dimecres, 30 de març del 2016

Si em voleu acompanyar d'Osor al Santuari de la Mare de Déu del Coll...

Visitarem els indrets més interessants del nucli antic d'Osor, les seves cases, rieres, ponts i fonts, seguirem un tros de l'antic camí Ral que anava de Santa Coloma de Farners a Sant Hilari Sacalm i ens arribarem al santuari de la Mare de Déu del Coll.

Si arribem per la carretera d'Anglès entrem pel carrer Major. A mà dreta, tot just creuar la riera Noguerola, hi ha un parc infantil on hi trobem l'escultura en homenatge al Ball del Ciri, és obra dels artistes Anna Escorihuela i Mario Sánchez. El Ball del Ciri és una dansa tradicional propia d'Osor que es balla el tercer diumenge de setembre, dia de la Festa Major.


A l'altre costat del carrer Major, a la façana de l'edifici de l'Ajuntament, hi observem un rellotge singular. Va ser fabricat per l'empresa parisenca Garnier i és el que estava insta·lat a l'antiga estació de tren de Peralada.


La plaça de la Vila queda separada de l'Ajuntament pel carrer de la Font del Borrell. Aquí hi trobem can Vidal, amb elements arquitectònics dels segles XVI i XVII.


Pugem per aquest carrer des d'on tenim una primera visió del nucli més elevat del poble del que sobresurt l'església.


Arribem a la font del Borrell, la més coneguda del municipi. Es troba en una zona ombrívola al costat de la riera Noguerola.


A partir d'aquí el carrer fa un revolt molt pronunciat i de mica en mica s'enfila cap al centre, pel carrer del Verger.




Arribem a l'església de Sant Pere, documentada des de l'any 922. Sobre la base d'aquella primitiva església, a finals del segle XI, se n'hi bastí una de romànica que fou consagrada l'any 1125. Se'n conserven vestigis al mur de migdia. El temple actual és el resultat de diverses modificacions i ampliacions.







A la vora de l'església hi ha can Becaina. Aquest és el sobrenom de Joan Plademunt, un trabucaire que a finals del 1829 fou el darrer dels esquarterats públicament a Girona. En Marià Vayreda l'esmenta a l'obra "La Punyalada".


Arribem a la Torre de Recs, una gran torre de planta quadrada en la que destaquen les pedres cantoneres i algun finestral gòtic. És de finals del segle XV. Durant uns anys del segle XIX fou usada com a presó.



Des del turó veiem el pont medieval que travessa la riera Noguerola, conegut com el pont de can Vidal. Per aquí hi passava el camí Ral.


Des del carrer Major hi tenim accés.



Al carrer de Catalunya hi ha un edifici, a mig reconstruir, que ens crida l'atenció, es tracta de can Margarits, que manté l'original porta adovellada i una finestra amb arc conopial.


Al carrer de la Penya hi ha una arcada que segurament corresponia a una de les entrades a la població.



Quan s'acaben els edificis de mà dreta del carrer Major tenim una primera visió de la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, i del pont Vell que uneix els dos barris del poble.


A l'altre riba veiem l'antic molí de Cercenedes. L'any 1910 es va habilitar per produir per primera vegada electricitat a Osor.



Continuem carretera amunt i just a la sortida d'Osor, a mà esquerra, hi ha un curiós gran mur aixecat per controlar les esllavissades que, per la seva forma, és conegut popularment com "els nínxols".



Creuem la riera i tornem enrere per l'altre costat, pel carrer de França, carrer amb llambordes en el què hi ha edificis construïts a partir del segle XVIII.






A la façana de can Toni hi ha una fornícula amb la imatge del Sant, adornada amb ceràmica tradicional.


D'aquest carrer surten alguns carrerons per on s'accedeix al llit de la riera.





Arribem a la font de can Naubreda.


Tornem una mica enrere i creuem la riera, ara pel pont Vell.


Passem per davant de can Roure, antiga casa senyorial en la que destaquen el portal adovellat i el finestral gòtic, entre ambdós hi ha una espitllera defensiva.



Abans d'arribar al carrer Major hi ha un cartell que ens indica que estem passant pel camí Ral.



Sortim del nucli d'Osor i a mà dreta tornem a creuar la riera i seguim la carretera que ens sis quilòmetres ens porta fins al santuari de la Mare de Déu del Coll.

Els primers documents que en parlen són del 1184 quan s'hi establí un priorat benedictí depenent del monestir d'Amer. L'edifici romànic és d'una sola nau i volta de canó. A la façana hi ha el campanar d'espadanya .





A l'interior hi ha un gran finestral abstracte obra de l'artista gironí Domènec Fita.


Davant de l'església hi ha l'edifici de l'antiga casa prioral.


Des del santuari gaudim d'una vista privilegiada sobre l'embassament de Susqueda i els cingles del Far.


* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a en Lluís de l'Ajuntament d'Osor, per les informacions facilitades que han permès documentar aquesta proposta.

8 comentaris:

  1. Ce que j'aime toujoursn dans tes présentations, c'est ce mélange entre architecture, paysage et détails bien choisis. Bravo Manle, une nouvelle fois.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci, Jean-Luc, une fois plus pour la compagnie et si gentils commentaires.

      Elimina
  2. Com sempre, un magnífic i molt interessant recorregut. No he estat mai a Osor, tot i que de petit estiuejàvem a Sant Hilari, a una casa dels meus avis.
    A Sant Hilari hi anàvem a principis dels anys seixanta. Hi vaig tornar fa uns deu anys i no he tornat. Se'm van trencar tots els records d'infantesa.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament aquest és dels indrets menys coneguts de les Guilleries i s'ha mantingut en un nivell d'habitants força estable en el temps, no hi ha grans ni modernes edificacions i això és també un encant afegit.
      Gràcies Josep per la companyia.

      Elimina
  3. Associant patrimoine culturel et naturel, une très belle balade à laquelle tu nous convies ici encore.Le village est charmant et riche de vieilles pierres. Merci, Manel, pour cette nouvelle découverte!
    Bonne soirée

    ResponElimina
  4. Molt interessant el nucli antic d'Osor, les cases, riera, ponts... i ens ha cridat l'atenció el santuari de la Mare de Déu del Coll que no coneixíem.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al santuari tampoc hi havia estat mai.
      Una abraçada.

      Elimina