diumenge, 27 de març de 2011

Si em voleu acompanyar a veure si tenim sort i pesquem la lluna amb un cove...

Al sud de la comarca de la Garrotxa, a tocar d'Osona i de la Selva hi ha la Vall d'Hostoles, travessada pel riu Brugent, afluent del Ter.
Avui farem un recorregut per algunes de les fonts i els antics molins de Sant Feliu de Pallerols, i ... coneixerem una bonica llegenda. Penso que quedarem satisfets!
Només d'arribar al nucli observem una iniciativa municipal que sembla molt encertada. Aprofitar la numeració del carrer per recordar el nom tradicional de moltes de les cases antigues que anem trobant,
algunes amb animalons a la façana.
Així que arribem al riu Brugent trobem un vailet assegut a la barana, mirant el riu, amb una lluna a la mà, és en Pescallunes (escultura obra d'Àngel Rigall).
Explica la llegenda que una nit de lluna plena, aquest noi que vorejava el riu Brugent va veure reflectida la lluna a l'aigua, va quedar tan embadalit de la bellesa de l'astre brillant en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. No ho va pas aconseguir. Algú que va veure'l, en to burleta va preguntar-li si pretenia pescar la lluna. Des d'aleshores a la gent de Sant Feliu de Pallerols se'ls diu "pescallunes", gent amb il·lusions, somnis, projectes...
Seguim el riu per la seva riba esquerra
davant tenim una petita i senzilla capella, la de Sant Sebastià, originariament construïda el 1570 i no fa massa anys reconstruïda pels propis veïns. Normalment està tancada però els mateixos veïns amablement es presten a mostrar-la amb orgull.
Davant observem la resclosa anomenada també de Sant Sebastià que deriva l'aigua del riu cap al molí Gros.
A la vora del riu trobem la Font de Sant Sebastià
i sota mateix uns rentadors públics.
Tornem enrere i només passar pel costat del nostre amic Pescallunes travessem el Brugent i seguim pel carrer del Rec, a mitja travessia hi ha el Molí de la Conqueta, actualment en fase de rehabilitació.
Una mica més amunt veiem la resclosa que hi deriva l'aigua.
Entremig dels plàtans del Firal albirem la torre de la capella del Roser, ja datada el 1579.
Girant a la dreta veiem el riu que forma un meandre de gairebé 180 graus.
Observem un túnel que ve de sota del carrer i de les cases del qual hi surt un rec, el torrent de Rocalba, afluent del Brugent, el darrer tram del qual és soterrat.
Tornem a buscar l'església del Roser i pel carrer de darrera girem a la dreta direcció a la Fàbrega. A mà esquerra observem la frondosa obaga que arriba fins al Santuari de la Salut.
Travessem el torrent Saverneda, amb verns a la seva riba, d'aquí el seu nom.
Arribem a la casa pairal de la Fàbrega.
Al seu costat hi ha la Font de la Fàbrega, un indret bucòlic i acollidor, amb una petita plantació de canya de bambú darrera.
Només passar de llarg la casa, a tocar de l'era, travessem el rec de la Fàbrega per una palanca.
Arribem a l'antic molí de Can Campaneta.

Girant a l'esquerra, el camí comença una pujada i ens permet anar seguint i observant, de més a prop o de més lluny, els diferents molins fins el naixement del rec. El de Can Norat i el Molí Nou, casa datada del 1709 que tot i portar el nom de molí, és l'única que no en té.
Però si que té una font i un abeurador, la Font del Molí Nou.
Deixem enrere unes feixes que conviden a estirar-s'hi una estona i
arribem a Can Saderra, avui derruïda. També havia tingut el seu propi molí.
El camí es va enfilant seguint una zona de caducifolis, basicament roures i castanyers
que ens ha de dur a la Font Grossa. D'aquesta deu es canalitza part de l'aigua que abasteix el poble de Sant Feliu.
Tornarem enrere fins arribar a Can Campaneta i una mica més avall trobem l'antic Molí del Noc. Avui, com la majoria, reconvertits en modernes residències.
Els propietaris en conserven la pedra de moldre, aprofitant el soterrani com a celler i rebost.
A l’esquerra trobem el camí que hem de seguir però, val la pena continuar uns metres més avall, ens trobem davant del Molí de Can Manyà.
Continuem el camí i en entrar al bosc a mà dreta trobem les restes d’un l’antic pou de glaç.

Recuperem el camí, ara en baixada, i així que travessem el rec del Mesquer ens trobem a mà esquerra un petit corriol que ens porta a la Font del Mesquer.
Reculem el corriol i seguim baixant per entremig de camps, arribem a la riera de Sant Miquel i al pont de Ferro. Ja som al carril bici o via verda que segueix la traça de l’antic carrilet de Girona a Olot.
Agafem el carril a l’esquerra i amb una lleugera pujada anem fent camí fins a passar per sota d’un pont. Per cert, hi ha trams en que no sé si encara caldria dir-ne carril bici... ho tenen difícil per l'erosió del terra i la manca de manteniment.
Arribem gairebé a l’alçada de Can Llepard. Ara girem a l’esquerra per recular i passar per sobre del pont que acabem de creuar
i arribar, gairebé a tocar de la carretera, a una prada amb taules i bancs de fusta
al costat de la Font de la Fontana, al seu darrera unes columnes basàltiques ens recorden que estem encara en zona d'origen volcànic.
Tornem a situar-nos al carril bici i en pocs minuts trobem un trencant a mà esquerra, l'agafem i de seguida arribem a l’ermita de Santa Cecília, on el diumenge següent al 22 de novembre s’hi celebra un aplec.
Reculem fins el pont de Ferro i continuem pel mateix carril bici.
Davant nostre tenim un gran pla anomenat de la Llongafollia al final del qual trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la Font de la Teula. Font que brolla arran de la riera.
Seguint en direcció a Sant Feliu a mà dreta trobem el pas d’en Nyeua que creua el Brugent.
A banda i banda del riu hi ha un bosc de ribera, zona coneguda com els arbres d’en Casals.
Hi trobem un auró negre, sense fulles a l'hivern, amb els seus fruits en forma de sàmara.
Arribem, per concloure, a l’antiga estació del carrilet, on hi ha l’oficina de Turisme. Durant la major part de l’itinerari hem anat trobant senyals amb el número 23 dels recomenats pel Parc Natural.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 
Vull expressar el meu agraïment al personal dels Serveis Informatius i del Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per, amb la seva atenció i amabilitat, facilitar-me informació i documentació molt interessant amb la que he pogut documentar més extensament aquesta ruta.

8 comentaris:

  1. Magnífic treball, Manel. Extraordinàriament documentat i fotografiat. No cal dir que convida a la visita.

    Joan

    ResponElimina
  2. M'afegeixo a la felicitació per la documentació i les fotografies. Realment a casa nostra tenim racons d'una bellesa única. Gràcies per anar-nos-els descobrint.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Joan,
    Mutuament anem aprenent nous itineraris, un de l'altre. Gràcies pel comentari. Salut!.

    * * * * * * * *

    Josep,
    No saps com gaudeixo fent el que anomeno "treball de camp" caminant, demanant informació, parlant amb la gent... molt interessant. Salut!

    ResponElimina
  4. El dia que hi vaig anar jo no vaig pas anar a tants llocs .
    Un reportatge magnífic i les fotos genials! ...com t'ho "curres" ;)
    Petons de Les Masies de ....
    Anna

    ResponElimina
  5. Muy bueno pare, preciosas fotos y muy bien documentado, me gustaría conocerlo, lástima que lo tenga tan lejos

    Mirta

    ResponElimina
  6. Anna,
    La veritat és que des de que vaig muntant aquest bloc, m'ho passo d'allò més bé. Aquest "treball de camp" de buscar informació, preguntar, ... és molt enriquidor.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Mirta,
    Si te animas estoy a tu plena disposición, será un placer acompañarte.
    Saludu.

    ResponElimina
  7. Enhorabona pel treball. És bo passejar pel meu poble (i per altres indrets) a través d'un bloc.

    Per cert, són un net del que va construir el "pas d'en nyeua".
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon,
      Benvingut i gràcies per acompanyar-me.
      He vist que hi tenia una petita errada que ja ha estat rectificada, molt agraït.
      Salut.

      Elimina