dijous, 26 d’abril de 2012

Si em voleu acompanyar per la riba dreta de l'Onyar...

Girona té un interessant patrimoni arquitectònic fruit de l'evolució del Modernisme cap el Noucentisme.

La ciutat queda dividida pel riu Onyar, el Barri Vell a la riba dreta i el del Mercadal i l'Eixample a l'esquerra. Avui farem un recorregut cercant aquests edificis de la part antiga, o sigui de la riba dreta, tot i això, també ens els mirarem des de l'altra costat del riu per veure com llueixen. Vinga! 

Des del Passeig de Canalejas arribem al Pont de la Princesa o d'en Gómez. Miquel Gómez era el propietari de la casa, un tros de la qual va haver de ser enderrocada per a la construcció del pont. En aquesta casa hi visqué de casat l'arquitecte Rafael Masó i seva és la decoració de la façana que dóna al riu. 



Al número 29 del carrer Ballesteries hi ha la casa Masó, la casa on va néixer en Rafael Masó i és la unió de quatre habitatges. L'arquitecte en va unificar l'exterior i ordenar els espais interiors. El portal dovellat dóna la idea d'entrar en una casa pairal. 

A la planta baixa, avui seu de la Fundació que du el seu nom, a l'any 1889 el pare de l'arquitecte va començar a imprimir i dirigir el Diari de Girona. 



Al carrer de l'Argenteria número 3 hi ha la farmàcia Masó-Puig, actualment farmàcia Saguer. Aquest va ser un dels primers encàrrecs al jove arquitecte Masó, consistent en la reforma d'un vell local per a habilitar-lo com a farmàcia per el seu germà Joan. Malauradament la façana va ser modificada l'any 1935, malgrat això, l'interior encara conserva moltíssims elements de l'etapa modernista de l'arquitecte. 



Al número 8 del mateix carrer de l'Argenteria hi ha la pastisseria Puig, avui torroneria de Victoriano Candela, on diuen que un pastisser francès refugiat de la Gran Guerra va crear el "xuixo", que ell anomenava "chou à la crème" i que ha esdevingut una especialitat típica de la ciutat. L'establiment té una clara decoració noucentista.



Al número 25 de la Rambla de la LLibertat hi ha la casa Norat, un dels edificis modernistes més interessants de la ciutat. Entre 1912 i 1913 en Joan Roca Pinet va reformar totalment un edifici anterior de quatre plantes, influenciat per l'obra d'en Domènech i Montaner. 



Seguint per la Rambla, al número 1 hi ha la Sala Fidel Aguilar, actualment acull la seu d'una de les oficines d'informació turística. Porta el nom de l'escultor gironí que es va relacionar amb Xavier Montsalvatge i Rafael Masó, els quals integraren el grup precursor del Noucentisme a Girona. L'edifici de l'any 1928, noucentista, és obra de Joaquim Maggioni. 



A la plaça dels Castanyers número 9 hi ha la farmàcia Plana, que presenta una interessant decoració noucentista. Destaquen les ceràmiques de Salvador Sunet Urgellès i Joan Vives. 



Al carrer de la Neu cantonada amb la plaça dels Mercaders veiem el Bloc Salieti. Per encàrrec d'en Joan Salieti, Rafael Masó va dissenyar al 1910 aquest bloc de pisos de lloguer. Destaquen les rajoles de mugró o mamelló, amb una línia espiral, que l'arquitecte va emprar en moltes de les seves construccions.



A la plaça del Vi, davant de l'Ajuntament, hi ha la casa Barceló. L'edifici del segle XV fou reformat el 1929 sota la direcció d'en Joan Roca Pinet. A sobre de la volta central s'hi conserva un relleu gòtic del final del segle XV dedicat als quatre sants màrtirs de la ciutat de Girona: sant Germà, sant Just, sant Paulí i sant Scici, patrons dels pedraires i picapedrers. 



A l'inici del carrer dels Ciutadans, al número 4, hi ha can Gelabert, Queviures Moriscot, del 1908, botiga modernista situada als baixos d'un edifici medieval. 



Davant per davant, al número 3 hi ha l'Agència Gómez, tant l'exterior com l'interior conserven el mateix estil dels seus primers anys. 



Al número 6 del carrer de la Força hi ha la casa Ribas Crehuet, casa noucentista de nova planta, dels anys 1927-28 obra de Rafael Masó, dedicada a pisos de lloguer. Ben integrada amb la resta d'edificis històrics que l'envolten. 



Al carrer del Portal Nou hi trobem un parell de cases noucentistes de l'arquitecte Joan Roca Pinet, la primera al número 21, la casa Rigau. En ser un carrer molt estret, la millor visió de la façana és des de dalt de la muralla,
 


a continuació, als números 17-19, la casa Dalmau, del 1917, amb un edifici com a garatge separat de la casa principal. A la cantonada amb el tram d'escales que puja del carrer de Sant Josep hi ha aquest cartell de ceràmica, calia afegir-hi "... i no el trenqueu". 



Al carrer del Carme 103 hi ha un edifici noucentista, la casa Valls, del 1927, construïda segons projecte de l'arquitecte Josep Esteve Corredor, que professionalment va col·laborar amb Rafael Masó. 



Finalment, seguim la riba dreta cap al nord, ara del riu Ter, després que aquest ha rebut el cabdal de l'Onyar. Al barri del Pont Major hi han dues obres modernistes de l'arquitecte Enric Catà Catà, col·laborador d'en Domènech i Montaner. 

Del 1907 és l'edifici de les Destil·leries Regàs, on es combinen la pedra, el maó i la ceràmica amb predomini del color verd. Des del 2003 és la seu del Centre Cívic del barri. 



Del 1911 és l'edifici de Destil·leries Gerunda, encara avui seu de l'empresa amb celler i venda de vins i licors. Es conserven elements antics com ara la sala de botes i el primer alambí. 

16 comentaris:

  1. Veig que tant se ten dona pobles com ciutats , les explicacions son bones iguals , respecte a les fotografies son totes molt maques i tot i que aquí , si que hi he estat ,no conec aquests llocs , no pas amb el detall que ens mostres. Respecte als edificis i negocis quin gust pogué conservar-los...Gràcies per tot el preciós reportatge !
    Una abraçada .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si en petites poblacions hi han indrets interessants, imagina't en una gran ciutat.
      T'he de confessar, Dora, que després d'una trentena llarga d'anys de viure-hi relativament a la vora, ha estat en preparar aquest treball que m'he assabentat de coses i he vist racons que fins ara m'havien passat per alt. Tot plegat molt enriquidor.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Felicitats molt bon treball.

      Elimina
    3. Si a tu, que ets de mercat de dimarts, t'agrada, ja em dono per satisfet.

      Elimina
  2. Manel,
    Girona es d'aquelles ciutats a la que tenim "necessitat" de tornar-hi de tant en tant. Per descomptat, cada "escapada" que fem cap l'Empordà, el Ripollès, o qualsevol altre comarca gironina, fem (encara que ens haguem de desviar) una "parada tècnica" a la ciutat de Girona. Sens dubte, la propera que farem serà amb les teves "entrades" gironines per tal d'assaborir millor tot el que la ciutat ens ofereix.
    Com sempre, les teves magnífiques fotos, complementen perfectament les didàctiqes explicacions que sempre ens dones.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament a partir de demà la casa familiar de Rafael Masó, després de cinc anys d'obres de rehabilitació, obre les portes al públic. Fa anys, gràcies a una companya d'estudis que és de la família, vaig tenir l'oportunitat de veure-la per dins quan no s'ensenyava públicament. El que vaig veure-hi posteriorment em va semblar tornar-ho a veure en visitar el pis de la Pedrera. Un motiu important per a fer-hi una escapada.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Unas fotos precioses de Girona amb aquets racons i raconets i aquets detalls de les façanes,un bon reportatge preo n'et perdono que falti la lleona un simbol de Girona.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu M. Àngels però la lleona i el seu cul no són de l'època motiu d'aquesta passejada. Potser un altre dia tindrà el seu espai.
      Gràcies per acompanyar-me.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Excel·lent reportatge amb unes imatges bellíssimes d'un racó de món entranyable que en porta records de l'última trobada de Panoramio!
    A reveure aviat!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha imatges que són molt vistes, altres no tant, algunes fins i tot van ser noves per a mi que vaig descobrir en anar aplegant informació del tema.
      Fins aviat, i tant.
      Petons.

      Elimina
  5. Excel·lent reportatge, amb un grapat de detalls per mi desconeguts fins ara,

    Fins ben aviat.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      Un motiu més per a tornar a Girona.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Girona és una ciutat mol enriquidora, nosaltres a part de mirar de no perdre’ns cada any “Girona en flor” hi anem molt sovint, per sort hi vaig anar molts anys per motius de treball, per la part antiga hi ha molts recons deliciosos, molt bon reportatge, amb algun reco desconegut per a mi.
    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit que aquest any la casa Masó estarà també dins del circuït de "Temps de flors". Serà una bona novetat.
      Salut.

      Elimina
  7. Felicitats...per aques Meravellós i selectiu viatge fotogràfic cultural...exquisidament documentat de manera exquisida i admirable...vers aquesta emblematica i estimada ciutat de Girona...que amb tota la raó a mi i ha tothom ens enamora !!!
    Salut i sort tinguis apreciat Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan, per acompanyar-me en aquest tomb per Girona que sempre ve de gust de seguir.
      Salut!

      Elimina