dimecres, 5 de setembre de 2012

Si em voleu acompanyar per la costa nord de Palamós...

Anirem de la cala Fosca a sa Corbetera, passant per una frondosa pineda, veurem les antigues barraques de pescadors al voltant de la cala de s'Alguer, anirem a la platja de Castell i acabarem en un poblat ibèric, escenaris de pel·lícula. Engrescador, oi? 

Comencem l'itinerari a la cala Fosca, caracteritzada per la gran roca coneguda com a Rocanegra o Rocafosca, que d'alguna manera divideix la platja en dues. La del sud seria la Fosca i la del nord Sant Esteve. 

Juntament amb la platja del Portitxol a Empúries i la cala Santa Cristina a Lloret han estat els primers indrets de la Costa Brava a acollir-hi el turisme. 



Al final de la platja comença un camí que s'enfila fins les ruïnes del castell de Sant Esteve de Mar, documentat des del XIII. Es va construir sobre una antiga vil·la romana que a la seva vegada havia estat construïda sobre un assentament iber. 

Durant la guerra dels remences fou pràcticament enderrocat i abandonat fins que a finals del segle XVI fou reconvertit en un mas. 



Continuem pel camí de ronda i així que acaben les darreres edificacions entrem a la pineda d'en Gori, neta de sotabosc i que convida a la passejada, ara ja afortunadament lliure dels cotxes que, especialment a l'estiu i els caps de setmana, la envaïen. 



Seguim ara el camí que ens durà a una dels racons més privilegiats de la Costa Brava, la cala s'Alguer i els seus voltants on es conserven un seguit de barraques de pescadors, avui gairebé en la seva totalitat segones residències, que tot i haver estat moltes d'elles modernitzades, mantenen l'arquitectura tradicional caracteritzada per la volta catalana, plenament integrades al paisatge. 

Aquest indret encantador, l'any 1975 va estar a punt de desaparèixer tal com el coneixem ara, ja que el MOPU volia fer enderrocar totes aquestes casetes. La data de la demolició es va fixar pel 20 de novembre, però ai las, aquell dia el dictador va passar a millor vida i tot va quedar aturat. Afortunadament es va superar i des del 1995 el paratge està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Conjunt Històric.



Seguim entre els murs que separen dues propietats per arribar al paratge i platja de Castell. 



La plana agrícola, els boscos i la desembocadura de la riera d'Aubí, que compta amb un petit aiguamoll, arriben fins a la mateixa sorra. 

Aquest paratge d'un centenar d'hectàrees volia ser urbanitzat amb la construcció de 400 habitatges, un hotel i un camp de golf. El moviment popular "Salvem Castell" va aconseguir que l'ajuntament de Palamós convoqués el 1994 un referèndum on el 70% dels votants es van mostrat en contra de la urbanització de la zona. El 2006 es va incloure Castell en el Pla d'Espais d'Interès Nacional. 

La bellesa natural de la zona ha fet que fos l'escenari triat per a localitzar-hi diverses escenes d'un bon nombre de pel·lícules, entre les que cal destacar: 

- Pandora i l'holandès errant, amb l'Ava Gardner i en Màrius Cabré.
- Pa d'àngel, de Francesc Bellmunt amb l'Eva Cobo i en Llorenç Santamaria.
- El perfum, dirigida per Tom Tykwer amb la intervenció destacada d'en Dustin Hoffman.
- Herois, dirigida per Pau Freixas amb l'Eva Santolaria i en Lluís Omar. 



Al final de la platja el camí s'enfila cap a la punta de sa Cobertera on hi ha un enclavament ibèric datat des del segle VI aC fins el I dC, encara en fase de prospecció arqueològica. Aquí s'hi va trobar un plom amb la inscripció d'un text ibèric, la més llarga de les trobades fins a la data. 



Des d'aquí podem observar la Foradada de Castell. 



El camí que continua ens portaria cap a Cap Roig i Calella de Palafrugell. Des de dalt tenim una visió de les illes Formigues. 

14 comentaris:

  1. Una vegada més un reportatge molt interessant.
    La cala s'Alguer, no la coneixia, però es una autèntica meravella. Has fet unes fotos precioses, m'encanten molt especialment la de blanc i negre i la següent del portal groc. Pel que veig, va ser una de les bones notícies del 20-N del 75. De la problemàtica de la platja del Castell m'en recordo molt bé. Per cert les dues fotos: extraordinàries.
    Molt interessants també les imatges tant del poblat ibèric de Sa Cobertera (no la coneixia) i també de la Foradada.
    Una abraçada i fins la propera caminada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      Quan tingueu ocasió, la visita a s'Alguer us la recomano especialment... i no t'oblidis la càmera, et sabrà greu.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Meravellós treball Manel....doncs es tota una joia i un regal....aquest genial passeig virtual..on ens mostres unes fotografies belles i exquisides i acompanyades d´uns comentaris magistrals !!!
    Molt bona manera de fer...i d´estimar el nostre volgut pais catalá !!!
    Felicitats company....per aquest especial i personal Blog "el racó del pare"...doncs es nota el teu taranná com a bona persona i polifacétic artísta...ja de tot el que toques el converteixes en or !!!
    Salut i sort tinguis Company.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan per les teves paraules.
      Hi estic d'acord quan et refereixes a estimar el nostre país, i el treball en aquest bloc és la meva petita aportació per donar-lo a conèixer.
      No puc dir el mateix quan insinues que he trobat la pedra filosofal.
      Salut, company.

      Elimina
  3. Merci Manel pour cette belle balade côtière à l'ombre des pins parasols. Tu me donnes la nostalgie de ce pays qui est un peu le mien par ma mère et où je ne suis pas retournée depuis tellement d'années que je renonce à les compter.
    Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. À tout moment, Monik, tu y seras bienvenue.
      Merci pour m'accompagner en cette balade.
      Je t'embrasse.

      Elimina
  4. un vrai régal de me balader avec toi vers ces chemins,et j'ai aussi apprécié cette fenêtre rouge et les clichés en N&B

    ResponElimina
    Respostes
    1. Le régal a été pour moi, d'y aller si bien accompagné.

      Elimina
  5. Com sempre un recorregut molt interessant, amb unes meravelloses fotos per uns paratges totalment desconeguts per a mi, extraordinària la cala s’Alguer.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      Us animo a visitar-ho, segur que no us decebrà.
      Salut!

      Elimina
  6. Fantàstiques les imatges que acompanyen al teu recorregut. La costa brava, tot i forma part de la Catalunya turística de masses també té racons amb tant encant com els que ens mostres aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó i afortunadament alguns d'ells avui estan protegits, amb el que es frena l'especulació urbanística que ha demostrat no tenir cap mena de mirament.

      Elimina
  7. Hola Manel, he quedat meravellat amb aquest reportatge tant interessant. El recorregut és molt interessant i amb unes vistes precioses; les fotosson molt maques totes.
    En part aquesta zona la conec, desde la Fosca fins a platja Castell, però la resta fins al poblat ibèric no en tenia ideia que existís. Pots estar segur que la faré tota aquesta excursió... amb la càmara per descomptat.La informació que dones també la trobo molt interessant i m'agrada de coneixer.
    Ens veiem al bloc¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel, per les teves paraules.
      Fa anys, aquest indret me'l va fer descobrir una companya d'estudis palamosina. Ho mostrava com un petit tresor... i amb quanta raó.
      Salut!

      Elimina