dimecres, 17 de gener del 2018

Si em voleu acompanyar a Sant Miquel de Fluvià...

Allà on acaba l'espai de transició del paisatge de pins i alzines del Pla de l'Estany i comença la plana empordanesa, en el punt on la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou creua el Fluvià, es troba el municipi de Sant Miquel de Fluvià.

L'any 1045 en terrenys que pertanyien al monestir de Sant Miquel de Cuixà, en temps del mandat de l'abat Oliba, es comença a construir un nou monestir benedictí.


Una vintena d'anys més tard es consagrà l'església.

L'edifici romànic original consta de tres absis semicirculars decorats amb arcuacions i lesenes d'estil llombard.





A principis del segle XII s'hi afegí la torre del campanar.


El conjunt es modificà de manera important durant la segona meitat del segle XV en ser alçat i fortificat, tant l'edifici de l'església com el campanar.




La porta d'entrada al temple és d'estil gòtico-renaixentista, decorada amb arcs formats per arquivoltes en degradació.


En cadascuna de les mènsules situades a cada extrem de la llinda hi ha tres caps d'àngels alats.



A la façana hi ha dues finestres estretes i una làpida sepulcral.



Adossat a la façana de migdia hi havia hagut el claustre del què no en queden restes.


L'edifici de l'ajuntament havia estat aixecat damunt d'antigues dependències del monestir.


A nivell de carrer el travessa una volta que ens duu camí dels rentadors


i de la font, que està excavada a la roca.


L'any 1974, en el decurs de les obres d'ampliació de carrers, es va localitzar el què havia estat un forn de coure ceràmica, teules i rajols. És de l'època romana i sembla que va estar en funcionament durant els segles primer i segon d.C.



A la façana de l'edifici de l'antic ajuntament hi ha un escut del 1532, època de la reforma renaixentista de l'església.


Passejant pel poble trobem alguns edificis interessants com can Feliu, casa cantonera del segle XVI.



La casa de la Volta, amb la seva finestra renaixentista.


Can Gelada, on a més del portal destaquen les finestres del primer pis. En una segona fase fou ampliada amb l'aixecament d'un altre pis.



És curiós l'edifici noucentista de les antigues escoles, avui centre cívic. Està decorat amb mosaic i a la façana principal hi ha un porxo sustentat per un parell de columnes salomòniques fetes amb maons.



A la sortida del poble en direcció a Figueres, dalt d'un turó, hi ha la capella de Sant Sebastià, que es troba en força mal estat de conservació.



Hem començat parlant de dos elements que d'una manera ho altra han marcat la vida del municipi. La via del ferrocarril





i el riu Fluvià. A la vora del qual hi ha algunes edificacions construïdes a partir d'un primitiu molí.


10 comentaris:

  1. Es imperdonable però no he estat mai a Sant Miquel de Fluvià. Un deure pendent que miraré de corregir aviat i més deprés d'aquesta magnífica entrada que el fa molt atractiu.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi havia passat moltes vegades sense aturar-m'hi mai, ha estat una grata sorpresa.

      Una abraçada

      Elimina
  2. Fa molts anys que no hi he estat. El que més recordava és la torr-castell que fa de campanar. O a l'inrevés? El campanar que fa de torre de defensa.
    M'ha agradat veure també totes les altres fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'esglésies sobrealçades en tenim molts exemples, de torres de campanar no tants.
      Celebro que t'ha portat records.
      Salut.

      Elimina
  3. Molt maco el poble,conec poc del canto de Girona,ja veig que hi ha llocs molt bonic,una abraçada !!

    ResponElimina
  4. Son llocs meravellosos,on mai em cansare de pasejar,i descubrir nous racons...Felicitats per el blog¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens cal nous racons per descobrir, oi?
      Moltes gràcies, Juna.

      Elimina
  5. ·.
    Como siempre Manel, un soberbio reportaje... con soberbias fotos.
    Un abrazo

    LMA · & · CR

    ResponElimina