dilluns, 21 de setembre del 2015

Si em voleu acompanyar seguint les passes d'Aristides Maillol en temps de verema...

Ens arribarem a Banyuls de la Marenda, veurem el port i les antigues barques de pesca a vela llatina, visitarem el barri de Cap d'Osna allà on va viure l'escultor, trobarem obres seves en diversos indrets de Banyuls i viurem una jornada de verema. És engrescador, oi?

Anem de l'Empordà al Rosselló seguint la costa. Quan arribem a Banyuls, abans de travessar la riera de Vallòria, a mà dreta ens queda el port pesquer i esportiu.







Entre les embarcacions amarrades ens crida l'atenció dos llaguts de regates.


Molt a la vora hi ha algunes barques de vela llatina, anomenades catalanes o sardinals, de les que a la platja de Banyuls hi havia hagut dues empreses constructores. Les que veiem avui estan curosament conservades per amants de la navegació tradicional.

Fins a la primera guerra mundial la pesca tingué molta importància a Banyuls. Aquí els pescadors eren a més viticultors. Ni una activitat ni l'altra donaven prou per viure, així doncs les feien seguir totes dues. De maig a setembre es dedicaven a la pesca de la sardina i el seitó, la resta de mesos els passaven a la vinya, Gràcies a això observem milers de terrasses guanyades a la muntanya que donen personalitat al paisatge.




Tancant el port pel sud hi ha el gran edifici de l'Observatori Oceanològic de Banyuls, on s'estudia la flora i la fauna marines d'aquesta part de la costa mediterrània.


Fa un parell d'anys s'ha ampliat amb un nou i modern edifici proper, és el Centre d'Allotjament Internacional.


Anant cap al centre trobem la primera de les escultures de Maillol, "La jeune fille allongée".



Continuem fins al costat de l'oficina de turisme, a l'inici de la platja, on hi ha l'escultura "Ile de France sans bras".




A l'altre costat del carrer hi ha l'edifici de l'Ajuntament i al seu jardí hi ha ubicada una tercera escultura de Maillol, "Esquisse pour l'Harmonie".





Ens aturem davant de la placa en record d'aquells que es veieren obligats a travessar la frontera entre els anys 1940 i 44 tot fugint del nazisme.


Ens arribem a la plaça Bassères per seguir el circuit assenyalat que ens endinsa pel barri de Cap d'Osna, un dels més antics de Banyuls, bastit a recer de la tramuntana, amb forts desnivells i arquitectura tradicional. Aquí hi va viure l'Aristides Maillol. Els penells que ens guien ens van il·lustrant sobre la vida i l'obra del reconegut artista català.









Porta del jardí de la Casa Rosa, on vivia Maillol












A la vora de la via del tren hi ha un cementiri i l'església més antiga de Banyuls, dedicada a Sant Joan Evangelista i coneguda com la Rectoria. Se'n té coneixement des del 1135. Durant el segle XVIII va ser ampliada amb la construcció d'una segona nau.





Enfilem ara la carretera que va fins al coll de Banyuls. Una ruta estreta que va passant entre vinyes. A uns tres quilòmetres, a mà esquerra, hi ha el desviament que porta a la casa-museu d'Aristides Maillol.

Aquesta antiga masia, aïllada en plena natura, li va servir de taller. Aquí hi reposen les seves restes sota l'escultura "Mediterranée".





Tornem a buscar la carretera del coll de Banyuls. A pocs metres de l'encreuament, enfilant-se muntanya amunt, entre fileres de pedra seca, hi ha una de les vinyes que marquen el paisatge. En Guy ens convida a assistir a la verema.

La seva és una vinya relativament petita i per fer la verema hi col·laboren una quarantena de persones, tots són familiars i amics, una jornada de retrobament, tal com ell diu, de germanor.




En aquesta vinya s'hi cultiva el garnatxa en les seves variants de negre, gris i blanc. 




Els ceps hi estan barrejats, el què, juntament amb el fort desnivell del terreny, no permet cap mena de mecanització, la collita del raïm s'ha de fer de la manera tradicional, a mà.



Així que en Guy ha explicat el què calia fer, els uns amb estisores de podar i una galleda i els altres amb una portadora a l'esquena, enfilen vinya amunt per començar des de dalt i anar baixant.






Cada veremador agafa una varietat de raïm i el passa a un portador del mateix raïm, aquest és l'encarregat de baixar-lo fins els vehicles que l'hauran de dur al celler cooperatiu.














En Guy col·locant el raïm en condicions de ser transportat al celler.

En Gérard, l'expert en vins, ens comenta que aquesta és una de les vinyes que tenen l'acreditació per el·laborar, amb el seu garnatxa negre, el vi amb AOC Banyuls Grand Cru, un vi dolç envellit en botes de roure. El raïm ha de madurar a la vinya fins haver assolit una concentració de sucres mínima del 16,5%. Amb les varietats de garnatxa gris i blanc en fan vins blancs.



Continuem carretera amunt entre petits nuclis habitats i un paisatge de vinyes fins arribar al coll de Banyuls, punt fronterer on hi trobem un parell d'inscripcions en memòria d'aquells que es varen veure obligats a marxar de casa seva, deixar el país camí de l'exili, uns fugint de les tropes franquistes i altres de les alemanyes.







* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a en Guy Peytavi i en Gérard Pujol que, amb la seva disposició i explicacions, han fet possible una part significativa d'aquest treball.

26 comentaris:

  1. Una meravella de recorregut. Des del privilegi de tenir tantes escultures de Maillol pel poble, fins aquesta verema amb aquests rams de raïm tan atractius... se'm fa la boca aigua!.
    Com de costum, el reportatge fotogràfic es una delícia que cal assaborir lentament.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure una jornada de verema en un ambient familiar ha estat una molt grata experiència.
      Gràcies, Josep, per les teves paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un fantàstic bloc, molt ben documentat i amb unes fotografies excel·lents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una dedicació que m'aporta moltes i bones satisfaccions.
      Gràcies, Llorenç.

      Elimina
  3. Quines imatges més precioses. Sobretot la de la barca :)

    ResponElimina
  4. Magnífico reportaje, completo y repleto de información y de foto espléndidas e interesantes, buen trabajo te has currao, casi tanto como el de los vendimiadores :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda alguna el de los vendimiadores es mejor, y con mejores resultados a medio plazo.
      Muchas gracias, Paz.

      Elimina
  5. Un lugar muy hermoso . con votes como te gusta !!! pareciera que la vida allí es tranquila eso me atrae mucho . una arquitectura formidable y una historia muy hermosa. un beso grande Manel . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Te fijaste, Alejandra, en el par de botes para regatas? Son ligeros y rápidos, con uno de ellos, esforzándome un poco, llegaria pronto... ¡esperame!
      Un beso.

      Elimina
  6. Un nouveau remarquable et très complet reportage. Les images de fin de saison sont joliment colorées.

    ResponElimina
  7. Bones fotografies de marines , de reflexos , d'escultures , unes magnífiques explicacions , sembla que una bona recollida de raïm , i sobre tot un sentit homenatge a les 100.000 persones que varen passar per aquí .
    Moltes felicitats per tot plegat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Dora, per les teves sentides paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Merci Manel pour cet excellent reportage qui allie nature, culture, histoire et agriculture traditionnelle. Les photos sont superbes et j'ai pris un réel plaisir à revoir ce village que j'ai visité il y a une cinquantaine d'années..!
    Bonne journée. Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Monik. Je suis heureux que ces images t'aient fait revivre des agréables moments.
      Amitiés.

      Elimina
  9. Magnífic reportatge, replet d'informació i de fotografias precioses una d'elles la de la barca .Molta feina i molt bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro saber que t'ha agradat, Àngel.
      El manteniment d'aquest bloc és de les activitats que m'aporten més satisfaccions.
      Salut

      Elimina
  10. Très belle série variée Manel où ma préférence va aux photos maritimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vraiment, les couleurs des petites barques de pêche sont d'une grande attraction.
      Merci beaucoup, Marie.

      Elimina
  11. Un reportatge molt complert des de la marina fins a la verema, Banyuls i Maillol, i l'èxode dels refugiats que et transporta a temps actuals per desgràcia.
    M'agraden especialment les fotografies de la verema a les vinyes i sobretot els colors i diferents tons d'ambre que pren el raïm, tan ben captats.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia temps que tenia ganes de viure la verema d'a prop i l'experiència no em va pas decebre.
      Un excel·lent complement a la visita, sempre atractiva, a Banyuls.
      Gràcies, Maria.

      Elimina
  12. Molt macas totes les foto i el reportatge,preo la barca m'ha impactat,no coneixia aquet poble !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el segon de la Catalunya Nord seguint la costa. Si mai tens ocasió estic segur que t'agradarà, M.Àngels.

      Elimina