Entre les Preses i Olot s'obre una petita vall tancada pel sud per la Serralada del Corb, una sèrie de cingles coberts per una espesa vegetació de faigs, roures i alzines.
La vall pel seu caràcter agrícola manté la bellesa tradicional, essent un dels racons més bonics de la Garrotxa. A més hi trobem un parell d'ermites romàniques ben conservades. Som-hi!
Si anem de les Preses en direcció a Olot, així que acaba la zona industrial, a mà dreta surt la carretera que ens hi portarà. Ràpidament deixem enrere el trànsit intens, la vida apressada per entrar de ple al món rural, on sembla que els rellotges s'aturin i el temps agafi una nova dimensió.
A mà dreta anem observant la Serralada del Corb. El Puig Rodó de 907 metres d'alçada
i Rocalladre de 908 metres, dos bons miradors.
A mà dreta trobem un desviament que ens mena a l'Antiga, una masia documentada des del 1186 encara en plena activitat.
Aquí s'acaba el camí encimentat i agafem el terrer que surt davant mateix de la masia.
Deixem a la dreta les ruïnes de can Curós i en uns deu minuts arribem a l'església de Sant Miquel del Corb, situada dalt d'un turonet que sobresurt al vessant nord del Puig Rodó.
Ja se'n tenen notícies des de l'any 957. Les característiques arquitectòniques de l'edifici corresponen al romànic del segle XII, si bé s'hi han anat fent transformacions i restauracions, com la que s'observa a la paret de llevant amb la diferent plomada de les pedres, segurament a causa del moviment sofert pel fort terratrèmol que assolà la comarca el segle XV.
Destaquen el campanar a quatre vessants i el porxo a la façana de ponent. Des d'aquest, tenim una bonica vista del tallat cim de Rocalladre.
Aquesta havia estat la primitiva parròquia. Actualment el diumenge més proper al 29 de setembre, Sant Miquel, s'hi celebra l'aplec. A més de la missa, hi ha ballades de sardanes, vermut popular i es fan tirades al tradicional joc de la virolla.
A l'interior de l'església destaquen diverses imatges, a l'esquerra una imatge de Sant Miquel.
Tornem enrere i en arribar a l'Antiga, passem per davant de la pallissa i seguim el camí cap a la dreta .
A pocs centenar de metres, en mig d'una frondosa fageda trobem la senzilla però encantadora ermita de Sant Martí del Corb, a la que s'hi accedeix per un curt tram d'amples escales.
És un petit edifici amb porxo i campanar d'espadanya. Durant la segona república s'hi van fer importants obres de restauració.
A frec de l'ermita hi ha la font de Sant Martí i un abeurador. Encara avui és molta la gent que hi ve a buscar l'aigua de boca. En temps de secada s'hi venia en processó des de les Preses.
* * * * * * * * * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a dos Peres, en Pere Vila, alcalde de les Preses i en Pere de l'Antiga. Sense la seva col·laboració no hagués estat possible l'obtenció de tot el material fotogràfic que il·lustra aquest treball.
Una vegada més, m'ha semblat un reportatge interessantíssim i molt entretingut. M'han encantat tant l'església de Sant Miquel del Corb com l'ermita de Sant Martí.
ResponEliminaLes il·lustracions, com sempre, molt bones i que donen una idea molt exacta del que expliques. M'agraden en particular,la de la pallissa i la de l'ermita de Sant Martí reflectida a l'abeurador.
Espero que el darrer incendi empordanès, no hagi afectat a La Garrotxa, el paisatge de l'Alt Empordà ja ha quedat prou desolador. Quina llàstima.
Una abraçada Manel, i fins la propera!
Afortunadament ha quedat molt lluny de la Garrotxa, si bé per televisió se'n parlava no sempre correctament, ja que es referien o volien referir al perill de que afectés l'Alta Garrotxa.
EliminaL'Alta Garrotxa pertany a tres comarques, comença a l'Alt Empordà i acaba al Ripollès.
De la zona afectada per l'incendi fins aquí hi ha una extensió enorme de terreny. Només de Figueres a Olot hi ha gairebé 45 Km. Si arriba a cremar tot això...
Gràcies Josep per les teves paraules.
Una abraçada.
M'agradat molt aquesta serie de la Vall del Corb amb la explicació d'aquet lloc,es molt bonic envoltat de natura.Jo he fet varies vegades aquesta caminada per ensenyar aquet lloc a amistats i una d'aquestes vegades era l'aplec de Sant Miquel i un bon Senyor Arribava amb el Sant,una safata i la famosa Virolla,quens va explicar que tenia molts anys i la guardaban com un tresor.Ara he posat les fotos de la Virolla juntament amb l'Ermitas de Sant Miquel i Sant Marti.
ResponEliminaEsperem conserva aquets lloc tan bonic.
Una Abraçada.
M.Àngels,
EliminaAcabo de veure l'ampliació d'imatges al teu bloc i em sembla interessantíssim.
Enhorabona!
Superbe !
ResponEliminaMerci beaucoup, Véronique.
EliminaCom sempre , interessant reportatge, jo com que soc de masies em quedo amb l'Antiga , encara que a l'ermita i aniria molt sovint .Gracies un cop mes per fer-nos de guia .
ResponEliminaUna abraçada! :)
Ja veus que l'Antiga és el centre del reportatge.
EliminaGràcies, Dora, per acompanyar-m'hi.
Una abraçada.
En tu línea pare, buen trabajo
ResponEliminaLa ermita de San Miguel de Corb una maravilla, me gusta el interior, el exterior y el entorno
Saludos, Mirta
A poca distancia la una de la otra y son distintas, tanto de estilo como por la vegetación que las rodea. Un paraje que estoy seguro te encantaria visitar.
EliminaUn abrazo.