divendres, 14 de desembre del 2012

Si em voleu acompanyar pels Aiguamolls de l'Empordà...

Seguirem un itinerari entre naturalista i poètic per una part del Parc Natural, de bracet amb l'escriptora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999), recordant algun dels seus poemes que hi tenen relació. 

La plana empordanesa havia estat una extensíssima zona d'aiguamolls. Quan els grecs van arribar-hi, es van establir en una illa entre les desembocadures del Ter i del Fluvià, allà van fundar Empúries. La superfície d'aiguamolls va anar disminuint amb l'expansió agrícola. 

El més sever deteriorament de la zona es va originar durant el segle passat, amb la construcció d'immensos equipaments turístics al sud de Roses, les urbanitzacions de Santa Margarida i Empuriabrava en són els màxims exponents. La idea de continuar urbanitzant-ho més al sud va topar, l'any 1976, amb la ferma oposició de la gent més sensibilitzada de la comarca, creant-se el "Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos" i tot i començar les obres l'any 77, es van poder aturar, i finalment, l'any 1983 el Parlament de Catalunya el va declarar, primer, Paratge Natural D'Interès Nacional i posteriorment Parc Natural. 

D'aquella època són els versos que M.A. Anglada va dedicar al grup de defensa: 

Envaireu aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l'aigua nodridora
i els verds amagatalls l'ocell del Nord?
Àlics rosats (*), amics coll-verds, adéu
adéu xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment, deixalles, només pols
seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l'últim ocell,
lassat del vol, a frec d'aigua alterada,
quan escates d'argent no tindrà el mar
no espereu ja respirar: ja, lentament,
l'home-botxí comença l'agonia.

(*) flamencs

Al punt quilomètric 13,6 de la carretera GIV-6216, entre Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador, hi ha l'indicador d'entrada al Parc Natural. Al final de la primera recta, girarem a l'esquerra, a poca distància queda el cortal Avinyó, ampliat el 1906, de caire modernista, obra de l'arquitecte Josep Azemar. El cortal original ja consta documentat l'any 1744. 

Els cortals, habituals a la zona, més que masies eren diferents estables al voltant d'un pati central destinats a tancar-hi el bestiar. Sovint també disposaven d'un habitatge per el cortaler i la seva família. 



Ara sí, continuem cap al Parc. El centre d'informació està situat al Cortalet, l'antic cortal petit de Perpinyà. 



Del Cortalet surten diversos itineraris, primer anirem seguint les indicacions de l'itinerari 4 que ens conduirien cap l'Estany Europa, molt a la vora de la Muga i d'Empuriabrava. 



El que fem, però, és bordejar pel nord l'estany del Cortalet i ens aturem a l'aguait dels Roncaires. Des d'aquí tenim la sort d'observar el primer grup de cigonyes.

L'estany del Cortalet i el d'Europa, ambdós d'aigua dolça, han estat creats artificialment per a afavorir hàbitats permanentment inundats per a la fauna. 



Tornant al Cortalet observem el mateix estany des de l'aguait Quim Franch. Entre ànecs i cigonyes també hi hem pogut veure la tortuga de rierol.



Seguirem ara l'itinerari número 1, i ens aturarem a l'aguait de les Gantes, on farem una darrera ullada a l'estany del Cortalet. 



El recorregut va paral·lel al rec Corredor; rec artificial creat per a dessecar camps interiors. A banda i banda anem trobant diferents closes que són els camps de pastura o de dall, tancats, closos, per recs de drenatge i arbres de ribera (àlbers, freixes, oms, tamarius, verns...). 



Entre la fauna autòctona que s'ha anat reintroduint al Parc, durant uns anys hi va haver exemplars de l'anomenada vaca marinera. Es van portar de Menorca on bous i vaques s'empraven per estirar les barques de pesca i pujar-les a la platja. El rei en Jaume, en la repoblació de l'illa, després de conquerir-la als moros, hi va portar gent empordanesa, i amb ells, les seves vaques. 

Actualment han estat substituïdes per vedells que pasturen en llibertat per les closes del Parc. En alimentar-se d'herba adaptada a l'elevada salinitat del sòl, la seva carn és força apreciada i es pretén obtenir-ne el distintiu de qualitat. 



A mà dreta trobem l'observatori de les Daines. D'aquí tenim una vista privilegiada de la zona de nidificació de les cigonyes, de visita obligada a la primavera. 



Arribem a l'observatori Pallejà on gaudim de la primera visió sobre la llacuna de la Massona.



Creuem el rec Corredor i arribem a la gran extensió dels estanys del Matà. Seguirem ara l'itinerari núm. 2, en direcció a la platja. A uns 300 metres, a mà esquerra tenim l'observatori del Gall Marí. D'aquí observem dormidors dels corbs marins, 



i amb una mica de sort, algun exemplar de daina. 



A mà dreta anem seguint els estanys del Matà, una molt extensa zona inundable. És fàcil veure-hi cavalls de la Camarga, una raça acostumada a viure en zones humides i a menjar la vegetació de dins de l'aigua. Són molt útils en la tasca de manteniment i control de la vegetació. 



Ara, el camí que seguim travessa zones inundables. 



Observem una de les comportes per a regular el nivell d'aigua de recs i zones inundables. 



Per a continuar observant la fauna de la Massona des de diferents punts, arribem primer a l'aguait Bruel 



i després l'aguait de la Massona. 



Seguint l'itinerari arribem a l'aguait de les Arpelles 



i finalment a la platja. 



Tornem cap als estanys del Matà a reprendre l'itinerari núm. 1. Tota la estona hem tingut la referència visual de les antigues sitges d'arròs del Mas del Matà. Una d'elles habilitada com a observatori. 



En aquesta zona hi havia hagut arrossars des del segle XVII, però la gran quantitat de mosquits, que produïren una autèntica mortaldat a causa del paludisme, va fer que durant el segle següent es comences a dessecar.

Hi havia la dita següent: 

Mares que teniu filles;
si no les estimeu gaire,
caseu-les a Albons o Bellcaire;
si les voleu mortes aviat,
caseu-les a Vilademat

(Albons i Bellcaire són poblacions més allunyades i Vilademat molt més propera).

El cultiu de l'arrós tornà el 1909 fins, en aquesta zona concreta, a finals dels 60. 

Abans d'arribar-hi trobem l'aguait de la Closa del Puig, de dos pisos d'observació, amb la curiositat d'una empinada escala amb graons d'amplada alterna. 



Arribem a les sitges. Val la pena enfilar-nos a l'observatori Senillosa, la vista del Parc és privilegiada així com de bona part de la comarca. 



Podem observar la gran extensió de llaunes, o llacunes salabroses litorals. 



L'any 85 la M.A. Anglada, tot veient la feina feta, escrigué aleshores:

No han destruït aquest recer vivent
que ja lluny enyoren tantes ales?
Aqui retroba l'aigua nodridora
i els verds amagatalls l'ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu
torneu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
- Una treva signada amb aire i ales.


Davant del mas, fem una darrera ullada als antics camps d’arròs que avui conformen els estanys del Matà, i a les aus que hi troben aliment. 


* * * * *
Vull expressar el meu agraïment a en Josep Espigulé, del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, per la informació facilitada, contribuint decididament a documentar aquest treball.

16 comentaris:

  1. Manel, aqauest recorregut es dels més fascinants que he llegit dels molts i interessants que has fet.
    Quina es la millor época per fer el recorregut? i quina durada aproximada té aquesta ruta?
    La documentació gràfica que aportes es extraordinària (com sempre), amb unes imatges sensacionals com la de l'estany del cortalet, amb les cigonyes reflectidas a l'aigua.
    Una aaltra pregunta, els punts d'aguait i observatoris son oberts al públic, o s'hi ha d'anar amb personal del parc?
    Finalment vull destacar les fabuloses sitges d'arròs del Mas del Matà, (gran foto de capvespre) i del seu observatori SDenillosa. No se si el meu vertígen m'hi permitiria pujar.
    En resum, una extraordinària ruta que des de fa temps tinc ganes de fer, a veure si em decideixo.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi he anat moltes vegades, ja veus que hi ha fotografies de matí i de capvespre, i de totes les èpoques de l'any, només em faltaria veure-hi una sortida de sol.
      Per a observar el major nombre d'ocells diferents les millors èpoques són les que es corresponen amb les migracions, primavera i tardor. De la primavera són les imatges de les cigonyes al niu, també es pot observar com en construeixen de nous.
      A l'estiu cal defugir les hores centrals del dia, fa massa calor i fins i tot els animals sembla que s'amaguin.
      Pel parc hi ha més itineraris, pots seguir per la platja i enllaçar-los, però hi ha zones, entre el 1/4 i el 30/6 tancades ja que és quan nidifiquen molts ocells. (El que mostro no, és obert tot l'any).
      La visita és lliure i tot està obert. L'itinerari proposat deu fer uns 4 quilòmetres com a màxim.
      Ah, i tranquil, per pujar dalt de la sitja la escala, ampla, és interior i dalt les baranes són altes.
      Si vols, i m'ho fas saber, no m'importaria acompanyar-vos-hi.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Gràcies per les explicacions.
      A la primavera ja en parlarem, ens encantaria fer el recorregut plegats.
      Una abraçada i bones festes

      Elimina
    3. Doncs, sí, en parlarem.

      Bon Nadal!

      Elimina
  2. Menos mal que el buen juicio se impuso y no permitieron que estropearan este lugar tan bonito.
    Buena historia pare y bonitas fotos, como siempre
    Saludu, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demasiadas barbaridades se han hecho en toda la costa mediterránea.
      Gracias por tus palabras.
      Saludu

      Elimina
  3. Manel,

    M'ha agradat tornar de nou a aquest indret, on he passejat, fins i tot amb els meus alumnes quan passavem uns dies a l'Empordà!
    És un lloc preciós i ple de vida que has sabut captar molt bé!

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un indret al que m'agrada anar-hi de tant en tant, sempre hi he trobat alguna sorpresa agradable.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Preciós el lloc , ara ames de fotografies precioses explicacions interessants t'hi possés amb la poesia i amb dites populars ...." un completito"
    M'ha encantat! !!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre les activitats que s'organitzen al Parc, hi ha una visita literària en la que es van llegint fins a deu poemes de la M. Àngels Anglada. Ja veus que n'he fet una petita tria.
      Gràcies per la companyia.

      Elimina
  5. j'adore le cliché où on voit des trous vers la passerelle

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je pense que te plairait suivre cette promenade, beaucoup de choses à decouvrir.

      Elimina
  6. merci de ton partage et bonne année

    ResponElimina
  7. Quin lloc tan bonic,aquesta me l'apunto per feri una visita,m'agradat molt tota la fauna i els estanys plens de aus,un bon reportatge,una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera és una magnífica època per visitar-ho. Segura que t'agradarà. M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina