Si em voleu acompanyar per un itinerari modernista entremig de volcans...

El nostre petit país està a l'avanguarda mundial pel que fa a edificacions d’estil modernista tan religioses, com civils i industrials. Avui no en visitarem cap de les més conegudes però sí que les que veurem tenen una circumstància que les fa singulars, estan envoltades per volcans.

Dins de la ciutat d'Olot hi ha quatre volcans i alguns edificis modernistes, ens animem?

Entrant a Olot per la carretera de la Canya ens trobem amb el volcà de la Garrinada, amb una base circular d'uns 800 metres de diàmetre i un desnivell fins a la part superior de 116 metres.

Si pugem pel vesant est aconseguirem arribar dalt de tot, per un corriol de muntanya molt brut de sotabosc, però ens quedarem sense veure la singularitat d’aquest volcà que té tres cràters arrenglerats seguint la direcció nord-sud.

Des de la base i fins al cim, per les vesants sud i oest trobem un tancat de potser dos metres i mig d'alt que impedeix el pas als cràters. El que sembla inversemblant és que tractant-se d'una zona protegida dins del parc natural s'impedeixi la lliure circulació de la fauna salvatge.

Pels vessants est i sud la vegetació és basicament d'alzines i sureres. Tot fent camí cap el cim anem trobant altres espècies vegetals, el galzeran, el grèvol o les orelles de monjo (Umbilicus pendulinus).

Si l’ascensió la fem pel vesant sud-oest veiem el cràter inferior, anomenat del Bufador que té un diàmetre de 423 metres.

Continuem pujant pel costat de la tanca i podem albirar entre la frondositat dels arbres el cràter central anomenat de la Garrinada d’uns 300 metres de diàmetre. Al costat hi ha una imponent edificació.

Més amunt arribem al coll que separa el cràter superior dels altres dos. Al mig del coll hi ha un antic mas avui abandonat. Aquest cràter és conegut com el de la Mosquera i té forma de ferradura orientat cap al nord.

Baixant per la vesant nord la vegetació canvia substancialment observant majoritariament un bosc de roure pènol.

Només separat per un collet tenim el volcà més espectacular de la ciutat, el que permet una més còmoda ascensió i des de dalt ens ofereix les millors vistes al no estar rodejat de bosc,

el volcà Montsacopa que s’aixeca 94 metres sobre el Pla d’Olot i presenta un cràter circular de 120 metres de diàmetre i una profunditat de 12 metres.

Venint de l’est trobem la primera de les dues antigues grederes, avui ja en desús.

Pugem entremig d’horts i arribem a l’inici d’un viacrucis que ens portarà fins al cim del volcà, donant la volta al cràter i acabant a l’església de Sant Francesc. Els oratoris del viacrucis originals es varen construir l’any 1888. Passada la guerra civil es varen reconstruir. Cada oratori mostra un relleu de bronze diferent fets al taller d’imatgeria religiosa can Castellanes.

Voltant el cràter trobem dues torres de guaita i defensa, també en veurem altres als volcans de Montolivet i de les Bisaroques. Durant la primera carlinada es fortificaren els turons/volcans que envolten el centre de la vila. Actualment les torres estan rehabilitades com a mirador de la comarca.

Al final del viacrucis arribem a l’església de Sant Francesc, construïda en acabar la guerra del francès sobre un antic recinte militar.

Podem baixar per la vessant nord-oest que va a parar darrera del cementi. En aquest costat hi ha la segona i més important gredera que es va clausurar als anys seixanta.

Baixant cap el centre de la ciutat comencem a trobar les primeres mostres del modernisme.

Al Firal hi ha la casa Solà Morales, sens dubte el més bonic edifici modernista d’Olot. Reformada entre 1913 i 1916 per Lluís Domènech i Montaner.

Domènech i Montaner va afegir la tribuna del primer pis, va reformar la planta baixa i l’entresòl i també va realitzar la galeria de finestres de la tercera planta i el ràfec, amb decoració de ceràmica.

Destaquen les reixes i les baranes de ferro dels finestrals de la planta baixa i l’entresòl i sobretot les figures femenines que sorgeixen de les columnes, obra de l’escultor Eusebi Arnau.

Davant mateix, a l’altre costat del passeig, tenim la escultura anomenada "La lectura" obra d’en Miquel Blay i dedicada al polític i pedagog uruguaià José Pedro Varela.

Casa Gaietà Vila, coneguda com "el drac" contruïda entre 1901 i 1905 per Alfred Paluzie. La decoració és molt variada amb temes vegetals, animals i mitològics. Els merlets recorden l'època medieval.

Portalada lateral i rampes d’accés a l’església de Sant Esteve, obra de Martí Sureda.

Casa Pujador, construcció de pedra picada obra de Josep Azemar, feta entre 1911 i 1912, distribuïda al voltant de la torre cilíndrica i coronada amb una teulada decorada amb teules de colors.

Casa Escubós, obra de Josep Azemar del 1906. Casa de tres façanes que destaca per la decoració en ceràmica de la part superior dels balcons i finestres.

Pastisseria Ferrer, reformada el 1907 per l’arquitecte Alfred Paluzie, amb ornamentació floral i bon treball de forja dels balcons.

Casa Gassiot, construida entre 1911 i 1912 obra d’Alfred Paluzie. Les obertures de la façana principal estan acabades amb arcs neogòtics.

hi destaca una al·legoria a la medicina amb l’escultura de Rossend Aubert "La radiografia" en honor a l’especialitat mèdica del propietari.

Fàbrica can Descals, conjunt format per les oficines i habitatge del propietari d’una part i el garatge de l’altra que donava entrada a la fàbrica d’embotits d’en Baudilio Descals. Data del 1917 i és obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet.

Agafem el camí cap el barri de Sant Pere Martir que ens portarà al volcà Montolivet. De fet era conegut com del Puig de la Rovira, nom d'una casa pairal situada al peu. El segle XVII els monjos caputxins el van rebatejar amb el nom bíblic de Montolivet.

El seu cràter té forma de ferradura que només podem albirar entre la densa vegetació d’alzines. Al cim hi ha una altra de les torres de guaita construïda el 1835. Actualment serveix de base a antenes de comunicacions.

Travessem el riu Fluvià camí del volcà de les Bisaroques.

Situat al límit de l’altiplà de Batet presenta també un cràter en forma de ferradura.

Dalt hi ha la quarta torre de guaita també datada del 1835.

Amb posterioritat a la publicació d'aquest treball, l'amic Sergi Campàs ha tingut la gentilesa de cedir-me l'ús de la següent fotografia en la que podem observar la ciutat d'Olot des de l'aire, i veure la situació dels quatre volcans que hi ha en el terme.

A mitja alçada a l'esquerra veiem el Montolivet, on hi ha l'antena, el crater és lateral i va cap a l'altre costat, més a la dreta i un al costat de l'altre, el Montsacopa i el de la Garrinada, i més avall, al límit dret de la fotografia el de les Bisaroques.

Gràcies, Sergi.