dimecres, 27 de setembre del 2017

Si em voleu acompanyar a Agullana...

Visitarem el poble, els seus edificis singulars, molts d'ells modernistes i seguirem el rastre del pas de bona part dels membres de la Generalitat i d'intel·lectuals de l'època que, a principis del 1939, es veieren forçats a emprendre el camí de l'exili.

Arribant des de La Jonquera, entre sureres, gaudim d'una primera vista d'Agullana.


A l'entrada, el primer edifici que ens crida l'atenció és l'Asil Gomis. 

El primer projecte de construcció, de l'any 1910, quedà aturat per la mort del promotor. Posteriorment es van reprendre les obres i finalment fou inaugurat el 1932, funcionat com a asil fins l'any 1960. Posteriorment fou reformat i actualment és un centre de dia. Amb les reformes es va perdre part de la decoració modernista del projecte inicial.



Ens arribem al cor d'Agullana, a la plaça Major,



que està presidida per l'església de Santa Maria. L'edifici és de les darreries del romànic i fou construït damunt de les restes d'una església anterior, de la que se'n té constància des del 1019.

La portalada està formada per sis arquivoltes decorades senzillament, amb llinda i timpà llis.


L'absis està coronat per un fris de dents de serra i arcs cecs.


Les diferents finestres són de doble esqueixada i estan també decorades amb un fris de dents de serra.


Sobre el mur de migdia s'alça un campanar de cadireta.



A un costat de la plaça hi ha el primer dels edificis que veurem obra de l'arquitecte Josep Azemar, es tracta de can Vidal. Destaca la finestra trigeminada de la planta principal. A la façana que dóna al carrer Dolors Gomis hi ha l'entrada principal i dos balcons amb barana de forja.



Al carrer de la Concòrdia destaca la casa Estela, obra també de Josep Azemar,. L'element més singular és el xamfrà arrodonit acabat amb una torre. Té un gran balcó semicircular amb barana de ferro forjat. L'edifici està decorat amb elements ceràmics.





Durant el segle XVIII Agullana va viure un important increment de població gràcies a la indústria surera. El creixement urbanístic que va comportar queda palès en les llindes de diferents portals del nucli antic.




Continuem la visita tot fixant-nos en els edificis que, a principis de l'any 1939, acolliren diverses dependències da la Generalitat de Catalunya i del govern de la República en la seva forçada reculada cap a França.

Can Bach, actualment és la seu de l'Ajuntament. Aquí hi havia hagut l'arsenal que fou volat en la retirada.


Can Parellada és l'edifici més singular d'Agullana, del que només podem veure la portalada amb detalls modernistes, bacinet d'armadura i escut d'armes. Fou la residència del Cap d'Estat Major.



Al carrer Colom trobem dos edificis relacionats amb aquelles dates, el primer, ca l'Amador Bech, fou l'ambaixada de la Unió Soviètica.



L'altre, al capdavall del carrer, fou la seu de l'ambaixada de Mèxic. 



L'any 1851 es fundà la Societat de Socors Mutus la Concòrdia, una entitat de previsió social. L'edifici actual, també obra de Josep Azemar, fou projectat l'any 1912. És l'ateneu i centre social del poble. Durant la guerra civil actuà com a hospital.





A can Bech de Careda s'hi instal·là l'Estat Major Central de l'exèrcit popular.


A la sortida del poble en direcció a La Vajol hi ha l'Escola Pública Lluís Maria Vidal. Edifici que fou ocupat pel Ministeri d'Estat.


Continuant cap a La Vajol, a mà dreta, hi ha el mas Perxés. Aquesta fou la residència del President Lluís Companys, del Lehendakari basc i de molts polítics i intel·lectuals.



Més endavant, també a mà dreta, trobem can Bech de Baix, aquesta fou la residència de Juan Negrín, el President del Consell de Ministres de la República.


Seguint el camí de l'exili ens arribem al coll de la Manrella, fronterer amb França. L'any 1981 s'hi inaugurà un monument en homenatge al President Companys.




14 comentaris:

  1. Un poble ple d'encants arquitectònics que has sabut captar formidablement i transmetre-nos-ho encara millor. Recoirdo molt bé quan vam visitar Agullana fa uns anys, com ens va sorprendre la quantitat de modernisme que hi havia.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també diria que el modernisme és l'aspecte que primer sorprèn en la primera visita a Agullana.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Excel·lent i apassionant reportatge,m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poble amagat de les Alberes que en el seu dia malauradament va tenir un fort protagonisme històric.
      Gràcies, Àngel

      Elimina
  3. Molt interessant aquesta descoberta d'aquest poble d'Agullana.
    Un altre indret a tenir en cpmpte!
    Gràcies Manel per mostrar-lo!
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. No conocía Agullana.
    Me ha encantado, sobre todo, el ábside románico y ese friso dentado, es muy singular. Me ha llamado también la atención el edificio modernista, lo desconocía.

    Un abrazo y gracias por este paseo, Manel.

    ResponElimina
  5. Mol macas las fotos i l'historia,sempre aprenem amb les teves explicacions,una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer en aprendre sóc jo mateix en preparar cada una de les propostes.
      Moltes gràcies M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. ·.
    Agullana, todo un descubrimiento para mi. Su notable arquitectura destaca sobre todo.
    Tus fotos, abundantes, constituyen un reportaje de primera, fotos de indudable calidad.
    Un abrazo Manel.

    LMA · & · CR

    ResponElimina