dilluns, 5 d’octubre de 2015

Si em voleu acompanyar al cor de l'Albera...

Anirem al municipi d'Espolla que acull la seu del Paratge Natural de l'Albera, veurem la seva riquesa paisatgística, seguirem la petjada de l'home des de l'època megalítica, constatarem la importància que des de l'antiguitat s'ha donat a les forces tel·lúriques, seguirem les traces històriques i culturals que ens han portat fins avui. El camí que farem no es limita estrictament al terme municipal, ja que hi som, ho veurem en un sentit més ampli i estic convençut que tot plegat no ens decebrà.


Ens arribem a la Rectoria Vella, als baixos de l'actual Ajuntament. Sota les voltes catalanes, a més de les dependències de la seu del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, hi han exposats diferents objectes de la història del poble. Destaca el record de l'escola dirigida per l'insigne pedagog Antoni Balmanya  Ros. La seva va ser declarada Escola Model.





A l'entrada hi ha un jardí de plantes medicinals autòctones a més d'uns tancats amb tortugues mediterrànies, una espècie en perill d'extinció. La serra de l'Albera és l'únic indret de la península on se'n troben vivint en llibertat. Aquí en veiem de grans i de petites, provinents del Centre de Reproducció de Tortugues situat a Garriguella, en arribar als 3 anys d'edat són alliberades al medi natural.





Observant les plantes ens crida l'atenció l'aloc, aquí conegut com a barda (Vitex agnus-castus), arbust de flors d'un blau lilós. Una de les seves propietats és la funció anafrodisíaca, havia estat emprada en comunitats religioses masculines.


També observem el ginjoler, la seva fusta es emprada en la fabricació d'instruments musicals de vent com la gralla, la tenora o el sac de gemecs. El seu fruit, el gínjol, és comestible.




La Rectoria Vella dóna a la plaça de l'Albera, un espai urbanitzat a diferents nivells representant les feixes que caracteritzen el paisatge. S'hi ha disposat la reproducció d'un menhir.


Deixem de moment el nucli urbà per anar a descobrir allò que l'envolta i ho fem en companyia d'en Jaume Geli, guarda del Paratge Natural, que ens guiarà i enriquirà amb els seus coneixements de la zona, de la història i dels costums, de la manera de viure ancestral de i per la terra.


La vinya i l'olivera són els dos conreus que s'alternen tot modelant el paisatge.



Entre Espolla i Mollet de Peralada s'alça una petita serra, aquí hi havia hagut un canyet, allà on es llençaven els animals morts, per aquest motiu l'indret es conegut com el Cementiri dels burros.


Endinsant-nos al terme de Rabós arribem a les restes del Mas Sitjar. Aquí va néixer Pere Rigalt o Rigald, eclesiàstic que fou el fundador i primer abat del Monestir de Vilabertran.



Tornem al terme d'Espolla i ens arribem a la Font del Conill, àrea recreativa adaptada per poder menjar a l'aire lliure.


Passem a tocar de la Devesa d'en Coderc. Les deveses són zones de vegetació natural destinades al pasturatge. S'hi esclarissaven els arbres perquè el sol arribés a terra i l'herba que hi creixia era bona per al bestiar, per contra, la pastura de zones fosques es torna agre i el bestiar la rebutja.


L'Albera està plagada de monuments megalítics, n'hem vist a Cantallops, Capmany i Pau. Pel que fa al terme d'Espolla s'hi comptabilitzen onze dòlmens i un menhir; en veurem algun.

L'home primitiu no construïa un dolmen en un lloc triat a l'atzar sinó que ho feia en indrets on s'hi concentren forces tel·lúriques, les forces magnètiques naturals de la terra.

El dolmen del Barranc té un corredor fet de pedra seca i les grans lloses són de pissarra. La de la coberta està partida per la meitat i té la particularitat de tenir un bon nombre d'inscripcions gravades.



Des de la cota elevada en què ens trobem observem el paisatge ondulat on abundes les oliveres. Entre mig albirem les restes de l'antiga església de Sant Pere dels Vilars.


Dels cims de l'Albera baixen diferents cursos d'aigua que es van trobant i formen alguns gorgs.

Gorg del Llop

Gorg del Rajoler

Pujant cap al nucli dels Vilars, el camí està delimitat per parets cabreres; són murs de pedra seca on la peça superior sobresurt de la vertical de la paret. Una forma de protecció dels conreus ja que les cabres no s'hi podien enfilar.


Els Vilars és un petit nucli de població al nord d'Espolla.


Pugem fins al coll de l'Esparraguera. L'orografia singular d'aquesta part de les Alberes canalitza les corrents d'aire i és en aquest coll on la tramuntana arriba amb la màxima força.


Dalt del coll hi ha una cabana de pastors feta de pedra seca. L'entrada no és una obertura directa sinó que fa un angle pronunciat per protegir-la de la força del vent.



Una mica més amunt trobem el dolmen de la Font del Roure del IV mil·lenni a.c. Tant les parets del corredor com les grans lloses que el formen són de granit.



En zones de concentració megalítica no és estrany trobar grans pedres amb una cassoleta buidada a la part superior. Hi ha la creença que els fetillers i curanderos les feien servir de morter on picar-hi les herbes i plantes medicinals, aprofitant les forces tel·lúriques concentrades en aquell punt per augmentar-ne les propietats.


Trobem també un paradolmen, construcció megal·lítica natural en la que s'aprofita un entorn rocós acabant-lo de tancar amb murs de pedra seca. Aquest és conegut com el Llit de la Girbala. Durant un temps aquí hi va viure una família de refugiats francesos, la dóna hi va infantar.



Ens arribem a Sant Genís d'Esprac, església romànica del segle XIII, si bé hi ha indicis de que s'alça sobre una construcció preromànica anterior. És d'una nau amb absis semicircular. La portalada presenta arcs en degradació amb llinda i timpà sense més elements decoratius. Té un parell de petites finestres de doble esqueixada.




Les restes del campanar d'espadanya es confonen amb el mas adossat a ponent.


Existeix una connexió entre el lloc en que es localitzen moltes ermites, monestirs i esglésies, amb la existència de forces tel·lúriques. Es freqüent trobar en aquestes construccions un pany de paret edificat en opus espicatum o espina de peix amb la finalitat de trencar la uniformitat del mur i enfortir-lo en el punt en què travessa una falla portadora d'energia. En trobem en el mur de tramuntana de l'església.


Anem cap a l'església de Sant Martí consagrada l'any 946,  l'antiga parròquia del veïnat de Baussitges format per una sèrie de masies esparses. És d'estil preromànic, d'una nau amb absis de planta trapezoïdal. La porta està oberta al mur de migdia. Amb posterioritat s'hi afegí el campanar de cadireta.



El paisatge de les terres altes de l'Albera comença a tenyir-se amb els colors de la tardor.



Continuem el camí que entra dins del terme de Sant Climent Sescebes. A la vora del nucli de Vilartolí, a tocar de la pista que baixa de Requesens, hi ha el menhir de la Pedra Dreta. Fa un parell de metres d'alçada.


No gaire lluny, al costat de la Vinya d'en Pirrosa, trobem el dolmen de la Gutina fet de lloses de granit. Es calcula que fou aixecat entre el 5500 i el 5200 a.c.



Finalment anem a trobar el menhir de la Murtra que amida 3,45 metres d'alçada. Al seu costat n'hi ha un de més petit que es creu formava part d'un cromlec.



És hora de tornar cap al centre d'Espolla.

Anem a l'Esglesia de Sant Jaume que presideix el nucli urbà. És un edifici del segle XVIII  construït sobre les restes d'una esglesia anterior. La façana presenta un òcul circular, una senzilla fornícula i la porta rectangular està envoltada de motllures on hi consta la data de 1786.

Actualment la torre del campanar està en fase de restauració.



Baixem a la plaça del Dolmen, un espai enjardinat en el que s'hi va instal·lar la reproducció d'un dolmen.


A ponent de la plaça trobem can Marquès, un gran casal que fou propietat del marquès de Camps. Les primeres edificacions es remunten al segle XIII, conjunt que es va anar ampliant posteriorment.


Baixem cap al rec Mordaç a la zona coneguda com els Ponts del Relliquer. El Relliquer és una ampliació del poble a l'altre costat del rec. Per poder accedir a les cases es van construir una sèrie de ponts que donen personalitat pròpia a la zona.





A la segona meitat del segle XIX en molts pobles empordanesos es fundaren institucions per cobrir necessitats  col·lectives, entre elles l'assistència mèdica, en forma de mutualitat. Foren també centre de tota mena d'activitats lúdiques i culturals.

Espollà no en fou una excepció i l'any 1869 es fundà la Societat Fraternal d'Espolla. L'edifici actual s'inaugurà el 1917 i presenta dos espais clarament diferenciats, el cafè i la sala de ball.





Del recinte emmurallat del castell, avui en dia podem observar el mur de migdia amb la gran porta adovellada, la cantonada construïda amb grans carreus granítics i alguna espitllera defensiva.





Passem per davant de can Mascort, gran casal que fou d'una de les famílies importants del poble.



El Celler Cooperatiu va ser fundat l'any 1931 per a l'elaboració d'oli i vi, essent el primer celler cooperatiu de la comarca. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Pelai Martínez Aparicio.





Durant la passejada per Espolla hem anat observant detalls que ens han cridat l'atenció i segur que n'hi ha més.




Opus espicatum

* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a Carles Lagresa, l'alcalde d'Espolla, a la Carme de l'Ajuntament, a Bartomeu Borràs del Paratge Natural de l'Albera i molt especialment a Jaume Geli el guarda que m'ha guiat en bona part de la visita. La cooperació de tots ells ha estat determinant per al contingut d'aquesta proposta.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. C'est une espèce protégée en voie d'extinction.

      Elimina
  2. Très jolie série variée qui m'a appris que l'on pouvait trouver des Menhir dans ce pays. Finalement, les Celtes ont laissé des traces dans bien des lieux du monde

    ResponElimina
    Respostes
    1. On a trouvé des échantillons des différents courants mégalithiques de la Suède à l'Afrique du Nord

      Elimina
  3. Senzillament genial, com sempre. Una demostració palpable que l'Empordà és molt més que la Costa Brava, que aquest gran desconegut per a la majoria, que és el seu interior ens pot fer gaudir intensament de paisatge i d'història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Joan, el model turístic, tant per a gent del país com de fora, que s'ha desenvolupat no acaba d'aprofundir en moltes de les riqueses paisatgístiques i culturals que tenim.
      Gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  4. Entre végétation, vieilles pierres et tortues... Très beau reportage Manel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci, Jean-Luc, pour tes toujours gentils mots.

      Elimina
  5. Un magnifique reportage qui nous en dit long sur les différents attraits de cette belle région; Merci, Manel pour cette nouvelle découverte de votre patrimoine !
    Bonne journée

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Monik, pour m'y accompagner.
      Belle soirée.

      Elimina
  6. Un altre reportatge molt maco i molt ben explicat,desconeixia lo de las tortugues.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Centre de Reproducció de Tortugues a Garriguella sé que també es pot visitar, encara que jo no l'he vist... de moment.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Un excel·lent reportage, Manel! Moltíssimes felicitats per la teva feina! desconeixia aquest altra blog teu.
    He posat l'enllaç del teu blog en el meu post del El Ginjoler.
    Moltes gràcies per fer m'ho saber i la generositat en compartir-ho.
    Molt bon diumenge,
    Una abraçada i bon diumenge!
    Fina
    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2017/09/el-ginjoler-lhort-del-rector-sant-feliu.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Fina.
      Celebro saber que t'ha agradat i em sento honorat per les teves paraules.
      Una abraçada.

      Elimina