alzinar amb marfull.

Continuem en baixada fins arribar als Horts del Pou. Una zona d'horts que fa goig de veure.

Travessant l'esplanada d'horts, agafem la pista a mà dreta que, a un centenar de metres, ens fa passar per sota de les restes de l'antic edifici del Molinot o molí petit de n'Illa. Funcionava amb l'aigua del torrent i, en principi, havia estat una indústria farinera per acabar-s'hi molinant guix.

Estem a la vora del riu Ser, que acaba de rebre les aigües del Serinyadell. Uns metres més endavant, entre la pista i el riu, hi ha la font dels Màrtirs. En els murs que l'envolten hi ha, entre d'altres espècies, mates de la falguera anomenada llengua de cérvol.

Tornem enrere cap a la zona dels horts i sortim, creuant per sobre del Serinyadell, per la pista que fan servir els pagesos per arribar-hi. Continuem pel camí que puja paral·lel a la carretera C-66.

En arribar a una cruïlla agafem la direcció a una torneria però, abans d'entrar-hi, tombem a la dreta i després a l'esquerra per anar resseguint els tallers per la part de sobre. És un agradable corriol entre alzines i pins, 

primer planer i després en baixada. Quan gairebé s'acaba, agafem el corriol de l'esquerra fins a la font del Sagrat Cor que raja tot l'any.

Tornem enrere i en arribar al camí que hem agafat a l'esquerra, continuem endavant, va pujant fins estar a tocar d'un cingle d'aglomerat.

D'aquí seguim a la dreta i arribem a la Bora Gran d'en Carreres. Bora és un nom preromà que significa cova.  

Va ser descoberta l'any 1866 i s'hi ha trobat un dels jaciments més interessants del paleolític superior, entre 11 i 16.000 anys enrere. Les restes trobades de sílex ens parlen d'un nom modern, "material d'importació", ja que en aquestes comarques no se'n troba. Això s'explica pel caràcter nòmada dels seus habitants.

Tornem pel últim tram de camí i, tot continuant la pujada, entrem de nou al nucli urbà.

Anem cap al punt de sortida però en arribar a l'Ajuntament continuem recte, tenim la torre de l'església com a referència. Anem observant unes façanes habituals a la població en les que es combina la pedra amb els maons d'argila.

Un dels edificis significatius és el Sindicat, construït entre els anys 1918-19. Era una botiga i estava dirigit per una junta. Posteriorment es convertí en un cafè. Després de la guerra i durant uns anys va ser un parvulari per a tornar a ser cafè i restaurant.

Al costat hi ha l'església de Sant Andreu, ja esmentada l'any 1182. Consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada, capçada per un absis semicircular.

A la façana s'hi aixeca la torre campanar de planta quadrada afegida posteriorment, a la que s'hi accedeix per una escala exterior.

La portalada té un timpà llis i tres arcs adovellats.

A la mateixa plaça sobresurt, per la combinació de part clàssica i moderna, l'edifici de can Xerric, renovat recentment i que acull el Casal d'Avis.

 

Voltant l'església, arribem a can Beia. Casa d'origen medieval amb planta i dos pisos i una façana amb un pas porxat per un arc de mig punt. Actualment, i després de ser restaurada, està dedicada a Espai Jove.

Travessem l'arcada i, a l'altre costat del Serinyadell veiem l'ermita de Sant Sebastià. Un petit edifici de finals del segle XVII.

Seguim el curs del Serinyadell per un corriol que el va resseguint per la riba esquerra. 

Just abans d'un pas que creua la riera, entre el corriol i l'aigua hi ha la font d'en Vilar.

 

Seguim el corriol fins a trobar el molí de can Mollet. Dins de la finca es conserven els conductes que hi portaven l'aigua.  

El camí continua fins arribar a un aqüeducte, conegut com l'arcada d'en Gasparic, on hi ha el viver de can Mollet, un embassament utilitzat per a recollir aigua. D'allà s'elevava mitjançant una sínia moguda per una mula, per a fer-la passar per l'aqüeducte i regar els camps de la riba esquerra del Serinyadell.

En aquest embassament hi va haver el primer safareig del poble que era de propietat privada. Les dones que no volien anar a rentar directament al llit de la riera, havien de pagar un tant pel seu ús.

El camí ens porta fins al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, l'autèntica estrella  del municipi.

Aquests abrics o coves obertes van ser ocupades per caçadors-recol·lectors nòmades des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls. Des de fa més de 200.000 anys pels preneandertals fins fa uns 16.000 anys pels cromanyó. Més modernament i fins a l'edat de bronze, fa 3.100 anys s'han fet servir com a lloc sepulcral.

Comencem la visita per la Cova de l'Arbreda, el jaciment més important de l'indret per la gran riquesa d'ocupacions humanes que el varen anar habitant.

Podem observar, per la diferència de coloració de la roca, que la part superior era l'única que es podia veure abans de iniciar-se les excavacions. Veiem la profunditat de la part excavada fins a l'actualitat, però la feina continua. A simple vista trobem restes d'os entre roques i argila.

Seguidament ens enfilem cap a la Cova de Mollet. Aquí s’hi va trobar el molar d’un infant humà al que se li calculen uns 216.000 anys d’antiguitat, la resta humana més antiga trobada al país.

Per les restes trobades es pensa que en aquella època la cova era un cau de hienes, i l’infant en podia haver estat una presa.

Continuem la visita al parc

arribant-nos a la cova del Reclau Viver, que està dividida en dues sales. L’entrada conserva el sostre intacte i la galeria o corredor té una part de coberta enfonsada.

Una bona part de les restes trobades estan exhibides al Museu Arqueològic de Banyoles.

És el moment de tornar al punt inicial pel camí que ens ha dut fins aquí.

* * * * * * * * * *

Vull expressar el meu agraïment a la Sònia Ramió del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i especialment a l'Alba, guia responsable del Parc de les Coves de Serinyà, per la seva decidida col·laboració en una part important d'aquesta proposta.