dijous, 19 d’abril de 2012

Si em voleu acompanyar de cala Tamariua a cala Fornells...

Farem una passejada de menys de dues hores, entre anar i tornar, tot entretenint-nos observant el paisatge i la vegetació de la primera part de costa del Parc Natural del Cap de Creus, venint des del nord. 

La cala Tamariua és el límit urbà del Port de la Selva i alhora l'inici del Parc Natural. Per arribar-hi cal travessar tot el nucli i, acabat el port esportiu, agafar la carretera d'un quilòmetre aproximadament que va seguint la costa fins a un aparcament, a sobre mateix de l'extrem de la cala. 

Abans però, ens desviem a la dreta per pujar a través de la darrera urbanització i situar-nos a la part superior de la cala. Des de l'alçada observem dos grans accidents geogràfics, el primer és el cap Mitjà que separa la cala Tamariua de la cala Cativa i el segon és la Punta de cala Cativa, a l'altra costat de la qual hi ha la cala Fornells.



Ara sí, ens arriben a L'aparcament. A partir d'aquí seguirem un camí recentment ben arranjat que ens conduirà fins a la platja. 



El nom li ve de l'abundància de tamarius al rerefons de la platja. 



Travessada la platja agafarem un dels corriols que, a diferent alçada, van seguint contornejant la costa, el de més a la vora del mar va trobant les fites que marquen el domini públic marítim-terrestre. 



En el Parc Natural també podem observar el vol d'algun rapinyaire, en aquest cas un esparver. 



Passat el cap Mitjà és fàcil observar petites barques de pescadors fondejades. 



Travessem el rec d'en Rafalet on observem gramínies a punt de tornar a brotar. 



La cala Cativa és molt petita, hi desguassa un altre rec que agafa el nom de la cala. La petita platja queda enclavada entre els penya-segats que l'envolten. 



Al lateral dret hi ha, arran de mar, una petita construcció de pedra que servia de refugi als pescadors que practicaven la pesca a l'encesa. L'empedrat que la precedix feia d'eixugador, el lloc on es desmallava el peix atrapat a les xarxes. 



A partir d'aquí s'observen molts murs de pedra seca, que ens parlen de la importància que havia tingut durant anys el conreu de la vinya. 



És interessant d'anar observant la gran diversitat botànica: el bàlsam, una espècie que no és originària de la zona i que s'estén amb molt facilitat. 



l'estepa borrera, 



l'estepa blanca que, malgrat el nom, no és la de color blanc, 



els càdecs, modelats per la tramuntana, 



el cap d'ase, 



els coixinets de monja, tan preciosos quan estan florits com traïdors en amagar unes punxes molt fortes, 



i el fonoll marí.



El camí més ben fressat va guanyant alçada. Passem per una propietat encerclada amb murs de pedra seca, on de mica en mica, la vinya ha estat substituïda per una pineda. 



Baixem fins a la cala Fornells. El nom li ve de que hi havia hagut una carbonera. S'obtenia carbó vegetal a partir d'esbrossar la muntanya que l'envolta per a convertir-la en vinya. 



La seva platja en forma d'amfiteatre està oberta a tramuntana, i no és estrany veure-hi restes d'alguna embarcació després d'un temporal. El material de la platja són còdols grans, grava i petites clapades de sorra. 



Al fons de la cala el pas queda barrat per un espadat esquistós que en temps de pluja mostra un salt d'aigua. 

15 comentaris:

  1. Ostres Manel, quina passejada més interessant.
    Aquesta vegada no hi apreixen construccions de la ma de l'home, a excepció de l'eixugador i els murs de pedra. Tot es natura, platges i vegetació. Tot amanit amb un magnífic reportatge gràfic on destacaria la foto en blanc i negre (la Cala Fornells crec), amb les restes d'una barca.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta època de l'any és molt interessant fer alguna caminada per la zona de Cap de Creus, pel la diversitat de flors que s'hi troben en indrets que en altres mesos tot és pedra i herba seca.
      Observar la feinada feta en fer les terrasses de pedra, és per a treure's el barret.
      Efectivament les restes de la barca estan a cala Fornells.
      Bona nit.

      Elimina
  2. Una excursió molt agradable en aquesta època, la natura amb tota la seva expressió i sense gens de gen, un bon reportatge
    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'època ideal, a l'estiu, amb gent i caminar amb la calor ja no és tan agradable.
      Salut!

      Elimina
  3. Un passeig virtual pels partages del Cap de Creus,acompanyat d'unes imatges maquisimmes i , molt il.lustratives i ben copsades i d'una descripció molt planera de les caracteristiques geològiques i de vegetació de la zona.
    Jo conec millor, la part des Cap de Creus, fins a Cadaqués i/o Roses.no té rés d'envejar de molts altres racons del món.
    Gràcies per convidar-me i deixar-me gaudir de les teves imatges!!
    Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Cap de Creus, tant d'es d'un costat com de l'altra, ens ofereix una gran diversitat de paisatges que, a les primeres visites un no pot ni imaginar. És d'aquells llocs que com més hi vas, més interessant és.
      No sé si has tingut ocasió d'arribar-hi per mar, és absolutament diferent.
      Gràcies, Encarna, per acompanyar-me.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Només ho conec desde terra...ja m'agradaria fer-ho en barca, ja!!
      La veritat es que n'estic ben enamorada, sobretot de la zona que vá de Port-lligat fins a Cap de Creus,fa anys i anys que hi anem,com més i vaig més m'agrada!!
      Felicitats pel blog...una abraçada.

      Elimina
  4. Coi pare, quines fotografies !! També hi ha una bona informació de botànica i com sempre històrica , vaja , que agafen ganes de fer la bossa i anar-hi !

    Salut i una abraçada!

    Dora

    ResponElimina
    Respostes
    1. .. doncs vinga, em sembla molt que la visita no et decebrà.
      Una abraçada, Dora.

      Elimina
  5. Un camí preciós que vaig tornar a recórrer aquest estiu!
    Gràcies per compartir-ho Manel, un gran reportatge
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caminar pels diferents itineraris del Cap de Creus és un niu de sorpreses generalment agradables.
      Gràcies Carles.

      Elimina
  6. Hem viscut l'excursió a primers de setembre. A la tarda amb un sol mig tapat per núvols prims que ens ha fet el camí més fresc. Sis persones, nudistes o no, però ben avinguts en un entorn molt bonic. Potser el mar una mica massa mogut. El torrent del final és espectacular. Gràcies per donar-nos la idea d'anar´hi a través del vostre blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Sembla que a primers de setembre ha bufat amb insistència la tramuntana, i el mar mogut ja no convida al bany.
      La tramuntana podríem dir que forma part del paisatge ja que ha modelat arbres i arbustos donant-los una forma característica.
      Celebro que us hagi estat d'utilitat.

      Elimina
  7. Hola pare,
    Ens agradaria fer aquesta excursió amb les nostres filles d'1 i 4 anys. És accessible? Merci, Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Núria,
      La d'1 any l'haureu de portar a coll i no sé si la de 4 és gaire caminadora, el que sí que en alguns trams l'haureu de vigilar i ajudar. No hi ha un únic i bon camí, especialment al principi hi ha diversos corriols a diferents nivells. Si hom vol baixar a la cala Cativa -de fet no cal per arribar a la cala Fornells- hi ha algun punt en què cal ajudar-se amb les mans. L'últim tram per arribar a cala Fornells s'enfila més.
      Heu de tenir present que no hi ha aigua en tot el camí i fins a la baixada a cala Fornells no hi ha arbres on estar una estona a l'ombra.
      En resum, no és el millor tram de la costa perquè els nens tan petits puguin caminar com, per altra banda, sí que és el camí de ronda entre El Port de la Selva i Llançà, que també podeu veure en aquest bloc.
      Passeu un bon estiu.
      Manel.

      Elimina