dimarts, 26 de juliol del 2016

Si em voleu acompanyar en una exhibició de navegació a vela llatina a l'Albufera...

La navegació a vela llatina ha estat tradicional en tota la conca mediterrània. La vela de forma triangular permet navegar fins i tot contra el vent, cenyir, sense necessitat de l'ajuda de rems. Aquesta virtut l'ha fet del tot apropiada per navegar pel Mediterrani on sovintegen els canvis en la força i la direcció del vent. Les primeres representacions de vela triangular daten del segle II a.C.

A l'Albufera aquest sistema ancestral de navegació era ja conegut quan l'any 1404 el rei Martí I l'Humà atorgà privilegis de pesca. Així durant segles la imatge de barques amb vela llatina ha sigut habitual a l'Albufera. A més de per a la pesca, les barques s'empraven per a la caça i per al transport d'arròs i d'altres mercaderies així com també de terra per formar els tancats i ampliar la superfície de conreu. A partir de mitjans del segle passat la mecanització va portar a l'abandonament d'aquest sistema de navegació.

La consciència, la voluntat i l'esforç d'una colla de gent ha fet possible la fundació d'associacions que tenen com a objecte la recuperació de les embarcacions tradicionals albuferenques i de la navegació a vela. L'Associació de Vela Llatina de Silla es fundà l'any 1988 amb aquest objectiu i durant l'any organitza diferents exhibicions en les que també hi participen embarcacions d'altres ports de l'Albufera, especialment de Catarroja i del Palmar.


Una jornada d'exhibició comença cap a les vuit del matí. Els participants es dediquen a la preparació i aparellament de les barques i al muntatge de les veles.



Colors en record d'un amor cubà

















Ensenyant a noves generacions

... i a novíssimes.






El port de Silla s'uneix a l'Albufera a través d'un dels llargs canals que hi ha entre el marjal i camps d'arròs.





Crida l'atenció l'edifici del "motor", com tants d'altres de similars al voltant de l'Albufera, a l'interior del qual hi ha els elements mecànics que permeten el bombeig de l'aigua per fer-la arribar als arrossars d'un nivell més elevat. 


Les albuferenques són les barques pròpies de l'Albufera amb la característica comuna de tenir molt poc calat, el què permet la navegació en aigües poc profundes. N'observem de diferents tipus en funció de l'ús a què anava destinada.


La barca s'utilitzava per a la pesca, la caça i l'agricultura i va entre els 5 i els 12 metres de llargada.



El barquet apropiat per a la caça i la pesca. Fa entre 17 i 22 pams de llargada.


El barquerot, més ample que la barca, d'entre 7 i 11 metres de llarg, útil per al transport agrícola i de construcció.


Una vegada enllestida aquesta feina passem a una activitat no menys important, un esmorzar de germanor. 





En coincidir aquesta jornada amb l'inici de la Festa Major de Silla, gaudim de la representació del Ball dels Porrots, una antiga dansa ritual de l'època del renaixement que recuperava danses guerreres d'origen grecoromà.





Després d'una fotografia de grup


cadascú va cap a la seva embarcació i fent ús del motor es navega pel canal durant poc més d'un quart d'hora per arribar a l'Albufera.








Les barques que participaran en l'exhibició de navegació a vela es col·loquen de popa a la mata del Rei, on coincideixen amb les barques arribades dels altres ports, en la diada d'avui en sumen 33.

Ara és el moment de deslligar les veles i estar preparats per a la sortida.







Per mantenir la posició en Joan s'ajuda de la perxa, un llarg bastó de fusta bifurcat en un dels extrems que permet al perxador experimentat tant fer avançar com mantenir o girar l'embarcació.


Així que es dóna el senyal de sortida les barques ràpidament aixequen les veles  i comença el recorregut triangular que acabarà en aquest punt, a l'entrada del canal del port de Silla.





El mar de veles inflades al vent és un espectacle inoblidable.
















Amb l'arribada a port de la darrera de les barques, la gent es prepara per al dinar de germanor que se celebra a les barraques de pescadors del mateix port.







En un ambient de gran companyonia compartim tres gran paelles de conill i pollastre, de garrofons i bajoques.



Tal com agrada ací, han de quedar una mica socarradetes.




Robert, el cuiner
S'acaba la jornada, la festa, lliurant un obsequi a totes les barques participants en l'exhibició. Aquesta vegada es tracta d'un poal, que equiparà cadascuna de les embarcacions en futures navegacions.










Fotografia de E.Alba
* * * * * * * * * *
A més d'expressar un agraïment general a la gent de l'Albufera per l'acolliment amb què ens ha rebut, vull concretar-lo especialment en dues persones,  a Baptiste Granero, president de l'Associació de Vela Llatina de Silla, per convidar-me a assistir a l'exhibició i per les facilitats donades i a Joan Rosaleny que em va permetre compartir la navegació a vela llatina a la seva barca.

18 comentaris:

  1. Vaja activitat més atractiva, a banda que us vàreu posar morats de paelles!
    M'encanta el reportatge fotogràfic que has fet. El nivell de detall de les imatges es extraordinari, com les dels nusos mariners. Com que sóc com sóc, ja saps que el B/N em tira molt però haig de dir que una vegada més, t'hi has lluït en totes les imatges publicades.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa més d'un any que hi anava al darrera, poder veure i viure la navegació a vela llatina em feia molt il·lusió i la realitat ha superat les expectatives. El fantàstic ambient que vaig trobar ho va acabar d'arrodonir.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Magnifique reportage, Manel. En effet la voile latine est très proche de la voile mauresque vue sur le Nil! J'aime beaucoup les images de la régate finale. Ces voiles blanches qui se découpent sur la mer et le ciel sont magnifiques. Bravo cher ami.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fait on trouve des voiles latines tout au long de la côte méditerranéenne.
      Pour moi c'est été une expérience inoubliable.
      Merci bien, Jean-Luc. Amitiés.

      Elimina
  3. NO tengo palabras para explicar lo bonito que a quedado el reportaje con esas fotos tan bonitas y esa explicación sencilla y certera,respecto de nuestra Albufera y vela latina de Silla (valencia)

    Gracias Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a tu t'ha agradat ja em dono per satisfet.
      Mavi, les gràcies te les he de donar jo, per la simpatia i la forma en què ens vareu acollir.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Que buen rollo y que bonito ese arroz o paella mmmmmm!!! Precioso reportaje-Isa

    ResponElimina
    Respostes
    1. El buen ambiente reinó durante toda la jornada; la paella no podia faltar.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Magnífic reportatge decorat amb unes fotos excel·lents. Com sempre, vaja.

    Salut.

    Joan

    ResponElimina
  6. Un bon reportatge amb unes fotos precioses,las de les velas molt macas,amb tu sempre descobrim tradicions i llocs,una abrasada artista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots descobrim coses gràcies als treballs dels altres, si algú diu que no... segur que ens enganya!
      Moltes gràcies, M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Me parece un viaje maravilloso , donde estas juntando las barcas que tanto te gusta así como la buena comida . me encanta esta salida . un beso muy grande Manel . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por los dos motivos que expones no puedo más que afirmar que se trató de una jornada inolvidable.
      Muchísimas gracias por tus palabras, Alejandra. Un beso.

      Elimina
  8. No havia vist aquest post i cal dir que m'ha encantat i que ha de ser fantàstic poder-ho viure in situ!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia més d'un any que hi anava darrera i l'experiència viscuda va valdre realment la pena.

      Elimina
  9. M'ha encantat el teu reportatge! Tant pel fet en sí, de la regata i l'ambient que l'envolta, com per les teues magnífiques fotos! Espere poder disfrutar de una cosa aixina en algún moment...
    Moltes gràcies! Una abraçada
    Rosa

    ResponElimina
  10. Un reportatge fantàstic! Espere poder disfrutar alguna vegada d'una cosa semblant... M'ha agradat molt el fet en sí, i les fotografies pròpiament dites! Una abraçada, moltes gràcies. Rosa

    ResponElimina