Si em voleu acompanyar entre fagedes i volcans...

Farem una passejada per una de les zones més interessants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Sortint de l'àrea de can Serra, gaudirem dels colors i de la màgia de la Fageda d'en Jordà que van inspirar al poeta Joan Maragall, baixarem a l'interior del cràter del Volcà Santa Margarida i veurem el tall de tot un flanc del Volcà Croscat. Una caminada de poc més de quatre hores, sense presses, que de ben segur no ens deixarà indiferents. Som-hi!

- Saps on és la Fageda d'en Jordà?, ens pregunta el poeta en el monòlit erigit al començament de l'itinerari.

" Saps on és la fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hagis trobat al món: Un verd com d'aigua endins, pregon i clar, el ver de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va; és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!."

Joan Maragall.

Sortirem de l'aparcament de can Serra, situat al Km. 4 de la carretera d'Olot a Santa Pau, i anirem seguint els cartells que assenyalen l'itinerari número 1.

Per poder sentir la quietud i admirar tota la bellesa de l'indret haurem matinat una mica, volem ser dels primers a arribar-hi.

Aquest és un bosc de faigs singular per la seva escassa altitud, uns 550 metres sobre el nivell del mar. El fet d'estar assentat damunt d'una colada de lava provinent de l'erupció del volcà Croscat, que ofereix un gran drenatge, i de la humitat de la zona, propicia la seva existència a cotes inusualment baixes.

La superfície que ocupa avui la fageda havia estat una zona d'aiguamolls, que es va veure transformada radicalment en entrar en contacte amb la lava a altíssima temperatura.

El relleu és lleugerament accidentat, ondulat, amb un gran nombre de prominències molt característiques anomenades tossols que poden arribar a assolir els 20 metres d'alçada. Estan originats pel gasos que desprenia la lava en el seu procés de refredament i que quedaven atrapats en haver-se ja iniciat la solidificació de la capa superior, es formaven com una mena de bombolles que en molts casos no arribaren a explotar.

El faig és un arbre caducifoli que pot arribar a assolir els 30 metres d'alçada i viure uns 250 anys. La seva alçada i frondositat fan que l'entorn sigui net de sotabosc en rebre poca il·luminació solar.

Les seves fulles van adoptant diferents tonalitats durant l'any fent-los extraordinàriament atractius, especialment ben entrada la tardor quan canvien ràpidament de color. El tronc és recte i cilíndric, d'escorça llisa d'un color gris clar, sovint amb franges horitzontals més blanquinoses. Travessem tota la fageda i el camí s'enfila cap el coll de can Batlle, fins a la cota de 660 metres sobre el nivell del mar

i arribem a l'església de Sant Miquel de Sacot, de planta romànica del segle XI si bé el segle XVIII va ser restaurada i ampliada en estil neoclàssic. Baixem al pla de Sacot, des d'on tenim una bona visió del volcà Croscat i enfilem cap al volcà de Santa Margarida. Es venia considerant que tant el volcà de Santa Margarida com el Croscat havien tingut les darreres explosions en èpoques no massa allunyades entre si. Un recent estudi realitzat pel Grup de Vulcanologia de l'Institut Jaume Almera de Barcelona amb col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques i el Parc Natural ha arribat a la convicció que ambdós volcans són fruit de la mateixa erupció d'ara fa uns 11.500 anys. Aquesta investigació es publicarà properament a la revista Journal of Vulcanology and Geothermal Research. Aquest volcà té 682 metres d'altitud, destaca per la morfologia gairebé circular del cràter amb una gran boca d'uns 2.000 metres de perímetre i uns 350 metres de diàmetre a la base interior del cràter, la fondària és de 72 metres. L'interior del cràter és un prat on hi ha l'ermita romànica de Santa Margarida que ha estat molt restaurada. El microclima del seu interior afavoreix el creixement de l'orenga. Val a dir que en tot el Parc Natural no està permesa la recol·lecció d'animals, roques, minerals ni plantes. El volcà està recobert d'alzinars a solell i caducifolis a l'obaga. Destaca algun exemplar de castanyer de grans proporcions a la vora del Mas Cros. Baixem fins a l'Àrea de Santa Margarida, travessem la carretera d'Olot a Santa Pau i enfilem cap al volcà Croscat. Fem una petita marrada a mà dreta per baixar fins a l'alçada d'un càmping i del Mas Martinyà, al peu del volcà del mateix nom, el Martinyà. Des d'aquí podem observar en tota la seva magnitud l'immens talús que es va originar per extraure greda, emprada bàsicament en construcció però també en jardineria, abans de continuar-ne l'extracció al flanc nord - nord-est del volcà Croscat. Hi havia el compromís de que una vegada esgotada l'extracció es tornaria a posar la terra fèrtil superficial... la realitat va ser bastant diferent i el que veritablement es va restaurar va ser amb molta menys terra de la extreta i de la necessària, el resultat és que no tots els terrenys s'han pogut tornar a usar en l'agricultura a causa de la seva mala qualitat. El volcà Croscat, amb una alçada màxima de 786 metres sobre el nivell del mar, és de tipus estrombolià, caracteritzats per l'emissió de laves fluïdes i l'expulsió violenta de fragments de magma anomenats piroclastos. El con que es va formar té una alçada de 160 metres i el cràter forma de ferradura orientada a ponent. Ens desviem a l'esquerra enfilant-nos fins a can Passavent, centre d'informació del Parc i arribar a les grederes. El color gris-negre és l'original de la tefra o piroclast, el material expulsat durant l'erupció. En els darrers estadis de l'erupció, però, com a conseqüència de l'emissió de gasos calents es produeix un procés d'oxidació entorn de la xemeneia que fa que el color original és converteixi en rogenc o ocre.

L'extracció de gredes del volcà va ser motiu de importants mobilitzacions populars fins aconseguir que l'any 1982 el Parlament aprovés la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, tanmateix les extraccions no es van poder aturar fins l'any 1991.

Posteriorment es va restaurar la zona degradada recuperant-la amb un important interès tan científic com pedagògic.

En la remodelació hi van intervenir dos enginyers agrícoles, Martirià Figueras especialitzat en paisatgisme i Joan Font en impacte ambiental i l'escultor Lluís Vilà, tot fent coincidir els interessos geològics, ecològics i turístics. Aquest projecte fou guardonat amb el premi FAD 1994.

L'obra de l'escultor porta el nom de Clàstics i pretén expressar la lluita de l'home per a trobar l'equilibri de la natura i assolir l'harmonia personal. La simbologia emprada fa servir tres elements el pa, la pedra i l'arbre.

Reprenem el camí que va baixant fins a can Serra, el punt de partida.

Aquí ens trobem amb els carruatges tirats per cavalls que fan un recorregut turístic per alguns racons de la Fageda.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

Vull expressar el meu agraïment a l'Engràcia Canal dels Serveis Informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per, amb la seva atenció i amabilitat, facilitar-me informació i documentació molt interessant amb la que he pogut documentar més extensament aquesta ruta.