dissabte, 24 de desembre del 2011

Si em voleu acompanyar en un passeig per l'estany de Sils...

En una tranquil·la caminada de poc més de tres quilòmetres veurem el nucli antic de Sils i un espai natural protegit, recentment recuperat, d'un gran interès mediambiental i paisatgístic. Som-hi!
Sortim de l'estació. La construcció de la via del ferrocarril, al segle XIX, va donar una nova fesomia a la zona i suposà un important impuls al creixement de la població.
Podem creuar la via tant per un pas elevat de vianants com pel pont que es veu al fons,
tot seguint el tranquil carrer de l'Església flanquejat per cedres.
Ja som al nucli primitiu, al cim d’un turonet entre la via fèrria i l’estany. Sembla que al seu origen era una sagrera, terreny sagrat que estava sota la protecció i immunitat eclesiàstiques, fixat en trenta passes, que envoltava les esglésies consagrades, dins del qual no hi podien tenir lloc les violències ni les coaccions pròpies del sistema feudal.
L’existència de l’església, doncs, podria haver contribuït a la construcció de les cases que s’arreceren al seu voltant i, si tracem un espai de trenta passes (uns 24 metres) al voltant de l’edifici parroquial, veiem a l’esquerra can Llunès,
can Poll,
ca l’Alzinelles-can Genari
i l’edifici de la rectoria.
L’església de Santa Maria és el resultat de diversos estils que es superposen al llarg dels segles. S’esmenta per primera vegada l’any 1185. L'edifici actual és de factura barroca-neoclàssica dels segles XVIII-XIX. Del temple primitiu només se'n conserva una capella lateral gòtica i una làpida de l'any 1333 situada al costat de la porta.
El campanar, de planta quadrada, està coronat per un forjat de ferro del 1907 d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Rafael Masó.
L'estany de Sils va ser un important llac, la grandària del qual variava en funció de l'abundància de pluges. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. Amb tot, aquest espai mai va perdre el seu caràcter de zona inundable. Per això s'hi conserven moltes espècies de la flora i la fauna exclusives de les zones humides.
La dessecació definitiva va acabar a mitjans del segle XIX, amb la construcció d'una xarxa de canals de desguàs tributaria d'un rec principal que travessava l'estany: la sèquia de Sils.
L'any 1999 es va iniciar el projecte de recuperació de l'estany.
Seguint l'itinerari podem conèixer l'àrea de recuperació de l'estany. Des del mirador tenim una visió panoràmica de l'aiguamoll restaurat i des dels aguaits podem observar les aus aquàtiques.
Així mateix, al llarg del recorregut podem veure de prop la vegetació aquàtica, com ara el canyís, el balcalló i els arbres de ribera.
També visitem la zona de prats humits i de dalla de recuperació, un paisatge molt característic de l'estany.
La sèquia de Sils construïda artificialment per a dessecar l'estany, va rebent en el seu recorregut l'aigua de tots els recs i rieres que abans vessaven a l'estany i dirigeix les seves aigües fins a la riera de Santa Coloma.
Quan les precipitacions són abundants i persistents, la sèquia no pot absorbir tota l'aigua i pràcticament tot l'espai queda inundat.
Encara podem trobar alguna de les fites posades per ordre del duc de Medinaceli, principal propietari dels terrenys ocupats per l'estany en aquell temps, per delimitar la seva extensió abans d'iniciar els diferents intents de dessecació que van culminar el 1851 amb la construcció de la sèquia. Aquests termes porten la inscripció "ESTAÑ MARC EN 1740" (estany marcat el 1740)
Per finalitzar us convido a veure aquest molt interessant vídeo sobre les aus aquàtiques que viuen de forma habitual o temporal a l'estany de Sils, obra de l'Albert Blanch.

11 comentaris:

  1. Encara que he estat algunes vegades a Sils desconec l’estany, serà qüestió de visitar-lo

    ResponElimina
  2. Magnific!!... com sempre . M'agrada el campanar de ferro forjat de l'església , a més de totes les explicacions documentades a què ens tens acostumats....Bones fotografies i bo el vídeo que acompanya el reportatge . Felicitats pel conjunt de la feina feta ! Bon Any !! Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Miquel,
    Si fa anys que hi havies estat, no hi era. Això és el que m'havia passat a mi. Veure l'estany recuperat, encara que sigui en una petita part del que havia estat, ha sigut una grata sorpresa.
    Salut!

    * * * * * * * *

    Dora,
    Quan estava cercant informació vaig trobar aquest vídeo que em va impressionar per la qualitat i nitidesa de les seves imatges. Ha estat una satisfacció incloure l'enllaç que enriqueix, i de quina manera, el reportatge.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Manel,
    Com sempre un recorregut molt interessant. Jo, haig de ser sincer i desconeixia l'existència de l'estany de Sils, per tant, una vegada més queda demostrat que, llegint s'aprenen coses noves.
    Aprofito l'ocasió per desitjar-te un feliç any nou.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Gràcies, Josep.
    En efecte, cada dia n'aprenem de noves i està bé que sigui així.
    També us desitjo a tu i a la Glòria un excel·lent 2012.
    Sigueu feliços!

    ResponElimina
  6. Eooo !
    Hola Manel.
    Magnífic recorregut..... com sempre , unes fotos magnífiques !!
    Bones Festes.
    Anna

    ResponElimina
  7. Bones Anna.

    Moltes gràcies per les teves paraules.
    Et desitjo un esplèndid 2012.
    Sigues feliç!!
    Manel.

    ResponElimina
  8. Aquest recorregut sí que l'he fet, havia plogut força i els terrenys adjacents a l'estany estaven inundats, a més hi havia el Montseny nevat, cosa que donava a tot el conjunt un aspecte fantàstic.
    El teu reportatge magnífic, com sempre, amb una meravella de fotos.

    Et desitjo un feliç 2012, que ens ofereixis molts reportatges com aquest.

    Joan

    ResponElimina
  9. Hola Joan,
    Va ser a ran de les teves fotografies i de les d'una altra companya fotògrafa que em vaig animar a venir-hi.
    Els espais naturals essent els mateixos són tan diferents depenent de la climatologia i l'època de l'any. M'agradarà tornar-hi després d'una època de pluges continuades.
    Bon Any, company.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Poco a poco pare, vas documentando con texto e imágenes tu tierra y sin estar fisicamente la voy conociendo a través de tus fotos y comentarios, me gustan mucho estos trabajos que haces a pie de campo no te sigo en la cocina (no es lo mio), pero estos recorridos me encantan

    Saludos, Mirta

    ResponElimina
  11. Gracias Mirta por acompañarme, no te preocupes por la comida, ya me ocupo yo de ello, jajaja.
    Un abrazo.

    ResponElimina