dimarts, 12 de gener de 2016

Si em voleu acompanyar a Torroella de Montgrí...

Rememorarem les desavinences entre les cases comtals del segle XIII, serem testimonis dels efectes de la pirateria entre els segles XV i XVIII i visitarem el nucli antic de la vila. Som-hi!

El massís del Montgrí està situat al límit de les dues comarques empordaneses i, amb el seu castell, és un referent que s'observa no només des de l'Empordà sinó també des de les comarques veïnes.


La pujada al castell s'inicia a Torroella. De la ronda Pau Casals, la més propera al massís, surt el camí dels Tres Pins que, en poc més de tres quarts d'hora, ens porta fins a dalt del cim del Montgrí, de 315 metres d'alçada, on hi ha el castell.

Comencem la pujada entre pins i restes d'oliveres, de seguida anem guanyant alçada i observem la vila de Torroella que va quedant enrere.


El camí de pujada és ample i està assenyalat amb marques blanques i vermelles.


Els arbres deixen pas a matolls,  garrigues i herbes de sotabosc mediterrani.


Passem per davant de tres construccions de pedra, estacions del rosari de pelegrinatge a l'ermita de Santa Caterina que està a l'altre costat de la muntanya.




Arribem al coll on hi ha una creu de ferro que assenyala un encreuament de camins, a dreta i esquerra es va als cims de les muntanyes del Montgrí i d'Ullà, seguint endavant el camí baixa a l'ermita de Santa Caterina.


Continuem doncs cap a la dreta. A mesura que ens apropem al castell anem veient les restes d'antigues pedreres d'on s'extreia la pedra emprada en la construcció del castell.





Durant el segle XIII les cases comtals d'Empúries i de Barcelona mantenien una gran rivalitat. Així el comte Ponç Hug IV d'Empúries es feu construir un castell-palau a la veïna població de Bellcaire d'Empordà, al límit de la seva zona d'influència. El rei Jaume II, comte de Barcelona, va ordenar seguidament la construcció d'un castell al cim del Montgrí, més gran i en una situació dominant força més elevada que la del seu rival.

La construcció del castell s'inicià l'any 1294 i va quedar interrompuda set anys més tard en consolidar-se el poder del comtat de Barcelona sobre el d'Empúries. La fortalesa ja no tenia funció de ser i mai es va acabar de construir.

L'edifici és de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques als angles. Els murs estan coronats amb merlets i disposa de quatre matacans així com d'espitlleres defensives.


La porta d'accés s'obre a la façana de migdia amb un arc de mig punt.


Als murs interiors observem l'arrencada dels arcs que havien de cobrir les dependències del castell.




Podem pujar a una de les torres i, des de dalt, seguir el perímetre del castell.


La boira matinal persistent ens impedeix gaudir de les vistes, amb prou feines entrelluquem les illes Medes.


Acabaren les lluites feudals però no els maldecaps per a la població. L'arribada de pirates turcs i del nord d'Àfrica va ser una constant entre els segles XV i XVIII. Hi ha constància de que l'illa Meda Gran va servir de refugi a la pirateria.

Els pagesos establerts fora de la protecció de les muralles de la vila es veieren obligats a fortificar amb major o menor mesura els seus masos. Veiem alguna d'aquestes edificacions.

Torre Begura


Mas Ral



Torre Martina


Torre Quintaneta


Tornem al nucli de Torroella. A l'alta edat mitjana la sagrera de la vila, que incloïa l'església i el castell-palau, residència dels senyors de Torroella, estava protegida per muralles. A finals dels segle XIII es va fer més gran la zona emmurallada per defensar l'ampliació de la vila. Les noves muralles tenien sis portes d'accés i diverses torres defensives. A partir del segle XIX la major part de la muralla es va enderrocar permetent així l'expansió urbana.

A l'avinguda de Lluís Companys veiem les restes que continuen dempeus de l'antiga muralla, la torre de les Bruixes



i el portal i la torre de Santa Caterina.



Arribem a l'església de Sant Genís, de la que hi ha referències des del 1209. El temple actual, d'estil gòtic i de grans dimensions, és de finals dels segle XIV si bé la construcció es va allargar fins al 1609 en què fou consagrada.





Del segle XVIII són la portalada decorada amb dos lleons i la torre del campanar que no s'acabà de construir.



Al costat de l'església, allà on s'alçava el castell feudal, hi ha l'antic palau reial conegut com lo Mirador. A principis del segle passat fou reformat per l'arquitecte Rafael Masó. A més d'escuts ornamentals i d'alguna antiga finestra destaca la galeria gòtica del pati interior. El conjunt avui està dedicat a l'hosteleria.









La plaça Major és el cor que acull el batec de la vila. A més de l'encant de les seves arcades i d'alguna de les cases, destaca la façana de la Casa de la Vila amb el portal adovellat.

També s'hi troba l'antiga capella de Sant Antoni amb el campanar i el rellotge, avui és una sala d'exposicions al servei del municipi.





Ens arribem al claustre renaixentista de l'antic convent dels agustins on, entre d'altres serveis, hi ha les dependències de l'Escola Municipal de Música.






Passem per un altre dels edificis destacats, Can Quintana, dels segles XVI i XVII, avui seu del museu de la Mediterrània.


Un altre edifici singular és el palau Solterra.




Tot passejant pel nucli antic anem observant un munt de detalls i d'edificis que ens parlen de la importància de Torroella, portalades, finestres, comerç tradicional...












16 comentaris:

  1. Une promenade qui se mérite entre belles pierres et roches ippressionnantes

    ResponElimina
  2. Tot i que no he fet un recorregut tan complet i de tallat com el teu, Torroella em sembla un poble amb un encant únic. Tampoc he pujat mai al castell, tot i que serveix per a orientar-nos quan recorrem l'Empordà. El Montgrí es una muntanya que sembla màgica i que quan el veus saps perfectament on et trobes.
    Les imatges i les explicacions son esplèndides, com sempre i ajuden a fer molt atractiva la ruta que ens proposes.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc havia pujat mai al castell i em pensava que la apujada es faria seria més pesada. La llàstima va ser no poder gaudir de les esplèndides vistes que s'han de veure des de dalt en un dia net de boires.
      Moltes gràcies, Josep.

      Elimina
  3. que imponentes construcciones !! aun así son muy bella al igual que los paisajes . cada día conozco un poco mas de tu tierra mi querido amigo . un beso muy grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracia, Alejandra. Tu seguimiento me llena de satisfacción.
      Un abrazo.

      Elimina
  4. Precioses fotografies i explicaciones.M'agradad molt.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic content de saber que t'ha agradat, Àngel.
      Salut!

      Elimina
  5. Que de richesses dans votre patrimoine culturel!C'est avec un grand plaisir que je t'ai emboîté le pas, même si j'ai beaucoup peiné sur le chemin qui grimpe au château !;-)
    Bien aimé toutes ses fermes forifiées, les façades des beaux bâtiments et la promenade dans les rues de la ville! C'est un très beau reportage en images. Merci pour ce partage, Manel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je suis très content avec ta compagnie, Monik, c'est un plaisir le pouvoir visiter ensemble.
      Amitiés.

      Elimina
  6. Magnífica descoberta d'un indret amb molta història. Vam pujar al castell quan fèiem el GR92 i ens va sorprendre el contrast amb la seva majestuositat i l'interior tan buit.
    M'ha agradat especialment veure la quantitat de masos amb torre de defensa.
    De Torruella els palaus, els finestrals, les façanes de les botigues i cartells modernistes
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement fa pensar en veure la grandiositat del què es va començar a construir i que finalment quedés en un no res. El malbaratament de recursos ve de lluny.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Cada vegada que aterro per Torroella i les seves rodalies ho penso, un dia has de pujar el Montgrí. Ves per on, avui he pogut fer-ho còmodament assegut al sofà, doncs des d'aquí sembla que aquesta muntanya pelada amaga bonics detalls.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'havia passat quelcom de semblant, finalment em vaig decidir i la pujada va ser més còmoda del què m'esperava. Llàstima només que les vistes no eren les millors.

      Elimina
  8. Maravillosas fotos . me parecieron muy hermosas los frentes de los negocios . muy bonitos . un beso muy grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias. Me alegra saber que te han gustado.
      Un abrazo.

      Elimina