Si em voleu acompanyar del monestir de Sous al santuari de la Mare de Déu del Mont...

De pujada al cim de la muntanya del Mont, visitarem el monestir romànic de Sous i continuarem fins al santuari de la Mare de Déu. Seguirem l'empremta de Mossèn Cinto. Som-hi! 

Si anem per la carretera N-260 de Figueres a Besalú a mà dreta agafarem el desviament cap a Cabanelles i la Mare de Déu del Mont. Actualment la carretera que ens porta des de la cota 350 fins a dalt, a 1.124 metres, està asfaltada, si bé és molt estreta, no té proteccions ni senyalització; cal circular-hi amb molta precaució. 

De la serra del Mont, Mn. Cinto va escriure: "La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo cim del gep sosté lo Santuari, i, al cim del cap, lo castell de Falgars."

 

En arribar a la cota 900 a mà esquerra queda el monestir de Sant Llorenç de Sous que, a l'edat mitjana, era conegut com Sant Llorenç del Mont. La primera notícia que se'n té és de l'any 871, d'una senzilla edificació monàstica que depenia del monestir de Sant Aniol d'Agujes. 

El monestir regit sota l'ordre de Sant Benet, va anar prosperant fins que els grans terratrèmols dels anys 1427 i 1429 que assolaren la zona, van enderrocar parcialment l'església i altres dependències, motivant el trasllat de l'altar major al claustre. L'any 1438 ja només hi quedaven dos monjos. 

L'any 1592 es va vincular a Sant Pere de Besalú i fou habilitada una nova església allà on havia estat la sala capitular. Va quedar com a parròquia del poble de Sous. 

Des de fa unes dècades s'hi estan fent importants treballs de restauració. 

L'església de tres naus és del segle XI i la resta de dependències del segle posterior. 

Del claustre tan sols se'n conserva l'ala nord, que actua com a contrafort de l'església i està formada per una massissa paret amb tres senzilles obertures. 

A la vora del monestir hi ha la font de Sous. 

Continuem fins al cim. Allà a començaments del segle XIV els monjos de Sant Llorenç hi edificaren el santuari per donar acollida al culte de la Mare de Déu, la imatge de la qual estava al monestir des de que havia sigut trobada. 

Explica la llegenda que la intenció era construir una església per a la verge una mica més amunt del monestir. Però l'endemà de començar les obres en aquell indret, els monjos trobaren les eines al capdamunt de la muntanya, i això és va repetir una i altra vegada. Finalment els monjos interpretaren com un desig celestial el que la capella s'ubiqués dalt de la serra del Mont. 

L'església de traça romànica és del segle XIV. Havia tingut un absis semicircular que es va destruir durant el segle XVIII en fer el cambril per a la imatge de la Verge. Davant de la façana s'aixeca el campanar. 

La imatge policromada de la Mare de Déu és una còpia de la talla gòtica del segle XIV, l'original de la qual es troba al Museu d'Art de Girona. 

Posteriorment, entre els segles XVII i XVIII es construí l'hostatgeria, restaurada fa pocs anys. 

L'estiu de 1884 en Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari des d'on podia contemplar, tal com cercava, el cim del Canigó. Aquí es va inspirar i escrigué alguns fragments de la seva obra. 

De l'any 2008 és l'estàtua de bronze de Mn. Cinto obra de l'escultor olotí Joan Ferrés.