divendres, 4 de desembre de 2015

Si em voleu acompanyar per l'espai natural del Baix Ter...

Sortirem de l'Estartit, veurem els aiguamolls del Ter Vell, passarem per la Gola -actual desembocadura del Ter-, arribarem als arrossars de Pals i a les basses d'en Coll -antiga desembocadura natural del Daró-, amb els referents del Montgrí i les illes Medes que anirem veient pràcticament durant tot el recorregut. Ens agradarà, segur!

Aquesta zona forma part del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter des de l'any 2010, si bé ja tenia una especial protecció des del 1992.

Comencem doncs des de l'Estartit, un poble lligat al mar, on fins a la dècada dels 60 la pesca era la principal activitat econòmica.


Al port modern l'activitat pesquera hi manté la seva presència



si bé les embarcacions d'esbarjo són les què hi predominen.





Més enllà de la zona portuària s'obre cap al sud una llarguíssima platja. Tret dels mesos d'estiu, aquest és un indret tranquil que convida a fer-hi llargues passejades o a gaudir de la brisa del mar i del sol tot practicant alguna mena d'activitat. Hi trobem un seguit de gent que s'hi ha muntat un circuit de "golf-platja".






Antigament la franja costanera de la plana empordanesa, entre el què avui és l'Estartit i el cap de Begur, era una zona de llacunes i aiguamolls alimentades per les aportacions dels rius Ter i Daró.

De fet un dels braços del Ter desembocava al mar a prop del nucli antic de l'Estartit, avui conegut com a Ter Vell. Aquest és un espai d'inundació temporània, d'aiguamolls i llacunes costaneres que es nodreixen d'aigua dolça però que durant els temporals de mar reben també aportacions d'aigua salada, circumstàncies que donen origen a un ecosistema singular.





La vegetació que s'hi troba està formada per canyís, joncs, balques i tamarius, aquests emmarcant el conjunt. Plantes totes elles adaptades tant als canvis de nivell de les aigües com a un cert grau de salinitat.

Canyís
Joncs
Hi ha zones a la platja a les que s'hi ha restringit l'accés per protegir la formació i estabilització de dunes litorals. L'elevada salinitat condiciona la vegetació que hi creix.

Borró

Tamariu
Seguim els camins assenyalats que ens han de dur a la Gola.


A l'Empordà és habitual veure els camps closos amb xiprers que, a més de delimitar-los fan de barrera a l'acció de la tramuntana. Aquí ens crida l'atenció que aquesta funció la fan els tamarius, més adaptables a la salinitat del terreny.


La xarxa de camins ens permet anar veient camps de cultiu i masies disperses.



També les anomenades dunes continentals, elements dinàmics a causa del vent i dels temporals, formats tant a partir d'al·luvió del riu com de sorra del mar. Aquestes dunes foren fixades amb la plantació de pins i de borró. Les avui pinedes de pi pinyoner amb el sotabosc que han generat estan plenament integrades al paisatge.



Malauradament també trobem espècies invasores, que no formen part de la flora autòctona i que de mica en mica van guanyant terreny. Es fan campanyes per retirar-les de l'espai protegit.

Plomalls
Més a la vora de la costa hi ha llacunes costaneres temporals, amb una elevada salinitat degut a l'entrada d'aigua del mar en època de temporals. Es veu a simple vista en aflorar la sal per efecte de l'evaporació de l'aigua.


Arribem a la bassa del Fra Ramon, espai que formava part de l'antiga llera del Ter.


L'accés a la sorra de la platja està marcat per elements de retenció de sediments que tan protegeixen com estabilitzen les dunes.






Ja som a la Gola i al seu estuari on es barregen l'aigua dolça del Ter amb la salada del mar.


Per creuar el riu hem d'anar fins a Torroella de Montgrí.


Tornem cap a la Gola seguint ara la riba dreta del riu, ho fem pel camí que el segueix paral·lel fins al mar i que ens permet anar observant una bona quantitat d'ànecs, gavines i cormorans.











A l'altre costat del riu anem veien alguna masia i camps de conreu entre els que abunden les plantacions de pomeres.








Seguim les indicacions que ens porten a les basses de Mas Tinell. Es tracta de petites basses temporals on hi havia hagut una bona colònia de tortugues d'estany. Actualment s'està treballant per restaurar l'hàbitat i poder-les reintroduir.



Antigament el riu Daró desembocava directament al mar. En alguna de les actuacions que es van fer per dessecar els aiguamolls i guanyar terres de conreu es va canalitzar cap al Ter. Paral·lelament es va crear una xarxa de recs i sèquies per regar la plana i facilitar el cultiu de l'arròs. Aquests recs, el més important de tots és el del Molí de Pals, acaben confluint en un parell de grans basses i d'allà a l'antiga desembocadura natural del Daró.

Creuem el rec del Molí de Pals i davant nostre s'obre la immensa plana d'arrossars que, en aquesta època de l'any, s'inunda temporalment per facilitar el llaurat dels camps, tot arrencant els rostolls i barrejar-los amb la pròpia terra de manera que, en descompondre's, actuen com a adob natural en espera de la plantació de l'arròs ben entrada la primavera.






Anem veient camps amb rostolls, el treball de llaurar i d'altres camps ja llaurats.








A la plana del Baix Ter l'arròs es ve cultivant des del segle XV. L'estancament constant de l'aigua als camps, necessari per al cultiu de l'arròs, havia provocat malalties greus com el paludisme, fins al punt que, l'any 1838 se'n va prohibir el cultiu. L'any 1904 en Pere Coll, propietari del mas Gelabert, va reintroduir-ne el cultiu amb les noves tècniques anomenades de reg corrent, és a dir, l'aigua s'escorre de manera que evita l'entollament i la seva putrefacció.


Arribem a les basses d'en Coll, anomenades així en referència al propietari del mas Gelabert. Aquí hi ha una pantalla d'observació de la bassa i un punt de guaita amb una gran vista sobre els arrossars.





Seguint el camí paral·lel a les bases acabem d'arribar fins al mar, al petit estuari format pel riu.





De tornada seguim la línia costanera per la llarga platja de la Fonollera, on veiem novament elements de protecció i retenció de dunes.



Borró

Rave de mar florit

22 comentaris:

  1. Una vegada més, m'ho he passat d'allò més bé amb aquest meravellós recorregut que ens proposes. Les imatges marineres m'encanten i el reflexos de les barques en el mar son magnífics.
    Amb els aiguamolls canvia totalment el paisatge, però podem gaudir d'aquests grans detalls que has captat de canyís, joncs, borró i plomalls. Sempre m'han fascinat aquests elements de retenció de sediments. Les fotos son extraordinàries no sols per l'arena de la platja sinó per les ombres. Finalment vull mencionar una foto que m'ha encantat, la darrera en B/N de les basses d'en Coll, es simplement magistral.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
  2. La llum del sol en aquesta època de l'any propicia bons jocs d'ombres, que com bé saps, sempre em criden l'atenció. En aquest cas he xalat doblement, fent el corregut i aprenent un seguit de coses interessants i esplaiant-me amb el tipus de fotografia que m'agrada.
    Gràcies, Josep, pel seguiment i tan amable comentari.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Une belle série très colorée. Mais les photos noir et blanc me plaisent beaucoup aussi.

    ResponElimina
  4. Quelle belle balade entre mer, dunes, lac et campagne. Les photos sont superbes et j'ai pris un très grand plaisir à visionner le diaporama. Merci pour cette nouvelle découverte, Manel.
    Bonne journée

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi ma chère amie pour m'accompagner et pour le gentil commentaire.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Merci beaucoup, mes meilleurs voeux à toi aussi, Jean-Luc.

      Elimina
  6. muy bonitas fotos . algunas , las de los paisajes . pueden pasar como paisajes de mi pais . claro si no fuera por las montañas . un lugar muy bonito . un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu compañia, Alejandra.
      Un beso para ti.

      Elimina
  7. Precioses imatges d'un recorregut prou conegut per nosaltres i que sempre té racons per descobrir.
    Les fotografies en blanc i negre amb les ombres del canyís a la platja són genials.
    Feliç any nou Manel
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria. Els meus millors desitjos també per a vosaltres.

      Elimina
  8. Quina il·lusió have-te trobat!!!!
    M'alegra veure que continues amb la fotografia i amb aquesta gran personalitat, tan en els fogons com amb la càmera.
    Desitjar-te un feliç any 2016 ple de salut, projectes i il·lusions!! Una abraçda.
    Núria (Lalena)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Núria. Els meus millors desitjos també per a tu.
      Una forta abraçada.

      Elimina
  9. Preciosas fotos Manel . solo de verlas una puede descansar e imaginar como es el lugar . muy hermosas . un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
  10. Un bonic reportatge amb unes imatges molt macas,bon any nou pare !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M.Àngels.
      Els meus millors desitjos també per a tu.
      Una abraçada.

      Elimina
  11. Que genials les fotografies i tota la informació .
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Dora.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Belle série martime et variée où ma préférence va à tes photos de ganivelles en noir et blanc (les ganivelles sont les barrières)

      Elimina
    3. Merci, Marie, pour la visite et le commentaire.

      Elimina