dimecres, 27 de juny de 2012

Si em voleu acompanyar pel centre de Figueres...

Figueres, com a ciutat moderna i cosmopolita gira entorn de la Rambla, és l’eix articulador del nucli antic amb la zona d'expansió urbanística dels segles XIX i XX. 

Serà a partir d'aquest passeig que veurem un seguit d'edificis interessants que sovint queden en segon terme, a l'ombra del principal atractiu turístic i cultural de la ciutat. 

La RAMBLA és el resultat del cobriment de la riera Galligans efectuada l'any 1828. Tal com la coneixem avui, és obra de l’actuació de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, feta a partir de l'any 1917 en què es va enderrocar una illa de cases a la part superior. 



A la part baixa de la Rambla hi ha el primer monument que va tenir la ciutat, és d'inspiració noucentista, obra de l'escultor Enric Casanoves i està dedicat al insigne figuerenc Narcís Monturiol. 



Molt a la vora, a la plaça baixa de la Rambla, hi ha una curiosa escultura de Xavier Medina, formada per un cilindre metàl·lic on s'hi reflexa la imatge de Dalí gravada a terra i que varia en funció de la situació de l'observador. 




Al capdamunt de la Rambla, hi ha dos edificis interessants, un a tocar de l'altra, a mà dreta, al número 15, la CASA POLÍ DESEIA, del 1864 obra de l'arquitecte Josep Roca i Bros. D'estil tardo-isabelí, hi destaca la importància dels elements decoratius. Al cos central, format pel primer i segon pis, observem les pilastres esculpides capçades amb capitells jònics. El pis superior és fruit d'una ampliació posterior ben integrada a la resta de l'edifici. 

L'antiga fonda Deseia, a finals del segle XIX, es va convertir en l'hotel Comerç, un dels més importants de la ciutat. L'edifici fou promogut per Abdó Polí, descendent d'una família d'hostalers des del segle XVIII i que durant uns anys va ser alcalde de Figueres. 





Al seu costat, al número 16, hi ha la CASA SALLERAS. Edifici d'estil modernista del 1904, obra de l'arquitecte Josep Azemar. Destaquen la tribuna central, els elements de ferro forjat de la balconada i els acabats decoratius fets amb trencadís .






Seguim rambla avall a mà dreta, al número 20, trobem la CASA CUSÍ, dissenyada l'any 1894 per Josep Azemar per encàrrec de l'industrial, banquer i polític Carles Cusí de Miquelet. Edifici que reprodueix els trets d'una casa palau neogòtica, amb tribuna, balcons i escala principal de pedra calada, galeria al pis superior i una torre lateral. L'estil és historicista amb la incorporació d'elements ceràmics més propis del modernisme. 









Al número 22, hi ha la CASA CASELLAS, construïda el 1930 segons projecte de l'arquitecte Joan Gomà Cuevas, d'estètica monumentalista com a alternativa al racionalisme de l'època de l'Exposició Internacional del 1929 a Barcelona. 






La CASA PUIG-SOLER al número 27 fou construïda el 1901 per Josep Azemar. És un edifici cantoner amb el carrer Sant Pau en el que destaca una tribuna oberta amb arcs de mig punt i que està rematat per una torre. 




Al número 31 del carrer Sant Pau hi ha la CASA GALTER GUANTER, construïda a finals del segle XIX i reformada per Josep Azemar el 1901 amb una estètica eclèctica. Hi destaca la torre lateral, amb balcó circumdant a la part alta, la tribuna de fusta del primer pis i la barana de forja del balcó del segon. 




Al seu costat, al número 33, la CASA GALTER BASSOLS. Casa senyorial amb jardí lateral, avui inexistent. És del 1928, obra dels arquitectes Raimon Duran Reynals i Pelai Martínez Paricio, d'estil noucentista italianitzant, caracteritzat per l'ús de ceràmica i estucs planxats. Destaca la tribuna de fusta i vidre del xamfrà. Fou encarregada per Joan Galter Bassols i està adossada a la del seu pare. 






Ara entrem a la PLAÇA JOSEP PLA, en primer terme veiem un monument de Josep Ministral dedicat a l'escriptor empordanès. 




Darrera, hi ha el TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ, edifici noucentista amb una gran càrrega historicista. Hi destaca la gran balustrada de la façana i les decoracions ceràmiques i relleus amb garlandes i cortinatges de referència barroca. Construït l'any 1914 és obra de l'arquitecte Llorenç Ros i Costa. 






Al número 46 del carrer Nou ens aturem davant la CASA PAGÈS LLOVERAS. Edifici modernista on destaquen la tribuna amb columnes esveltes, els elements de forja i ceràmica. Fou encarregada per l'industrial Pau Pagès Lloveras al mestre d'obres Josep Martí Roca, l'any 1906. 






Al seu costat, la CASA PAGÈS BOFILL, avui seu del Consell Comarcal, és un edifici senyorial del 1929 obra de l'arquitecte Francesc Tarragó, d'un classicisme fora d'època, amb un gran jardí a la part posterior i l'interior d'una gran riquesa ornamental. 



La PLAÇA DEL GRA és l'antiga plaça de Comerç. Va ser construïda el 1826 com a espai públic per a mercat i encara avui en dia acompleix aquesta funció. L'any 1887 Puig i Saguer va realitzar la construcció actual de ferro, fusta i teules. Es tracta d'una estructura simple no mancada però d'una gran harmonia. 



L'ANTIC ESCORXADOR és un gran edifici modernista construït el 1902 per l'arquitecte Josep Azemar, que combina el maó vist amb elements ceràmics. L’any 1970 va deixar d’acomplir amb la seva funció, posteriorment va ser mercat del peix i actualment està es fase de reconstrucció. 



A la plaça de la Palmera hi ha dos edificis singulars, la CASA JIMÉNEZ o CASA PAGÈS. Construcció modernista del 1907, obra de l'arquitecte Josep Bori Gensana per encàrrec del polític Antoni Jiménez Eugenio. El 1916 l'adquirí el sastre i comerciant de teixits Josep Pagès Soler. 

Destaca la planta noble amb una tribuna curvilínia i relleus esculpits que alhora fa de balcó del pis superior. La planta baixa està ornamentada amb relleus de temàtica vegetal. 



I la CASA MAS ROGER, construïda el 1910 per l'arquitecte Josep Azemar i promogut per Enriqueta Mas Roger. Edifici de tres façanes amb una equilibrada combinació de fusta, ferro, pedra, ceràmica i rajol. 

A part del seu valor arquitectònic, l'edifici és conegut pel fet de que a partir del 1912 fou l'edifici familiar de Salvador Dalí. A l'estudi que instal·là al safareig del terrat hi va pintar diverses obres de la seva primera època. 



Al carrer de Monturiol número 7 hi ha la CASA ALBERT GRUAT, construïda el 1900 segons projecte de l'arquitecte Ildefons Casamor. Edifici d'estil neogòtic promogut pel banquer Vicenç Albert Gruart, d'estructura simètrica emfatitzada pel balcó amb tribuna de la planta principal i les finestres coronelles del pis superior. 



Ens arribem al CASINO MENESTRAL, edifici d'estil eclèctic projectat per Josep Bori Gensana com a seu del Casino Menestral Figuerenc, entitat fundada el 1856 per a fomentar les relacions entre la classe mitjana i difondre les idees de la il·lustració. 



Tornant cap a la Rambla travessem la zona comercial, el rovell de l'ou de la ciutat, on encara podem trobar comerços amb solera, centenaris, que han sabut mantenir la capital de l'Alt Empordà com un dels nuclis comercials més importants del nord del país. 



Al número 6 de la Rambla tenim la CASA CASALS, resultat de la reforma de la façana projectada l'any 1898 pel mestre d'obres Josep Cordomí Bosch. Presenta elements interessants, com cartel·les, pilastres motllurades i balcons calats d'obra amb motius florals que ja anuncien les noves tendències de finals del segle XIX. Durant l'any 1922 es va col·locar el rellotge que llueix a la façana.



Al carrer de Sant Pere número 1, cantonada amb la Rambla hi ha l'ANTIC HOTEL PARIS projectat l'any 1767 per l'enginyer Pere M. Cermeño. Des de l'any 1982 acull les dependències del Museu del Joguet de Catalunya.

13 comentaris:

  1. Sens dubte Figueres es una ciutat encantadora.
    Ara fa temps que no la visito, però tinc molt bon record de la Rambla i el seus edificis d'inicis del segle XX.
    De les coses que no conec , m'ha agradat molt el Casino Menestral, un edifici imponent i molt atractiu, tant per l'entrada com pel llarg balcó del primer pis. Un altra casa que m'ha encantat es la casa Gimenez amb la seva tribuna curvilínia i per descomptat l'escorxador, amb la magnífica foto en blanc i negre que has fet.
    Com sempre, un reportatge ple d'informació i perfectament il·lustrat que ens convida passejar i que ens fa viure plenament l'arquitectura meravellosa que s'amaga a la capital de l'Alt Empordà.

    Una abraçada i fins la propera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa al Casino, ara exteriorment està del tot remodelat i a l'interior hi deuen estar encara treballant perquè està del tot tancat. Aquí eren memorables les nits de dijous amb música de jazz en directe, en un escenari proper i en el que seria el pati de butaques amb tauletes i cadires amb servei de bar. Cada any hi actuava en Tete Montoliu, era un fixe, i bandes americanes i europees de nivell eren molt habituals.
      L'escorxador està en obres menys una part que és Arxiu del Departament de Cultura i que per cert, amb molt males maneres no deixen ni visitar ni fotografiar, sense que hi hagi cap informació escrita que ho impedeixi.
      La fotografia en blanc i negre correspon a l'estructura de la plaça del Gra.
      A més d'aquests edificis n'hi ha uns quants més d'interessants, potser més endavant els mostraré.
      Gràcies, Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Fa un grapat danys que no camino pels carrers de Figueres. Solia fer-ho amb un bon amic pintor. Però al veure les teves imatges i llegir les teves paraules es com si hagués tornat de cop a trepitjar-la.
    Excel•lent i ben documentada entrada.
    Per cert, davant del mercat, a la darrera visita que vaig fer, vaig comprar un Ganivet de butxaca que encara m’acompanya en el meu viatjar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jan
      La ganiveteria encara existeix i jo hi he comprar algun dels ganivets de cuina que faig servir habitualment.
      Ja que t'agrada el tema, si tens ocasió et recomano que hi vagis el primer de maig. Figueres està de festa i aquest dia tot el centre és un gran mercat de productes artesans però també de dibuix i pintura. L'experiència de parlar amb els propis autors és molt interessant i enriquidora.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Quin bon recull de l'arquitectura de Figueres ! Molt bons per al meu gust els monuments a Dalí i Pla . No recordava pas res d'això de Figueres ...Gràcies per aquesta instructiva i plaent passejada.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Figueres té la sort i la desgràcia de tenir el Museu Dalí, desgràcia amb el sentit de que tota la resta queda en un segon pla i passa gairebé desapercebuda per a la majoria de visitants. Això és el que pretenia mostrar ni que sigui en una ràpida pinzellada.
      Dora, si vols venir-hi, només ho has de dir. Serà un plaer acompanyar-vos-hi.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Gràcies Manel , si ho fes segur que t'ho dic . Una abraçada! :)

    ResponElimina
  5. Em fa vergonya de dir que jo sóc un d'aquests que no coneixia gaire cosa més que la versió daliniana de Figueres. Has demostrat que la capital de l'Alt Empordà té molt més a oferir.

    Salutacions.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament això és el que he volgut mostrar, el museu ja el coneix, en viu o per referències, tothom.
      La ciutat dóna per molt més, encara podríem veure una bona colla d'edificis singulars més.
      Fins fa una trentena d'anys la ciutat era molt més viva i dinàmica que Girona tant a nivell cultural com comercial.

      Elimina
  6. Hola Manel,
    Quin reportage tan ben fet i il·lustrat que has fet de Figueres!, mai m'havia adonat de la quantitat de cases modernistes tan boniques, la veritat és que la majoria de cops que he estat aquí ha sigut amb els alumnes per anar al museu Dalí, hauré de fer una visita mes detinguda ja que sembla que val la pena!
    gràcies per mostrar-nos ho!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria,
      Precisament és el què he volgut mostrar, la Figueres que existeix més enllà de Dalí, i això és només una mostra.
      Bones vacances!

      Elimina
  7. Un reportatge molt interessant que ma fet descobrir, alguns edificis desconeguts per a mi, tot hi haver-hi anat molts cops per motius de feina i d’esplai, al mercat he comprat espàrrecs de muntanya i verdures fresques,per endur-me cap a Barcelona.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      D'edificis singulars n'hi ha una bona colla més, m'he limitat al centre i ja prou llarg que ha sortit.
      Cal agrair a l'Ajuntament que en la majoria, no en tots, a la façana hi ha un cartell explicatiu, el què sempre és interessant.
      El mercat està molt bé. Hi ha les parades que venen productes de majoristes però n'hi ha moltes dels propis pagesos, no és que siguin més econòmics, sovint al contrari, però la garantia de producte fresc és important.
      Salut.

      Elimina