dissabte, 3 de maig del 2014

Si em voleu acompanyar a Parets d'Empordà...

Tot caminant pel poble més empordanès del Pla de l'Estany, cercarem pedres que ens parlaran d'història, descobrirem un molt petit celler de producció artesanal, baixarem fins a les ribes del Fluvià a la recerca de les encantades i trobarem una cara esculpida de la qual ningú en sap gairebé res. Us animeu?

Ens trobem al terraprim empordanès, així és com Josep Pla anomenava la zona de paisatges agrícoles entre boscos de pins i alzines, amb petits turons, entre les valls del Fluvià i del Ter. Un espai de transició del Pla de l'Estany cap al mar.

Parets d'Empordà, pertany al municipi de Vilademuls i consta de dos veïnats propers, Parets de Baix i de Dalt. 


La primera imatge que tenim de Parets de Baix està presidida per l'església dedicada a Santa Llogaia, les primeres referències de les quals són de l'any 958; una petita església d'estil romànic. Del primitiu temple no en queda res, ja que va ser destruït per l'exèrcit francès en diverses batalles entre els segles XVII i XVIII.  L'actual és d'aquella època, en què es va construir de nou.




Passem cap a l'interior de l'església.




 En una nau lateral a mà dreta hi ha la capella del Santíssim.


 És també destacable el moble que presideix la sagristia.



A terra hi ha diferents sepultures.


Des del campanar tenim bones vistes 




 també  de Parets de Dalt.


Al costat de l'església hi ha el cementiri, on destaca pel seu format i decoració el nínxol de la família Viader.


Més avall de l'església hi ha el mas Torrent, amb una interessant porta dovellada. 




Segurament la casa més destacada de Parets de Baix és can Bataller, antiga casa forta situada a peu de carretera.




Ens enfilem cap a Parets de Dalt, on hi destaca per les seves dimensions can Batlle. El nom li ve donat pel fet de què els hereus eren els batlles hereditaris del monestir de Sant Pere de Besalú.



Si seguim a mà dreta arribem a can Viader,  masia catalana amb aspecte d’haver estat fortificada. Està envoltada de jardins.











Anem observant altres cases



tot anat cap a la casa Compte, avui Aulet o Maure. La casa actual, juntament amb alguna més del voltant, està a l’indret on hi havia hagut el castell de Parets. L’any 957 per disputes hereditàries hi hagué una revolta encapçalada per Adalbert de Parets que costà la vida del comte Guifré de Besalú. El comte de Cerdanya, Sunifred, germà de Guifré, conquerí Besalú i, en represalia per la rebel·lió, va assaltar i assolar el castell de Parets. Des d’aleshores i fins a mitjans del segle XIV Parets va pertànyer a Besalú, i fou anomenat Parets de Besalú. Posteriorment passà a la baronia de Vilademuls i a denominar-se Parets d’Empordà.





La casa, propietat dels Aulet des de l’època medieval, s’ha dedicat al cultiu de la vinya i de l’olivera. Encara avui, al seu petit celler, s’hi elabora de forma artesanal un vi negre de molt bona qualitat. La producció limitada, feta amb les varietats de garnatxa, cabernet sauvignon i ull de llebre, es presenta amb el nom de Baronia de Vilademuls.

Visitem el celler distribuït en diferents petits departaments entre els vells murs medievals








i les vinyes.




Una mica més amunt, dalt del turó, ens arribem a can Puig-Medinyà. La seva importància històrica radica en que fou un quarter general carlí durant l’última de les guerres carlines.





Tornem enrere i baixem cap al riu.

En Daniel Lleixà, pintor nascut al Baix Llobregat, va venir  a viure i a trobar la inspiració a l’Empordà. Fa uns anys, tot pintant el paisatge encisador del Fluvià va descobrir una cara gravada a les pedres que formen la llera del riu.  Ningú encara ha estat capaç de descobrir-ne l’origen.



És clar que, qui no ens diu que sigui cosa de les encantades?

Entre les balmes properes i les raconades del Fluvià amb una exuberant vegetació de ribera, se sap de bo de bo, que les fantàstiques dones d’aigua hi feien estada i hi celebraven sumptuoses i bullicioses trobades. Aquí hi estenien la seva roba blanca i fina, mentre elles dansaven sobre l’argent corrent del Fluvià abans de tornar als seus fantàstics palaus.

Reflexionem-hi!




* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a l'amic Pere Adroher que m'ha mostrat els racons del seu poble i al senyor Joaquim Reig que m'ha obert les portes del seu celler. Sense la col·laboració d'ambdós aquesta passejada no hauria estat la mateixa.

21 comentaris:

  1. Gràcies, una vegada més per descobrir-me racons desconeguts. Un bon reportatge, com sempre.
    M'agrada especialment la foto de la clau.
    Una abraçada.

    Graciel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les gràcies les dono jo per tan agradable companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un nou recorregut ple de detalls interessants i atractius.
    Per començar m'ha cridat l'atenció el magnífic treball en fusta de la porta i també la clau de l'església de Santa Llogaia. Les sepultures a terra dins de les esglésies sempre m'han fascinat per l'elaborat treball dels artesans de la pedra.
    M'ha agradat molt la porta del Mas Torrent i també les fotos en blanc i negre de Can Batlle i sobretot les de Can Viader.
    També magnífica la imatge en b/n de les ampolles del Celler de can Maura.
    Per acabar, la cara gravada en pedra fa palès que ens trobem en unes contrades plenes de màgia i misteri.
    Una abraçada Manel i que tinguis un bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, una vegada més, Josep, pel seguiment sempre acurat i meticulós.
      Aquesta petita població és d'aquelles perles que romanen mig amagades tot esperant a ser descobertes.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Bonjour Manel. C'est une très belle série mais je ne peux plus commenter ton site car tes séries sont trop longues et je suis NOYEE sous les images. Elles sont toutes belles bien sûr mais tellement de choses y sont mélangées que je suis incapable de commenter. Trop d'images, trop de choses différentes contraignent à mettre des commentaires banals et je n'aime pas juste écrire "belle série". Je suis désolée mais je ne peux pas. Bonne continuation.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sais, Marie, que celui est un site oú la photographie n'est pas la protagoniste mais un complement. Je te souhaite une belle journée.

      Elimina
  4. Un nouveau très beau et complet document. Merci Manel de nous en faire profiter.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Jean-Luc pour m'accompagner en cette balade.

      Elimina
  5. j'adore cette porte bleue avec les rideaux jaune

    ResponElimina
  6. J'adore tes balades qui associent toujours nature et culture. J'ai beaucoup aimé l'architecture des vieilles bâtisses et à défaut d'en goûter le contenu, les bouteilles alignées dans leurs casiers! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je suis content de te revoir en une de mes balades, ça veut dire que tu vas meilleur.
      Merci beaucoup, Monik.

      Elimina
  7. Un village riche en détails et avec de jolies notes originales. Ca fait longtemps que je n'avais vu de si vieilles bouteilles.....tu as pu en goûter ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Le propriétaire de la petite cave m'a gentiment offert une couple de bouteilles de vin, d'un excellent vin.

      Elimina
  8. fantástico viaje Manel , el paisaje es muy hermoso y me gustado mucho las tomas de el interior de la iglesia donde las fotos están con una excelente iluminación que ningún detalle se pierde . se mezclan en tus fotos lo hermoso del paisaje y la tradición del lugar que don tienes para unir ambas cosas mi querido amigo , nos permites hasta introducirnos en esas edificaciones e imaginar . es bello si señor fantástico !!!!!! un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra, una vez más has conseguido que los colores suban a mi cara. Agradezco mucho el sentido de tus palabras.
      Un beso también para ti.

      Elimina
  9. Sóc l'Anna González Batlle. Fins que el meu rebasavi, en Ramon de Batlle i de Feliu, no va perdre la hisenda, Can Batlle de Parets va ser durant segles la casa de la meus avantpassats. Però al voltant de la dècada dels 80 del segle XIX (desconec la data amb precisió), l'hereu i la seva família es van veure obligats a abandonar casa i camps i agafar el camí de Barcelona. La propietat (crec) va passar a mans dels creditors. No obstant això i que desconec quasi tot el que fa referencia a Can Batlle i els meus avantpassats més enllà de situar-los en un llarg arbre geneològic, sento que a Parets hi ha part dels meus orígens.
    Gràcies per l'entrada, tant pel text com per les imatges. M'ha encantat acompanyar-vos per Parets d'Empordà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Anna,
      Estic content de saber que aquest treball us ha agradat i hagi encés la flama dels records familiars.
      Una abraçada.

      Elimina
  10. Ah! només una darrera cosa. Manel, es tracta de demanar-vos un favor. He arribat a una etapa de la vida en la que puc esgarrapar més temps per a mi; i part d'aquest temps el vull dedicar a saber més de la familia Batlle de Parets. Si teniu algun suggeriment de per on avançar o informació que em pugui ser útil, us prego que m'ho feu saber. Gràcies novament

    ResponElimina
  11. M'ha servit molt visc en aquest mateix poble i no sabia tant, moltes gracies

    ResponElimina
  12. Em dic Ricard Teixidor Palau.
    Estic estudiant la història del mas Oliveres d'Amunt de Salitja (la Selva). Ara és conegut com mas Bes, on hi ha una explotació agropecuària, "Cranja mas Bes". La nissaga dels Batlle en fou la propietària fins a la primera meitat del segle XIX. M'agradaria saber qui i quan va vendre aquest mas. Els Batlle posseïen aquest mas dedprés de l'aliança matrimonial amb els Alrà de Vilobí d'Onyar a la segona meitat del segle XVII

    ResponElimina