dimarts, 5 de juliol de 2016

Si em voleu acompanyar per l'Alta Garrotxa...

Anirem de Santa Bàrbara de Pruneres fins a Rocabruna tot passant per Oix, el veïnat de Pera i Beget.

Anant per la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix, en arribar al coll de Camporiol, a mà dreta, hi ha el desviament que ens ha de dur fins a Santa Bàrbara de Pruneres. La vista panoràmica de la vall d'Oix des de la serra de Santa Bàrbara és excepcional.


L'església és de finals del segle XII, d'estil romànic, d'una sola nau capçada per un absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada, Una finestra similar es troba al mur de ponent que està rematat per un campanar de cadireta d'un sol ull.





Continuem en direcció a Oix, abans d'arribar-hi tenim una primera visió del poble.


Abans de creuar la riera d'Oix, a mà  dreta hi ha un cartell que convida a arribar-se al pont medieval d'un sol arc que, segons explica la llegenda, emprava el baró, senyor de la Queu de Talaixà, per anar a la serra de Santa Bàrbara i fer valer el dret de cuixa amb les donzelles que hi habitaven. 


A l'altre costat del pont veiem el castell d'Oix, casal-castell construït durant el segle XV pels senyors de Bestracà.


Arribem a Oix, d'aquí tenim una bona vista del Ferran i les seves crestes.


L'edifici més destacable d'Oix és l'església romànica dedicada a Sant Llorenç, ja esmentada l'any 937. Va ser modificada i sobrealçada en èpoques posteriors amb clar caràcter defensiu, detall que és ben visible sobre l'absis semicircular.


A la paret de migjorn hi ha una cornisa, dues finestres i la porta d'entrada amb diversos arcs en degradació i llinda. També s'hi observen quatre cartel·les.





Al costat de ponent s'alça el campanar d'espadanya amb doble obertura. La cara nord del temple està adossada a l'edifici que havia sigut la seu de l'ajuntament quan Oix era municipi independent.


Fem un tomb pel poble.


"Els Estudis" havia sigut l'escola.





L'Alta Garrotxa és una subcomarca pirinenca a cavall entre el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà, un paradís per als amants d'excursions de mitja muntanya. Els cartells indicadors de camins hi sovintegen.


Sortim d'Oix en direcció a Beget sense deixar de gaudir del paisatge.



Arribem al veïnat de Pera que pertany a l'antic terme d'Oix, avui al municipi de Montagut i Oix, situat als contraforts de la serra de Bestracà.

Ca l'Anton, antic hostal

Al centre del veïnat hi ha l'església de Sant Miquel de Pera, del segle XII, d'origen romànic modificada posteriorment. La porta situada a la façana de migdia està protegida per un porxo. El campanar d'espadanya fou transformat en torre.




Continuem cap a Beget, el contacte directe amb la natura és una constant.




De sobte, al fons de la vall que forma la riera de Beget allà on conflueix amb la de can França, albirem les primeres cases de Beget, que fou municipi independent fins l'any 1969 en què fou agregat al de Camprodón.


L'edifici que dóna personalitat a Beget és l'església de Sant Cristòfol, declarada monument nacional. És d'estil romànic i està datada entre els segles XII i XIII.


La porta d'accés està formada per cinc arquivoltes en degradació. Els capitells que coronen les columnes representen fauna mitològica.



L'absis semicircular està decorat amb un fris de dents de serra a sota de les quals hi ha un seguit d'arcuacions cegues. La finestra central és de triple arc, el què està situar més a l'exterior està sostingut per dos parells de dobles columnes.



La torre del campanar és un bon exemple del romànic llombard.



A l'interior hi ha un gran retaule barroc amb la figura de Sant Cristòfol a la part superior. El què més destaca és la magnífica talla romànica de fusta policromada del Crist en Majestat, coneguda com a Majestat de Beget, és del segle XII.



Els arcs torals i la volta apuntada estan decorats amb pintures de Vayreda



A redós de l'església s'anà bastint el poble. Avui moltes cases són segones residències. Moltes d'elles es caracteritzen per les balconades de fusta i la gran quantitat de flors amb que estan adornades.



















Passejant pels carrers anem trobant fonts



i ponts.





Un altre edifici singular és la torre del Rellotge.



A l'interior de l'hostal observem una gran pintura, obra de Granados Llimona, dedicada a Pere Sala i Soler, conegut com a Peret Blanc, músic sense solfa que amb el seu violí va ajudar la gent d'aquestes contrades a ser feliç, tal com queda dit a l'escultura que li han dedicat a les portes de la que fou la seva llar.



Continuem carretera enllà direcció a Rocabruna, petit veïnat situat al vessant sud de la muntanya de Montfalgars que va créixer a redós de la molt bonica església de Sant Feliu, temple del segle XII, d'estil romànic. L'absis està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules i decorada amb dents de serra.



La porta d'accés, al costat de migdia, està emmarcada per un conjunt d'arcs en degradació, llinda i timpà. Destaca la ferramenta de la porta.





El campanar originari era de cadireta, amb el temps es va modificar en forma de torre coberta amb un teulat a quatre vessants. Adossada a la façana nord hi ha l'escala que permet arribar al campanar.




* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a la Marta Mateu, fotògrafa, que em feu conèixer i estimar Oix i els seus entorns.

16 comentaris:

  1. Quina meravella de recorregut.
    Beget es un dels pobles amb més encant que he vist mai. El extraordinari patrimoni romànic que tenim a casa hauria d'estar encara molt més protegit.
    Com sempre el teu reportatge fotogràfic es una delícia, tan en l'aspecte general de les imatges com en els grans detalls que sempre ens mostres.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'Alta Garrotxa n'hi ha una bona colla d'esglésies romàniques, malauradament a la gran majoria els faltaria una bona i acurada rehabilitació.
      Moltes gràcies, Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un reportage molt interessant. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro saber que t'ha agradat, Llorenç.
      Salut!

      Elimina
  3. fantástico lugar . me llama la atención que muchas de las construcciones poseen muros de piedra . eso me parece fantástico . y habla de la forma de construcción en ese momento . un beso mu grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tradicionalmente se han construido las viviendas con los materiales que se tenian a mano, en las montañas solamente hay piedra y madera. Esa característica las hace atractivas.
      Gracias, Alejandra, por tu compañia.
      Un beso.

      Elimina
  4. Moltes gràcies, bonica passejada!!!!! Molt bon dia de dimecres!!!

    ResponElimina
  5. Encore une bien belle visite avec tous ces monuments et paysages merveilleux. Un vrai gide touristique, El Padre

    ResponElimina
  6. Quins llocs més bonics! i les fotos precioses!! Gràcies pel recorregut que ens has permès fer...! bon estiu 1

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Teresa, per la companyia, d'aquesta manera la visita és molt més agradable.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Vam fer el recorregut d'Oix a Sadernes passant per Talaixa i un altre dia de Beget a Rocabruna
    Són uns paratges fantàstic que he reviscut seguint el teu reportatge amb les esplèndides imatges, sobretot en B/N on prenen un relleu especial d'un temps passat.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb ganes de caminar per l'Alta Garrotxa hi ha una bona colla d'itineraris que ens porten per indrets molt tranquils, poc coneguts.
      Gràcies per la companyia, Maria.

      Elimina
  8. Bon dia,Santa Barbara ho tinc pendent,Beget i vaig anar fa un mes preo no vaig veure tans reconets bonics com as vist tu,m'agradat molt tot el recorregut amb fotos molt macas,jo tinc moltes per penja preo cada dia en torno mes mandrosa,a veure si penjo alguna cosa,una abrasada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Àngels,
      Tinc ganes de veure les teves propostes, les teves fotografies.
      Una forta abraçada.

      Elimina