dimarts, 13 de setembre del 2011

Si em voleu acompanyar pels camins de Beuda veurem esglésies, castells, pairalies i guixeres...

Venint de Besalú, just al punt quilomètric número 2, a mà dreta veiem can Maholà, que en àrab significa "el respectat". Se'n tenen notícies fefaents des del 1178,
i a mà esquerra arribem a la primera de les esglésies romàniques que visitarem, la de Sant Pere de Lligordà, ja esmentada l'any 1079. L'edifici actual correspon al segle XII, de planta rectangular,
amb absis semicircular,
nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat -observem que alguna de les pedres són d'alabastre propi de la zona-
i un campanar d'espadanya posteriorment convertit en torre.
L'entrada, a migdia, formada per dos arcs en gradació, una llinda senzilla i un timpà amb una creu en alt relleu.

La porta presenta una interessant ferramenta i un forrellat en forma de serp. Detall recurrent en les esglésies de l'època, la serp era la representació del mal, i com a tal es quedava a fora de l'església.
A uns 20 minuts a peu per corriols de muntanya o uns tres quilòmetres en cotxe, primer per carretera asfaltada i després per pista forestal, arribem a Santa Maria de Palera documentada des del 1085.
El campanar originalment era d'espadanya de dos ulls, actualment és de torre recolzada sobre la volta de la nau.
És un edifici molt senzill d'una sola nau amb un absis semicircular llis, coberta per una volta de canó.
La porta d’accés de mig punt és oberta a ponent.

A uns cinc minuts a peu i potser una mica més en cotxe tenim l’església del Sant Sepulcre de Palera, és un dels monuments més interessants de la comarca per la seva simplicitat i elegància. Considerada un dels millors exemples de transició entre les formes de l’arquitectura llombarda dels segles XI al XII.
L’edifici va se consagrat l’any 1085. L’any 1107, Arnau Gonfred, senyor de Palera, va cedir l’administració del Sant Sepulcre a l’abadia de Santa Maria de la Grassa, perquè hi fundés un priorat benedictí amb dotze monjos. A partir d’aquell moment es convertí en un important centre de devoció i pelegrinatge de fidels, atrets pel curiós privilegi concedit: qui hi acudia rebia els mateixos beneficis espirituals que comportava la visita al Sant Sepulcre de Jerusalem.
La planta de l'església està formada per tres naus amb tres absis semicirculars a la capçalera i sense transsepte. La nau central està coberta per una volta de mig punt mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes de canó de quart de cercle. El mal estat de l'edifici, per culpa dels anys, de les seqüeles del pas de l'exercit francès durant la guerra i la desamortització, van reduir la basílica a un estat deplorable. Actualment està en procés de rehabilitació.

Abans d'entrar al nucli de Beuda, a mà esquerra veiem un castell, es tracta d’un casal fortificat al voltant d'un pati central, amb una torre de l'homenatge del segles XIII-XIV de forma rectangular. Posteriorment, al segle XV s'hi va afegir una casa senyorial de la que en destaquen les finestres gòtiques.
El nom de Beuda apareix per primera vegada en documents del segle XI quan es parla d'un veïnat al peu del castell que vigila la contrada des d'un contrafort de la serra del Mont, esmentat l'any 1002, anomenat Castellot.
L'església parroquial de Sant Feliu de Beuda existia ja l'any 1004, si bé l'edifici actual es data de finals del segle XI o principis del XII. És un edifici de planta basilical de tres naus amb una capçalera formada per tres absis de planta semicircular, sense creuer.
La portalada oberta a la façana de ponent té tres arquivoltes en gradació, la segona dels quals està sustentada per dues columnes amb sengles capitells decorats amb motius diversos.
La simetria domina la façana de l'edifici de Sant Feliu, només trencada per l'escala adossada al campanar de torre.
La nau central, més gran, està coberta per una volta de canó,

mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes de quart de cercle i separades per dos grans pilars de planta quadrangular.
S'hi conserva una fantàstica pica baptismal, de finals del segle XII, de grans dimensions i d’una sola peça, decorada amb figures en relleu i arquets cecs.
L'absis major incorpora una decoració simple consistent en una cornisa i un fris de dent de serra.
Sortint del nucli de Beuda cap a llevant, a pocs centenars de metres, trobem un indicador que ens indica el camí del Castellot també conegut com a Castellot de les Bruixes o Castell dels Moros.
Aquest camí entre pins i alzines ens condueix al peu de la cinglera dalt de la qual hi ha les restes de l'antic castell.
Aquí trobem obertes i equipades diverses vies d'escalada.
Com que no és aquest el nostre objectiu, tornem a la carretera. No massa lluny trobem el desviament a mà esquerra, una ampla pista que porta a ca n’Oliveres.
La seguim fins a trobar un cartell de l’Alta Garrotxa amb uns camins que surten a mà esquerra.

Immediatament hi ha un encreuament de corriols, hem d’agafar el que tenim ben recte a l’esquerra de tots, malgrat els senyals al terra.
Després d’arribar i creuar la riera de la Font Fresca -de fet normalment baixa seca- el corriol es comença a enfilar fent ziga-zagues. El camí no té cap més indicació que algunes fites.
Arribem a aquest punt on el corriol principal gira a la dreta,

si el seguim, com li va passar al pare d’algú que conec prou bé, ens trobarem entre les alzines les restes d’una construcció, és el lloc anomenat Salve Regina, ja que els romeus que antigament pujaven a la Mare de Déu del Mont hi cantaven la Salve després d’haver resat el rosari tot fent camí.
Agafem doncs el corriol de l'esquerra. Ara el camí s'enfila encara més ràpidament fins arribar al collet que hi ha al nord del Castellot. En un parell de minuts ja serem dalt.
La bona panoràmica que tenim sota els nostres peus compensa l'esforç de la pujada.
Del nucli de Beuda i
de les guixeres, pedreres a cel obert al vessant nord de la serra del Montcal.

El Castellot és una mostra remarcable de castell de l'alta edat mitjana, de construcció petita i encimbellada, amb un marcat caràcter defensiu. Acabada la reconquesta es passà a castells més espaiosos i situats al pla.
Observem la porta d'entrada a la muralla exterior, restes de la torre de l'homenatge, el cos principal i les cisternes.
A Beuda és destacable la indústria del guix i antigament també la de la calç. El guix alabastrí de Beuda es formà uns cinquanta milions d'anys enrere, en el període terciari.
A principis del segle XIV va començar l'explotació de les pedreres d'alabastre quan els escultors Joan de Tournerai, flamenc, i Aloi de Montbrai, francès, van descobrir la qualitat de la pedra del lloc i la van utilitzar en els seus treballs. El material era extret en blocs i traslladat a Girona, on els picapedrers i escultors li donaven forma i el servien a clients de tota la Corona d'Aragó i sud de França.
Les pedreres de Beuda proporcionaven un alabastre molt apreciat per a l'execució de retaules, sepultures i escultures en general. S'ha emprat, per exemple, a l'església de Castelló d'Empúries o per fer les tombes reials del monestir de Poblet.

Actualment és l'explotació de guix més important de Catalunya. El sistema d’extracció del mineral és mitjançant voladures. La major part de la producció és dedica a la construcció, només s’extrauen grans peces sota comanda concreta.
A l'extrem oriental del municipi arribem a Segueró.

De Santa Maria de Segueró hi ha referències des del 1001; el 1017 el comte Bernat Tallaferro la cedí a l'efímer bisbat de Besalú. És romànica, d'una nau, obra probablement del segle XI,
amb un portal amb arquivoltes en degradació.
Al segle XV fou convertida en fortalesa, amb matacans a la façana,
l'absis sobrealçat i espitlleres, que li donen un aire ferreny.
Els segles XVIII i XIX s'hi feren profundes reformes a l'interior.
Consta d'un cor i de les restes molt malmeses d'un orgue del segle XIX.

A tocar de l'església hi ha un parell d'edificis, el més proper és l'antiga rectoria, avui habitatge d'en Josep Sala, conegut com en Josep de la Rectoria; ell és el dipositari de les claus de l'església i sempre està disposat a mostrar-la amb orgull.
A continuació hi ha Can Teixidó, a la seva façana podem trobar aquest cartell de la Generalitat republicana, avui encara ben vigent.
Prop de l'església de Santa Maria hi ha la gran pairalia del Noguer de Segueró, una de les més importants de la comarca.
La fama de riquesa i opulència de la masia es reflecteix en aquest versos: Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra.
La genealogia dels Noguer és coneguda des del 1203 i el cognom perdurà fins al segle XIX (la casa passà als Olives de Lledó i als Vayreda d'Olot). L'actual edifici és del segle XVIII, i té la façana amb esgrafiats.
Sobra la porta sud observem la inscripció Felicià Noguer 1634.
La façana nord fou fortificada.
Des del Noguer de Segueró observem la masia més propera, Can Campmol.

Gairebé a tocar de Maià de Montcal s'alça l'església de Santa Llúcia de Beuda, antigament dedicada a Sant Salvador i reedificada el 1825.
D'origen romànic, probablement del segle XII, està adossada a una construcció agrícola. Es tracta d'una austera església d'una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant amb un absis semicircular.
* * * * * * * * * * * * * * * * * 
Vull expressar el meu agraïment a la Mayte Martin de l'empresa Yesos Ibéricos S.A. "Algíss" -paraula procedent de l'àrab hispànic que significa pedra de guix- que m'ha facilitat la visita a l'explotació de guix i alabastre, el que ha possibilitat il·lustrar amb més detall aquest treball.

20 comentaris:

  1. Estas rutas me gustaría hacerlas a mi también, seguro que eso ya lo sabes pare,ademas por lo que he visto esta la hiciste a pie o al menos una buena parte.

    Otro estupendo reportaje, me gusta mucho

    Saludos, Mirta

    ResponElimina
  2. És realment impressionant la de coses que em resta per veure ...sort n'hi ha de gent com tu que ens les mostra als blogs...Interessant la historia de l'alabastre...bé ,tot és interessant ..

    Gràcies per fer un bon servei d'aquesta manera!! Salut!!!! Dora :D

    ResponElimina
  3. Mirta,
    Ya sabes, es cuestión solamente de preparar la bolsa, yo te estoy esperando.
    Saludu.

    * * * * * * *

    Dora,
    Si tenim interès i capacitat d'observació, tots i cadascú de nosaltres, podem fàcilment descobrir indrets dels que no en sabem res. Els uns n'aprenem dels altres.
    T'agraeixo molt les teves visites i comentaris.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Quins llocs que ens ensenyes mes macos . Precioses fotos .
    Una abraçada des de Les Masies de ....
    Anna

    ResponElimina
  5. Magnífic treball, ple de detalls i referències, a part d'excel·lents fotografies. Si en tenim de racons per explorar!

    Salutacions

    Joan

    ResponElimina
  6. Anna,
    Que n'arribem a tenir de llocs interessants no massa lluny de casa, oi?
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Joan,
    Ja ho pots ben dir... no acabarem mai!
    Salut!

    ResponElimina
  7. Manel,
    Com sempre un recorregut d'allò més interessant, com la informació que ens dones. Es clar que tot això tindria molt menys valor si no fos amb l'acompanyament fotogràfic amb que il·lustres les explicacions. Gràcies a aquest acompanyament, em pogut gaudir del forrellat de les portes, de la clau de Santa Maria de Segueró i molt especialment d'aquestes joies romàniques que son les esglésies del Sant Sepulcre de Polera i Sant Feliu de Beuda.
    Gràcies per fer-nos partícips de tot plegat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Gràcies a vosaltres per acompanyar-m'hi.
    Josep, realment al nostre petit país tenim tantes coses per descobrir...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Merci Manel pour ce superbe reportage dans le temps et l'espace! J'adore l'architecture romane des vieilles églises

    ResponElimina
  10. PS/ Je vois avec plaisir que mes commentaires passent enfin! ;-)

    ResponElimina
  11. Monik,
    Je suis content que tu l'aimes et heureux de lire tes mots.
    Amitiés.
    Manel.

    ResponElimina
  12. manel, excel·lent reportatge d'un lloc fantàstic, que apunto per una propera sortida.
    Gràcies per donar-ho a conèixer d'una forma tan detallada. Et seguirem acompanyant doncs, en les properes descobertes!
    una abraçada

    ResponElimina
  13. Otro estupendo reportaje fotografico de una ruta, pare. Me gusta y me da mucha envidia. Felicidades.

    Un saludo.

    ResponElimina
  14. Maria,
    Quan la feia estava pensant en vosaltres que us agrada caminar per indrets no massa coneguts. Penso que us agradarà.
    Una forta abraçada.

    * * * * * * *

    Juan,
    Nada de envidia, es solamente cuestion de coger la bolsa de viaje y será un placer acompañarte.
    Un cordial saludo.

    ResponElimina
  15. Estic meravellada... no tant per la fotografia que també... sinó per l'interessant i polida edició de tot el brillant reportatge... amb una molt bona nota... Un excel·lent contingut i una magnífica fotografia (que ja sabia que seria així és clar) Una abraçada, Adela

    ResponElimina
  16. Adela,
    Quina sorpresa, agradable sorpresa, que m'hagis acompanyat en aquesta sortida.
    Un petonàs.

    ResponElimina
  17. Hola Manel, per quins lloc més bonics ens has portat! i quantes meravelles que tenim i hem de conèixer!!! Es podria muntar una sortida de blocaire sper aquests o d'altres indrets!!! una Abraçada!

    ResponElimina
  18. Hola Teresa,
    Estic encantat de veure't per aquest altre bloc. Actualment és al que hi dedico més temps i m'aporta més satisfaccions a l'hora de documentar-me i preparar els temes.
    Si hi ha algun dels indrets que he proposat que et fa gràcia de conèixe'l, només m'ho has de dir. Per a mi serà un plaer acompanyar-vos-hi.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  19. Amb aquest reportatge m’has donat a conèixer algun indret desconegut per a mi, aviat faré una excursió més a fons per la zona, seguint les teves explicacions
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel,
      Beuda és un dels termes més interessants per la concentració d'edificis romànics, tot i ser el gran desconegut, eclipsat segurament per la proximitat i importància de Besalú.
      Una abraçada.

      Elimina