La Ribeira Sacra és una zona de l'interior de Galícia, a cavall entre les províncies de Lugo i Ourense, en els darrers trams dels rius Sil i Miño abans d'ajuntar-se.
Tres són els elements més destacables d'aquesta zona, la suma dels quals ha permès incloure la Ribeira Sacra a la Xarxa Natura 2.000
La bellesa paisatgística
formada per planures i ondulacions suaus que, de sobte, es veuen tallades pel curs dels rius que, especialment en el cas del Sil, formen congosts amb grans desnivells.
 |
| Fervenza de Augacaída |
 |
| Miño |
 |
| Praia de Cova - Miño |
L'alternança de coníferes amb arbres de fulla caduca, especialment el bedoll, el roure i el castanyer ofereixen a la tardor una rica i variada gamma de colors.
En aquesta època de l'any les boires són molt habituals i, sens dubte, també formen part del paisatge.
 |
| Miradoiro do Cabo do Mundo |
 |
| Ponte Mourelle |
 |
| Miradoiro da Cividade |
La possibilitat de navegar tant pel Sil com pel Miño és un atractiu més per gaudir de la Ribeira Sacra.
 |
| Embarcadeiro de Santo Estevo - Sil |
 |
| Embarcadeiro de Doade - Sil |
 |
| Embarcadeiro de Belesar - Miño |
La gran concentració d'edificis religiosos
d'origen medieval o anterior, monestirs, esglésies i capelles van donar nom al territori. En veiem una petita mostra.
 |
| Mosteiro de Santa Maria de Ferreira de Pantón |
 |
| San Fiz de Cangas |
 |
| Santo Estevo de Ribas de Sil |
 |
| San Paio de Diomondi |
 |
| Santo Estevo de Ribas de Miño |
 |
| Mosteiro rupestre de San Pedro de Rocas |
 |
| San Miguel de Eiré |
 |
| San Martiño da Cova |
 |
| Santa Maria a Camporramiro |
 |
| San Vitorio de Ribas de Miño |
 |
| San Pedro de Bembibre |
 |
| Taboada dos Freires |
 |
| Augas Santas |
 |
| Santuari de Guadalupe |
El cultiu de la vinya en terrasses,
o socalcos com en diuen allà, en condicions de dificultat extrema ja que en alguns punts la inclinació del terreny supera el 30% ha fet que la denominin viticultura heroica.
Des del temps de l'imperi romà el cultiu d'aquestes vinyes ha sofert ben pocs canvis, la orografia no permet la mecanització tret de la instal·lació esporàdica d'unes vies per facilitar la retirada del raïm.
Els propis viticultors reconeixen que l'èxit de la novel·la "Et donaré tot això" de l'escriptora Dolores Redondo, ambientada a la Ribeira Sacra ha fet que molta gent descobrís aquesta zona, aquestes vinyes, aquesta gent.
Que fotos más buenas.
ResponEliminaMe gustan.!!!
Celebro saber que te han gustado Trini.
EliminaUn abrazo
Precioses fotografies d'aquesta part tan bella de Galícia: paisatges i arquitectura. Llum i ombres, pluges i sol. Grisos i colors.
ResponEliminaVal la pena visitar i descobrir la Galícia profunda, on el gallec és la llengua habitual tant parlada com escrita.
EliminaSalut.
Excel·lent reportatge fotogràfic. A més, les pedres històriques, el paissatge, les boires, els reflexes i els colors tardorencs configuren un atractiu únic per perdre-s'hi durant unas dies i gaudir-ho tot. El llibre de la Dolores Redondo, el vaig llegir fa uns mesos i em va agradar molt. A banda de la història, la descripció del paissatge quadra perfectament amb el que mostres.
ResponEliminaUna abraçada Manel
Jo sóc un dels engrescats després de la lectura del llibre. La visita no decep en absolut.
EliminaUna abraçada.
Que buen reportaje, hace tiempo tengo ganas de ir por La Rivera Sacra, y después mas desde que lei que libro de Dolores Redondo. Las fotos extraordinarias.
ResponEliminaLa lectura del libro tambíen a mi me hizo descubrirla y realmente merece la pena el viaje.
Elimina·.
ResponEliminaY supongo que habrás disfrutado de la uva mencía y de la godello...
El reportaje es extraordinario. Como conocedor de la zona veo que no has dejado nada importante que visitar. Añado que con la calidad de tus fotos este post será un buen aliciente para que tus comentadores se pierdan por la zona, mejor en la temporada en la que tu has ido, disfrutando de ese abanico de colores que nos regalan las vides.
Un abrazo Manel.
.·
LMA · & · CR
Sí quedaron cosas en el tintero que seguro merecen ser visitades. Siempre es bueno tener una excusa para regresar, ¿verdad?.
EliminaEstoy de acuerdo en que el momento fué magnífico para disfrutar de los colores, aunque me quedé con las ganas de ver la vendímia en una zona tan especial. Queda claro que tendré que regresar.
Un abrazo, Alfonso.
Si ñOCO et diu què no t'has deixat res per ensenyar, m'ho crec... ell coneix molt bé tot això. Jo no conec la zona, espero anar algun dia.
ResponEliminaFas un reportatge tan complert que et dones una idea de les meravelles d'aquesta terra... paisatge, arquitectura, boires, vinyes...no falta res ... m'encanten totes les fotos i la novel·la encara no la tinc llegida però si en reserva....
Abraçades i gràcies per compartir
Tal com li he dit, si que hi ha més coses a veure, un bon motiu per tornar-hi
EliminaMoltes gràcies Esmeralda. Una abraçada.
Tu blog se me había perdido por algún lado de este mundo virtual pero, por suerte, he dado con este y veo que has estado visitando tierras gallegas donde las haya.
ResponEliminaUn abrazo,
Una visita que hacia tiempo tenia en cartera.
EliminaGracias, Miquel.
Saludos.
Magnífic reportatge Manel,
ResponEliminaquina època més maca per anar-hi
Gràcies per compartir-lo i la teva feina,
Gràcies per acompanyar-m'hi, Fina.
EliminaUna abraçada.
Te deseo un Feliz Año Nuevo y que en 2019 tus deseos, al menos aquellos que de verdad importan, se vean cumplidos
ResponEliminaUn abrazo,
·.
ResponEliminaEcho en falta alguna nueva publicación...
Espero que todo vaya bien
Un abrazo
.·
LMA · & · CR