Si em voleu acompanyar de Bescaran als Banys de Sant Vicenç...

Farem una caminada per les muntanyes de l'Alt Urgell, seguirem un tram d'una de les tradicionals rutes del contraban, descobrirem un dolmen amagat al bosc i acabarem amb un relaxant bany d'aigües sulfurades. 

Bescaran, nom anterior a l'època romana, fou municipi independent fins el 1970 en que s'agregà a altres termes formant-ne un de nou, les Valls del Valira. 

En arribar a Bescaran ens crida l'atenció l'altiu i isolat campanar romànic de Sant Martí, construït entre els segles XI i XII com a part del petit monestir benedictí de Bescaran. El campanar n'és l'única resta visible. 

Dels sis pisos del campanar, tres tenen finestres geminades separades per frisos d'arcuacions llombardes. 

Les cases esglaonades del poble s'agrupen entorn de l'actual església de Sant Martí, amb un campanar quadrat adossat. 

Sota de l'església hi ha una font amb un curiós mural anomenat "la colladera", en record de les dones del poble que traginaven l'aigua amb collader. 

Hi ha alguna casa pairal interessant amb balconades de fusta. 

Sortint de la part alta del poble observem una torre quadrada, és un antic i curiós colomer. L'edifici de pedra, vist des de l'exterior està molt ben construït. Si hi entrem per una obertura a la base, observem a les parets interiors centenars de forats a la pedra on els coloms hi fan el niu. 

Podem anar per un tram del camí que segueix el riu Bescaran, entre boixos, avellaners i verns. Aquesta és una de les tradicionals rutes del contraban amb Andorra. A l'altre costat de la carena hi han les pistes d'esquí de fons andorranes de la Rabassa. 

A l'altre costat del riu s'observen forats a les roques. Coves que havien servit d'amagatall durant la guerra civil. 

A l'est del poble surt una pista amb la indicació de Castellnou de Carcolze, cap allà volem anar, ja no trobarem cap més senyal informativa. 

El camí en lleugera pujada ens brinda una bona visió, la darrera, de Bescaran. 

Anem pujant entre prats i camps treballats fins a una bifurcació on hi ha un abeurador. Cap a l'esquerra podríem anar a Andorra, o als Estanys de la Pera ja a la Cerdanya. Anirem a la dreta. 

Continuem per un paisatge bucòlic fins arribar als plans de Sorri, als marges ben florits abunda la camamilla i l'espígol. 

A mà dreta, surt una pista que ens conduirà, en uns 20 minuts de caminada per entre un bosc de pi roig, a la Cabana del Moro, un dolmen format per tres lloses clavades a terra i una major a la coberta. S'hi han trobat restes de l'edat del bronze. 

Tornem al pla de Sorri, a partir d'aquí la pista comença a baixar cap a Castellnou de Carcolze, nucli que pertany al municipi de Pont de Bar. 

Hi ha més cases que habitants permanents, en el darrer cens n'hi havia 16 d'empadronats. 

L'església parroquial d'estil gòtic està dedicada a Sant Gervasi. Són destacables la porta i la portalada de sota del campanar que donava accés a l'antic clos murallat. 

A partir d'aquí el camí és asfaltat. A mitja baixada ja veiem els Banys de Sant Vicenç, situats entre la carretera i el riu Segre. 

Arribem als banys on, en un prat ben cuidat al costat del Segre, en una piscina d'aigua sulfurada a més de 30º, fem una relaxant i reparadora banyada després de l'esforç de la caminada.

La deu d'aigua que brolla a 40º ja és esmentada en un document de l'any 965. L'any 1775 la família Pal, propietària d'un mas proper va adquirir els drets sobre els brolladors. El balneari fou construït on hi havia hagut un antic hostal de traginers. 

El 1870 s'inaugurà un nou edifici situat a ponent del vell que, amb les més modernes instal·lacions per l'època, funcionà fins a la guerra civil, en què fou confiscat i els propietaris hagueren d'exiliar-se a Andorra. L'edifici nou es destinà primer a hospital militar i posteriorment a residència dels militars que construïren un seguit de búnquers de la zona fronterera, en el faraònic projecte anomenat línia P, per a aturar una possible invasió aliada. 

Va quedar tan malmès després de l'ocupació militar que es va optar per anar modernitzant l'antic edifici.