dijous, 5 de juliol de 2012

Si em voleu acompanyar per la via romana de Capsacosta...

Seguirem un tram de la calçada d'uns gairebé 8 quilòmetres, el que va des de Sant Salvador de Bianya fins a Sant Pau de Segúries, que després de gairebé dos mil·lennis presenta un bon estat de conservació. Aquest tram fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 

Aquesta calçada, denominada Via Annia, era un ramal de la Via Augusta que partia de no massa lluny de Figueres, i seguia cap a Besalú, Castellfollit de la Roca i travessava la vall de Bianya, per enfilar-se pel Capsacosta i seguir cap a Camprodon i el coll d'Ares, d'es d'on baixava cap a Prats de Molló, i ja a la Gàl·lia, seguia el curs del Tec fins a tornar a enllaçar amb la Via Augusta, a la zona del Voló. Tot i ser una via secundària, per a aquesta zona del país, la calçada romana fou durant segles la principal via de comunicació entre la Garrotxa i el nord del Ripollès. Ja en el darrer mil·lenni va passar a formar part del camí ral d'Olot a Camprodon. 



A Sant Salvador de Bianya tenim l'oportunitat de visitar l'església romànica, segurament la més interessant de la Vall de Bianya. 



Seguirem la carretera C-153 i a uns dos o tres centenars de metres, en un revolt obert a mà dreta, trobem una columna indicativa de la via. 



Primerament baixem uns metres a mà esquerra, on hi havia hagut els Hostalets de Capsacosta i cal Ferrer, avui només en queden unes pedres testimonials. 



Ara sí, iniciem la pujada per un tram bastant dret i zigzaguejant on anem observant restes de l'antic empedrat i de les roderes dels carruatges. 



Es diu que és un recorregut musealitzat per la quantitat de petits cartells explicatius, a més de panells més grans, que ens il·lustren dels diferents elements que anem observant d'aquesta gran obra d'enginyeria. 

Els trencaaigües i les voreres. 



Els murs de contenció, que aguantaven la via en alguns punts, foren construïts amb grans blocs de pedra seca i s'optà, per tal de salvar el desnivell de la muntanya, per fer una calçada a base de petits trams rectes, força uniformes, formats per petites plataformes. 



Tornem a travessar la carretera i pugem unes escales col·locades per a superar el desnivell originat en obrir la carretera durant els anys 1926 i 27. Des d'aleshores la via romana va quedar relegada a un ús ramader. 

A partir d'aquest punt i fins assolir el collet de Capsacosta seguirem pel tram més ben conservat. 



Observem també la vegetació, en aquest vessant de la Garrotxa orientat a sud-est, els arbres són pins i alzines i com a sotabosc abunda el roldor i anem trobant també mates d'espígol i d'orenga. 



Entre alzines trobem les restes de Can Sargantana. 


Es construïren també clavegueres transversals, passos subterranis d'aigua.



El pas pels revolts tancats se solucionava amb plataformes de gir. 



Als revolts i indrets perillosos, com a mesura de protecció, s'hi col·locaren pilons guarda-rodes. 





A mà dreta queda una pedra molt curiosa coneguda com la trona. 



En els trams de major desnivell, per a evitar l'erosió de l'aigua, s'hi havien construït desguassos. 



Arribem al collet de Capsacosta per on entrem al Ripollès i la vegetació canvia radicalment, a partir d'ara la zona és obaga, orientada a nord-oest. 



Deixem enrere els darrers pins i anem trobant avellaners, verns, freixes i algun faig. 



En arribar a les primeres edificacions de Sant Pau de Segúries trobem l'altra columna que ens assenyala la via. 



Si continuem uns centenars de metres més arribem a la vella església de Sant Pau, d'estil barroc rural, del segle XVII, construïda sobre una d'anterior de la que es té constància des de l'any 920 i que ja havia estat reedificada al segle XII. 

10 comentaris:

  1. Ostres, aquesta via romana la vam descobrir (però no vam tenir temps per a visitar-la) fa uns anys anant d'Olot a Sant Joan de les Abadesses. Ara, amb totes les detallades explicacions que ens dones i veient què, a més, està tot molt ben senyalitzat amb cartells informatius, m'han entrat ganes de tornar-hi i veure-ho amb detall.
    Gràcies per la informació, com sempre tan ben il·lustrada.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si podeu és bo anar-hi en dos cotxes, si no, us caldrà fer els gairebé 16 quilòmetres d'anar i tornar. Ho dic per experiència.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Nosaltres la vam fer ja fa bastants anys, als inicis de l’organització de la caminada popular, que cada any per l’octubre surt de Sant Pau de Segùries fins a Olot, encara que llavors no hi eren tots aquest cartells indicadors.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fent-ho en aquest sentit el desnivell de pujada és molt menor. Bona opció!
      Salut!

      Elimina
  3. Bo el reportatge i molt ben documentat , com sempre . Un indret que desconeixia , i que ara ja sé que existeix i que deu de ser una bona excursió , 16 quilometres? ....molt bona excursió. Salutacions i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no s'hi pot anar amb dos cotxes, doncs sí, vuit i vuit quilòmetres. Tot i parar fent fotografies i prenent notes hi vaig estar poc més de tres hores entre anar i tornar. Allò per anar fent gana pel dinar.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Buen sitio para otro de tus estupendos reportajes, estas calzadas me encantan y siempre que me encuentro algún trozo por el Camino les saco fotos pare, es una pena la cantidad de tramos que han quedado debajo de las carreteras actuales

    Saludos, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando estaba caminando por ella pensé en ti, Mirta, creia que no te desagradaria seguirla.
      Tienes razón, hasta nuestros dias tan solo han llegado pequeños tramos y lo que hay que esperar es que no se pierdan.
      Saludu.

      Elimina
  5. Un itinerari espléndid per descobrir, nosaltres hem fet dues vegades en el temps, la vall de Bac que està a sobre, la primera, ja fa molt temps era una vall solitària i poc transitada i vam passar la nit i ...moltes aventures, llarg d'explicar aquí, que ja et contaré quan un dia ens veiem.
    De moment però, fantàstica aquesta vall que ens mostres de forma tan detallada i amb ganes de trepitjar les pedres d'aquesta via romana.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla recordar que ja em vas dir alguna cosa quan vaig publicar una passejada per la vall del Bac.
      A més de l'interès per la pròpia caminada, és un itinerari que està molt ben explicat.
      Bones vacances!

      Elimina