dijous, 29 de maig de 2014

Si em voleu acompanyar a Foixà...

Un dels pobles amagats del Baix Empordà al qual cal anar expressament, un racó encisador que en Josep Pla va definir com “una delícia recòndita, de pura meravella”. 

El nom primitiu del poble, Fuxano, s’ha trobat en un document del 1019. En altres documents de segles posteriors el nom ha anat evolucionant a Foxa, Fuxa, Fuxà fins a l’actual Foixà.

Hi accedim des de Rupià per la carretera GIV-6422. Passats els primers revolts aviat tenim una primera visió, entre camps de cereals, del turó on s’alça el castell, una magnífica talaia des de la qual es dominen la major part de terres del que fou el comtat d’Empúries.


L’actual castell sembla que va ser construït durant la segona meitat del segle XIII, amb ampliacions i modificacions importants dels segles XVI, XVIII i XIX. Havia arribat a estar gairebé en estat de ruïna, fins que el 1972 va ser adquirit per la família Bonamusa-Mir que el van fer restaurar completament.






El castell  està envoltat d’una muralla a redós de la qual es van construir altres cases. Aquest nucli és conegut com la Vila.












Destaca can Planiol on es pot observar que va ser edificada aprofitant trams del mur fortificat.





Des de la zona del castell tenim una visió de l’església de Sant Joan i les cases properes.


Hi anem per l'antic camí ral. Una vegada creuada la riera, a mà esquerra, trobem una creu gòtica, restaurada el 1955, erigida en record del rei Joan I, a l’indret on se suposa que el 1396 va patir ferides mortals en un accident mentre practicava la cacera, encara que també hi ha versions que apunten a què fos assassinat.




Arribem a l’església dedicada a Sant Joan. El document més antic trobat en què se’n parla data del 1058, quan la comtessa Ermessenda de Barcelona la restitueix al bisbe de Girona, on l’anomena Sancti Joannis de Fuxano.

L’edifici actual és del segle XVI, si bé hi ha algun vestigi del XII. És d’estil gòtic tardà, d’una única nau, amb absis i capelles laterals.






El sòl de la nau està enllosat i, entre d’altres hi ha les dedicades a dos membres de famílies importants, Tomàs Torrent i Joan Perich, ambdues del segle XVIII.



És interessant la portalada ogival amb el frontis i quatre arquivoltes en degradació, llinda i timpà. Destaquen els capitells, especialment els de la dreta amb un parell de lleons alats que devoren una persona. 




A la porta ferrada hi ha, com en moltes esglésies de l’època, el forrellat en forma de serp. El maligne, la serp, queda fora de l’església. 





El campanar és de cadireta amb arcades de mig punt.






Es pensa que durant la guerra dels remences el temple es va fortificar, així ho fan pensar les dues cartel·les  que podien haver sostingut  un matacà.


Recentment s’ha urbanitzat i enjardinat l’exterior del temple; la zona on hi havia hagut l’antic cementiri, del qual s’ha conservat la porta d’accés, ara com a element decoratiu integrat a l’edifici de l’antic ajuntament adossat a l’església, actualment en fase de condicionament.



A la plaça s’ha restaurat la coneguda com a creu nova.




Molt a la vora hi ha l’antiga rectoria, edifici que es va decidir construir el 1620, si bé posteriorment s’hi van fer restauracions importants. A la llinda de la porta hi consta l’any 1792.

A finals dels anys 60 del segle passat el bisbat de Girona va cedir l’edifici a la parròquia del Mercadal de Girona. Es va rehabilitar i des d’aleshores és una casa de colònies.



A prop de l’església trobem can Quel Vell, avui can Sureda que ha estat molt ben restaurada. 




També veiem can Cruset amb una torre que podria ser defensiva però que va ser construïda amb efectes decoratius.


Enfilem cap al barri de Cuells on és molt interessant l’arcada ogival per sota de la qual passa la carretera. Forma part de can Nadal.




Només travessar l’arcada a mà esquerra hi ha un grup de tres cases ben restaurades, la primera és can Llach.



No gaire més amunt arribem a can Ribot. Els Ribot foren una família ennoblida.

A la façana de la gran casa pairal destaquen les finestres gòtiques i renaixentistes.


En front de la façana hi ha la capella del Roser.



Tornem cap al nucli de Foixà per continuar fins a Sant Llorenç de les Arenes, un poble del mateix municipi a tocar de la riba dreta del Ter. El nom li prové de les gran sorreres fixades per pinedes que envolten el nucli urbà.

A finals del segle XII l’església dedicada a Sant Llorenç fou donada pel compte d’Empúries a l’ordre del Temple.




La creu de vuit puntes dels Hospitalers, o creu de Malta, està al capdamunt de l’espadanya.


És un edifici romànic, d’una sola nau amb absis semicircular.



A la façana hi ha la porta amb tres arcs en gradació, llinda i timpà llis.



Acabem arribant-nos, per entre un bonic paisatge de camps i boscos, a trobar el curs del Ter a l’alçada de la presa de Colomers.








A la vora podem observar l’activitat d’extracció d’àrids a tocar de les pinedes.


* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a la Xènia i en Ferran de l'Ajuntament de Foixà per la seva col·laboració i, molt especialment, a en Jaume Torrent del restaurant Can Quel




que em va fer de guia i explicar una bona colla de detalls del poble que tan estima. Sense la seva companyia aquesta proposta no hagués sigut la mateixa.

28 comentaris:

  1. Avec toi on est sûre de découvrir un joli endroit très en détail et complètement !! Bravo !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci, Véronique, pour m'accompagner en cette balade.

      Elimina
  2. M'ha fet molta il·lusió, el meu avi va néixer aquí a Foixà...
    Excel·lent reportatge, Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic content de saber que t'ha agradat, Rafel.

      Elimina
  3. Un reportatge fantàstic i molt ben documentat com ens tens acostumats, desconeixia el poble de Foixà, un altre lloc per descobrir.
    Felicitats...una abraçada.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el vaig descobrir en preparar la proposta sobre Rupià, que està molt a la vora, i vaig quedar impressionat.
      Gràcies, Encarna, per la companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. j'aime cette prise avec l'arche et l'escalier puis la tête du reptile de la sculpture

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oui, ils sont un pair de bons détails.
      Je te souhaite un bon fin de semaine, Angevine.

      Elimina
  5. Merci pour cette visite merveilleuse, Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, jean-Luc, pour ta compagnie.

      Elimina
  6. moltes gràcies per aquest preciós i complet reportatge d'aquest petit lloc tan ple d'història i de detalls. el vaig descobrir fa uns anys, i no em cansaré de repetir .. tots els petits poblets d'aquesta adorable comarca ... tots, tots ...
    la propera, avises .. que gairebé gairebé, ens trobem .... punyeter.!!!!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Pilar,
      Quan m'hi puc dedicar és els dimarts al matí, o sigui que ja ho saps, si en tens alguns de disponible estaré encantat d'acompanyar-te i mirar d'aprendre'n una mica.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Un reportatge molt maco d'un poble que desconeixia,com sempre amb una bona explicació.
    L'Emporda amb queda molt lluny i segur que hi ha pobles preciosos per visita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Àngels,
      Quan tinguis ocasió de descobrir l'Empordà no et deixarà indiferent, n'estic convençut.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Aquesta me l'havia perdut, però es clar, després de 3 dies a la clínica perds el mon de vista.
    Com sempre m'ha semblat un reportatge molt interessant perfectament il·lustrat, sobretot les fotos en blanc i negre (ja saps que m'agraden molt), tot i que la perspectiva del pont de la presa de Colomers amb les ombres sobre la fusta es extraordinària.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et desitjo que la recuperació sigui ràpida, Josep.
      Gràcies per les teves paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Bonjour Manel,.
    Babel ne fonctionne pas ce matin aussi je n'ai rien compris à toutes tes explications car je ne parle ni espagnol ni catalan. Je n'ai pu que regarder les photos, belle série.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci, Marie, pour la visite et le commentaire.
      Amitiés.

      Elimina
  10. Une magnifique promenade selon mon coeur. Que j'aime ces vieux villages qui cachent derrière leurs murs tant de trésors méconnus. Le site du château est superbe et j'ai adoré la vieille chapelle médiévale des templiers. MERCI encore une fois pour ces belles balades qui associent nature et culture et me font découvrir ton beau pays !
    bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je te remercie beaucoup pour m'accompagner en cette balade.
      J'ai voulu lire la traduction de google au français et je suis resté absolument déconcerté pour la mauvaise traduction. Si tu veux, Monik, je peut essayer de le traduire un peu mieux.
      Je t'embrasse.

      Elimina
  11. Es magnifico !!!!! un viaje que como los anteriores vale la pena acompañarte . en lo fotográfico es muy bonito , y en el relato he aprendido mucho me has llevado una vez mas me has hecho buscar lugares , estilos arquitectónicos acontecimientos históricos etc . es genial Manel !!!! como me alegro de la existencia de este blog que es realmente un lujo en todo aspecto . un beso muy grande . y gracias . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra,
      No puedo más que agradecer tus palabras, tu compañia, tu amistad.
      Un beso.

      Elimina
  12. Manel, un reportatge molt interessant d'aquest poble medieval, molt curiós el campanar de l'església, no havia parat mai atenció als forrellats i aquest ben curiós amb la història de la serp que en queda fora. Sempre s'aprèn seguin-te, gràcies!
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Encore une merveilleuse balade culturelle que tu nous offres en partage. Quel magnifique village ancien. Le site est superbe avec son château dominant la vallée et ses ruelles étroites aux belles demeures de pierre. J'ai adoré la chapelle des Templiers dans son écrin de verdure, et les détails du porche aux lions de l'église St-Jean. Un grand merci , Manel!
    Bonne journée!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Monik.
      Faire une balade avec toi est toujours très agréable.

      Elimina
  14. Ce village est une petite merveille et chaque chose photographiée magnifique.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci beaucoup, Marie, pour tes gentils mots

      Elimina