dimarts, 6 de novembre del 2012

Si em voleu acompanyar pels pobles oblidats del marge dret de la Valira, entre la Seu i Andorra...

Qui més qui menys ha passat un munt de vegades per la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra, sense fer cap més parada que la de la duana, avui ho farem, ens aturarem i ens desviarem, val la pena. 

Arribant gairebé a la duana de La Farga de Moles, a mà esquerra, surt la carretera que, en trams de forta pujada, supera els gairebé 700 metres de desnivell que hi ha fins al nucli de Civís. 

Les cases, que en la seva major part conserven l'arquitectura tradicional de poble de muntanya, s'esglaonen en el pendís del bony de la Caubera que separa Catalunya d'Andorra. 



L'església parroquial dedicada a Sant Romà ja s'esmenta en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, el 839. L'edifici rectangular és de reconstrucció força més recent. A llevant té adossada la torre del campanar del segle XVII. 



Baixant cap a migdia, a dos quilòmetres i mig i a una cota d'uns 350 metres més baixa, arribem a Asnurri. El topònim, preromà, conté el mot basc uri que significa "poble". 



L'església dedicada a Santa Eulàlia ha estat molt modificada des de la seva construcció l'any 1038, té un absis semicircular amb tres nivells de degradació que fou alterat per la construcció posterior d'una singular torre de campanar octogonal. 



Continuant la baixada arribem a Sant Joan Fumat, petit nucli en el que observem, com en tots els que visitem, que les cases presenten teulades de dues vessants cobertes amb llicorella. 



L'església dedicada a Sant Joan és d'origen romànic si bé ha estat molt modificada. Adossat al mur de tramuntana hi ha la torre del campanar, quadrada a la base i octogonal al pis superior. 



Poc abans d'arribar a aquesta població, a mà dreta surt un desviament que ens porta a Ars, on es conserva l'església de Sant Martí, del segle XI, amb el millor campanar cilíndric del romànic català. És una estructura de tres pisos. En cadascun dels dos superiors hi ha quatre finestres geminades. Està coronat per una sèrie d'arcuacions llombardes amb un ràfec. 



Tornem en direcció cap a la Seu. Quan ens falten tres quilòmetres per arribar-hi, a mà dreta ens queda la població d'Anserall, ens hi aturem, realment val la pena. 

Travessem tot el nucli de sud a nord fins arribar a l'antic monestir benedictí de Sant Serní de Tavèrnoles. És de l'època visigòtica i es va construir on hi havia una antiga posada, una tabernulae

Les restes actuals provenen del segle XI, l'època del seu més gran esplendor. A partir del segle XIII va començar la decadència fins que tres segles més tard fou abandonat. 

Només en queda la capçalera que per si sola mereix la visita. És curiós el fet que estigui orientada cap a ponent, a l'inrevés que la major part d'esglésies romàniques. 

Els nou absis que formen la capçalera són un cas únic. N'hi ha dos de laterals i el central. D'aquest s'obren tres absidioles i de la central d'aquestes, altres tres. Tot un joc de filigranes excepcionals.



Fora del recinte tancat hi ha dues tramades d'arcs que separaven les tres naus, i petites parts dels murs nord i sud. 



A l’interior, en el mur oest del braç sud del transsepte, i emmarcant una finestra, hi ha un plafó estucat del segle XI, amb una sanefa i la figura de dos àngels amb les ales desplegades. 

 * * * * * * * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a la Jana Vilanova de l'Hostal Vell d'Anserall, (un motiu més per fer la visita), per les facilitats donades per a la obtenció d'una part significativa del treball fotogràfic mostrat.

16 comentaris:

  1. Una nova ruta (les trobava a faltar) tan interessant com les que ens tens acostumats.
    D'entrada vull resaltar les magnífiques fotos que acompanyen el teu didàctic text, especialment les traballades en blanc i negra i sèpia.
    M'ha agradat molt l'església de Santa Eulàlia, també, per la seva originalitat, el campanar cilíndric de Sant Martí d'Ars i finalment aquesta meravella de Sant Serní de Tavérnoles amb els seus 9 àbsis (quina barbaritat) i per si fos poc, unes quantes absidoles més.
    Jo, es una zona que la tinc molt poc recorreguda. Fa un parell d'anys vam estar per la Seu, però no vam fer recorregut per la zona que va cap Andorra.
    Bé no m'enrotllo més. Gràcies per la informació i per descobrir-nos un altre tros de la nostra estimada terra.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això he volgut parlar dels pobles oblidats, sembla que entre la Seu i Andorra no hi hagi d'haver res més.
      Gràcies per la companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Manel!
    Magnifica passejada , totes les fotos molt maques , i la que m'ha atret mes ...la tercera, la dels balcons tant atrotinats .
    Una abraçada des de Les Masies de Voltregà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest pobles mig perduts a la muntanya no tenen urbanitzacions de luxe com sovintegen al pla i la realitat també la conformen cases en situació precària.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Realment bones les fotografies i la informació, per aquests indrets també hi ajuda la cuina per fer una visita complerta .

    Una abraçada! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Dora, si l'oferta es complementa bé, el resultat esdevé inoblidable.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Moltes gràcies apreciat Manel...per aquesta riquesa cultural que ens aportes i transmets en un valorat i esplèndid regal virtual...ja que tant les genials...belles i exquisides fotografies...com els acurats comentaris informatius que les acompanyen...son meravellosos i tota una lliçó de cultura...i alhora es una bonica i encertada manera d´estimar i de fer pais !!!
    Moltes gràcies doncs per tot...i et dessitjo molta salut i sort...i a seguir endavant en aquesta molt bona i exemplar tasca !!! Joan Anglas

    ResponElimina
    Respostes

    1. Agraeixo molt les teves paraules, Joan, són de les que engresquen a seguir endavant.
      Salut!

      Elimina
  5. fantàstica ruta que m'apunto per fer tan aviat com puguem, m'atrau especialment aquesta torre romànica de Sant Martí a Ars i el monestir de sant Serni de Tavernoles.
    Gràcies per la descripció tan acurada de l'itinerari i les imatges que l'acompanyen!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sant Martí conserva de les poques torres circulars romàniques, és preciosa i la capçalera de Sant Serní és també digne de ser visitada. Crec que no us decebrà.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Buen trabajo, como de costumbre pare,las fotografías que has hecho preciosas, en tu línea
    Gracias por pasearnos por todos estos sitios que al menos yo de no ser por ti no los conocería....igual algún día, no se debe perder la esperanza, por más que nos lo pongan cada día más difícil
    Saludu, Mirta

    ResponElimina
  7. je suis mais en admiration devant ces pierres

    ResponElimina
  8. Des images superbes. Merci, Manel pour cette balade à la découverte de votre magnifique patrimoine culturel!;-)))
    Bonne journée!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Monik, pour accepter d'y balader avec moi.
      Amitiés.

      Elimina