dimecres, 8 de novembre del 2017

Si em voleu acompanyar al santuari de Cabrera...

El santuari està a la serra de Cabrera, dalt d'un cingle que, amb els seus 1.308 metres d'altitud, és el punt més elevat del Collsacabra.

Hi accedim per la carretera C-153, sortint de Cantonigròs en direcció a l'Esquirol, passat el quilòmetre 22 i abans de creuar el pont de les Perxes agafem el desviament a mà dreta. Seguim per una pista cimentada fins al petit nucli de Sant Julià de Cabrera.

Hi trobem l'església dedicada a Sant Julià. L'edifici quedà seriosament danyat pels terratrèmols dels segle XV. Dels seus origens romànics se'n conserva part de l'estructura de la nau i de l'absis, actualment encaixonat entre dues construccions molt més recents.





Sortint del nucli habitat podríem pujar a la serra de Cabrera per un camí que surt a mà dreta, tanmateix preferim continuar la pista, donant gairebé tota la volta al massís, per gaudir de la gran varietat cromàtica del paisatge a la tardor.



Travessem una fageda i deixem el cotxe en arribar al coll de la Freixeneda, a uns tres quilòmetres de l'inici de la pujada a dalt del cingle, continuant per la pista que deixa d'estar cimentada en la seva major part.



A mà esquerra ens queda la Faja, amb el seu paisatge bucòlic de prats verds i vaques pasturant tranquil·lament.




Anem resseguint la serra de Cabrera que ens queda a mà dreta.




Arribem al coll de Bram, al peu de les escales que ens ajuden a superar el darrer tram, el de desnivell més accentuat.






Dalt del cingle hi havia hagut el castell dels Cabrera, del què no en queda cap rastre. 

El santuari és la continuació de la primitiva capella del castell, de la que se'n té constància des del 1144. L'edifici actual és del principis del segle XVII, adossat al qual hi ha l'antiga rectoria, avui convertida en hostal. El conjunt només està obert els caps de setmana i festius.




La part superior del cingle és planera i allargada, en algun indret no supera els cinc metres d'amplada.








Les vistes des de dalt són espectaculars. Malauradament les boires al fons de les valls i els núvols baixos no les afavoreixen.



Sant Julià de Cabrera vist de de dalt





* * * * * * * * * *
Fa uns dies l'amiga M.Àngels va publicar en el seu bloc la visita a Cabrera. Feia molt de temps que tenia en ment de pujar-hi. Veient el seu treball em vaig acabar d'engrescar.

12 comentaris:

  1. Imprescindible pujar-hi.
    Has triat la millor estació.

    ResponElimina
  2. Una molt interessant escapada. El paissatge es fantàstic amb els arbres lluint plenament tots els colors de l'època. Aquestes ermites romàniques m'encanten, encara que no estiguin amb el grau de conservació que seria necessari. Les imatges com sempre son magnífiques.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una caminada que no requereix gaire esforç i permet gaudir de la natura, esplèndida a la tardor.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola pare! Préstame ver que sigues ahí igual que siempre al pié del cañón faciendo lo que te gusta, intentaré visitate, saludos Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Qué alegria!, Mirta, verte, leerte de nuevo.
      Un beso.

      Elimina
  4. Gran natura i monuments històrics.

    Et desitjo el millor.
    Salutació i abraçada.

    Des del Japó, ruma ❃

    ResponElimina
  5. Preciós aquest indret, nosaltres vam fer-ho el desembre de l'any passat i ens va agradar molt.
    Bones festes!
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Molt macas les fotos de cabrera,llàstima que nomes obren els caps de setmana,el hostal i l'Esglesia tambe es bonic de veure,et queda pendent per un altre dia.Bon reportatge,una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noia, llàstima. Tanmateix és bo guardar-se un bon motiu per tornar-hi.
      gràcies, M.Àngels per incitar-me a la visita.
      Bon Any Nou.

      Elimina