dimarts, 30 d’agost de 2011

Si em voleu acompanyar de la Garrotxa a Osona pel camí ral seguint les petjades de traginers i trabucaires...

L’origen del camí ral cal cercar-lo en l’antiga via romana, la Strata Francisca o camí Francès que travessava els Pirineus pel coll d’Ares. Ha estat durant molts segles la principal via de comunicació entre Olot i Vic. A principis del segle XX es va acabar de construir la carretera actual i l'antic camí ral va caure en desús, quedant com a camí ramader fins a meitat del segle passat. En els darrers anys s'hi han fet importants treballs de recuperació i senyalització.
Avui seguirem el tram segurament més interessant, el que ens porta des dels Hostalets d'en Bas fins a Cantonigròs.
A l'entorn, primer d'un hostal al peu del camí ral i després d'un segon, ha anat creixent el nucli dels Hostalets d'en Bas. La imatge més coneguda del poble és la del carrer Teixeda, amb les seves cases amb balconades florides i les antigues eres al davant.
Arribats a l'església seguirem els senyals cap a l'esquerra que ja ens indiquen la ruta del camí ral.
A mà dreta ens queda la torre de la Clapera.
Seguint l'anomenat Pla Gran trobem la indicació de girar cap a la dreta, aquí s'acaba l'asfalt. Val, no obstant, la pena que seguim uns metres a l'esquerra i arribem a l'Aubert, una de les grans masies del terme i on s’hi han localitzat interessants restes arqueològiques corresponents a l’Alta Edat Mitjana.
Un parell de centenar de metres més endavant, només travessar la carretera d'Olot a Vic, hi ha l'ermita de Sant Simplici o Ximplí d'una senzilla estructura romànica.
A la llinda de la porta hi ha la inscripció de l'any 1642.
Agafem, ara sí, el camí i ràpidament arribem al Molí Vell. Aquest antic molí d'origen medieval era la darrera casa de la Garrotxa o la primera si es venia d'Osona. L'edifici fou ampliat en diverses ocasions i, per la seva situació, funcionava també com hostal. Pels que venien de Vic era conegut com l'hostal del berenar, doncs era l'hora en que hi arribaven havent sortit de matinada.
Aquí comença el tram de més fort desnivell del camí ral, gairebé 400 metres des del Molí Vell a l'Hostal del Grau, que podem fer tranquil·lament en menys de dues hores. En la seva major part travessa boscos d'alzines i de faig.
Aquest tram, pel seu desnivell, no permetia el pas de carruatges i els traginers el feien conduint fileres de matxos amb la càrrega a les alforges.
A mitja pujada arribem a un petit replà conegut com El pixador dels Matxos.
Una parada gairebé obligada és a la Font de les Marrades. Recentment s'hi ha construït un abeurador que recull l'aigua que hi raja.
A partir d'aquí comença el tram de les Marrades del Grau, una importantíssima obra d'enginyeria del segle XVIII, que permet superar mitjançant un seguit de ziga-zagues -les marrades- el tram de major desnivell.
Trobem un monòlit amb l'escut de Vic i la inscripció de l'any 1731; originalment es pensa que estava situat en el límit entre ambdues comarques.
En una de les darreres marrades trobem el cartell que ens indica un corriol, entre arbustos de boix, que ens guia cap a la Mina dels Bandolers.
Una estreta escletxa entre les roques d'uns seixanta metres de llarg i fins a quatre de fondària que els va servir d'amagatall.
Els bandolers eren grups de carlins que un cop acabada la primera guerra carlina varen quedar isolats a la muntanya i formaven part de quadrilles que es convertiren en bandes de lladres de camí ral, més que no pas en resistents carlins i que per subsistir vivien del robatori i el segrest, sovint barrejats amb altres grups de simples lladregots, prenent aleshores el nom genèric pel que foren popularment coneguts arreu, trabucaires, ja que la seva principal arma era el trabuc.
Comandats per Ramon Vicenç, dit Felip, eren bons coneixedors de les muntanyes i, gaudint de la simpatia de la població rural, foren de molt difícil perseguir. En Felip, ferit de manera poc clara, intentà guarir les seves ferides en aquesta cova on fou finalment trobat per l'exèrcit i els mossos d'esquadra, coneixedors d'on s'hostatjava per una delació. El juliol de 1842 fou penjat d’una de les bigues de l'Hostal del Grau.
Aquesta història inspirà Marià Vayreda que el 1904 publicà la seva novel·la La punyalada.
L'Hostal del Grau és el primer edifici que trobem a la comarca d'Osona, data del segle XIV, si bé que fos un hostal no està documentat fins el segle XVIII. El traçat actual del camí ral no passa ben bé per davant sinó que el voreja; avui és propietat privada i és dóna la paradoxa que l'edifici que té motiu de ser gràcies al camí ral, avui se n'aparta.
L'empedrat del camí ral es va fer entre 1729 i 1731 per a facilitar el moviment de tropes cap a Olot i Camprodon, molt nombroses arran del Tractat dels Pirineus, signat amb França l'any 1659.
Es va construir un pont d'un sol ull que facilitava el pas des de l'Hostal del Grau a l'Hostal de l'Esca, conegut com a Hostalot.
L'Hostalot s'esmenta ja a principis del segle XVIII. Encara a principis del 1939 s'hi aturaven milicians i desplaçats del bàndol republicà en la seva fugida a peu cap a França.
Seguirem la carretera de Falgars a mà dreta i a uns dos-cents metres arribem a l'entrada del mas la Serra.
Hi entrem, voregem la casa i seguim el camí.
Haurem de creuar dues portelles que mantenen el bestiar en una ombrívola fageda.
Sortint del tancat hem de girar a la dreta. Aquí el camí deixa d'estar ben senyalitzat però tindrem sempre com a referència el cingles d'Aiats. Hem d'anar a passar ben a la vora de la seva base. Durant una bona estona mantindrem un fil-ferrat a mà dreta.
A la dreta també podrem observar una molt bonica vista de les masies de Quatrecases i Pujolriu.
Amb una suau pendent ens anirem apropant a la base dels cingles d'Aiats fins arribar al pla de Bertajol. A partir d'aquí, tornem a trobar senyals regularment.
Continuem rodejant de nord-est a sud-est la base dels cingles. El paisatge ja és el propi de la comarca d'Osona, amb pastures
i turons testimoni.
Travessarem una darrera portella que barra el pas del bestiar. Aquest punt, a 1071 metres d'altitud és el sostre del camí ral.
La pairalia de Comajoan, al peu dels cingles està ja documentada des del segle XII.
Ara anem per un tros asfaltat fins poc abans d'arribar al Colomer. Agafem un camí estret a mà dreta que va alternant entre pastures i boscos de faig, roure i boix. En molts trams està delimitat per tanques de fusta i filferro.
Aquest tram va quedar força malmès per uns forts aiguats de l'any 1940 i ha estat recuperat recentment.
Travessem el rec per una palanca
i arribem a la masia la Creu.
Més endavant trobem l'antiga teuleria Caselles
i a pocs metres la masoveria coneguda com la Cabreta.
D'es d'aquí ja es veu l'Hostal de la Rotllada que aproximadament està a mig camí entre Vic i Olot. Era un indret de parada obligada des del segle XIV. Actualment continua essent un establiment del ram de l'hostaleria.
Continuem uns centenars de metres més, arribant a la carretera C-153 de Vic a Olot, al costat mateix del pont de la Rotllada.
Uns metres més avall veiem l'antic molí de l'Aulina, edifici completament restaurat.
Pugem per la carretera, a mà esquerra i de seguida arribem a l'entrada de Cantonigròs, punt final d'aquesta proposta. Des d'aquí mateix, el camí ral continua cap a l'Esquirol en direcció a Roda de Ter i Vic.
Aquest recorregut té una mica més de 11 quilòmetres i el podem fer en quatre hores, però ens caldrà anar-hi en dos cotxes. L'alternativa seria fer-ho en dues etapes, l'una sortint dels Hostalets d'en Bas fins a l'Hostal del Grau, i la segona de Cantonigròs a l'Hostal del Grau.

6 comentaris:

  1. Manel,
    Una exhaustiva i detallada ruta com de costum.
    Molt interessant des del punt de vista paisatgístic i històric amb referències concretes a les guerres carlines i al Tractat dels Pirineus.
    Particularment m'ha impressionat l'escletxa dels bandolers, es realment espectacular!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,
    Aquest és un itinerari per a gaudir del paisatge, tant el de la Garrotxa com el d'Osona són preciosos. Una part del recorregut passa per boscos de faig, amb això vull dir que a finals d'octubre i novembre ha de ser encara més especial.
    El tram de les marrades és interessant de veure i el de la mina dels bandolers és inesperat. Sembla que ho tenien cobert de branques i terra, o sigui que qui no ho coneixia ja hi podia passar a tocar que no se n'assabentava.
    Gràcies per acompanyar-m'hi.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Magnifica passejada , unes fotos precioses ! La vas fer tota a peu ???
    Una abraçada . Anna

    ResponElimina
  4. I tant que sí, a peu, i algun tram més d'una vegada per a poder millorar les primeres fotografies.
    Anna, el paisatge tant d'Osona com de la Garrotxa és tan bonic que val la pena seguir-lo i gaudir-lo sense presses.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Ya te puedes imaginar lo que me gusta, el camino, las casas, el paisje y como no, tus fotos.....por cierto en una de las fotos he visto una señal del Camino de Santiago ¿pasa por ahí?

    Muy buen trabajo pare, no se como tienes tiempo a todo

    Saludos, Mirta

    ResponElimina
  6. Hola Mirta,
    Como tu sabes mejor que nadie de Caminos de Santiago hay muchos. Uno de ellos empieza en el Monestir de Sant Pere de Rodes, al norte de la Costa Brava, en Figueres se une con uno que viene de Francia y van hacia Montserrat, Lleida y ya se junta con los de Aragón.
    Ese pasa por aquí, ahora bien nunca he visto peregrinos caminando. La gente de aquí que quiere ir a Santiago suelen empezar en Roncesvalles o más adelante.
    Gracias por tus comentarios.
    Saludu.

    ResponElimina