dissabte, 22 de gener de 2011

Si em voleu acompanyar a fer un tomb per Castellfollit de la Roca...

Passant per Castellfollit de la Roca, la imatge que se'ns queda gravada al cap i... a les càmeres fotogràfiques, és la del poble assentat dalt d'una cinglera basàltica que té més 50 metres d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud.
Us heu preguntat mai com deu ser vist des del riu?, o què hi ha a l'altra costat de la cinglera?, som-hi doncs! Farem una passejada de poc més d'una hora que ens descobrirà aspectes interessants.

La cinglera és la conseqüència de l'erosió dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes de dues colades de lava. La primera amb una antiguitat calculada de 217.000 anys que prové de la zona de Batet de la Serra i la segona, de fa 192.000 anys que prové dels volcans de Begudà.

Aquesta segona colada és la que va adoptar, per l'efecte del més lent refredament de la lava, les formes prismàtiques que observem amb facilitat.

Sortim de davant de l'Ajuntament i anem carretera avall. Així que s'acaben les cases de mà dreta baixem per les escales que ens conduiran fins al pont.
Des del seu costat esquerra observem les restes d'un pont anterior, conegut com a pont trencat, que té una llarga història de desgràcies. La seva construcció data del 1908 i de seguida es va observar que algun dels contraforts estaven afermats sobre terreny inestable i hi apareixien esquerdes. Va caldre refer-lo.
A les acaballes de la Guerra Civil, els republicans en la seva retirada el van dinamitar per impedir el pas de l'enemic. Feia pocs mesos que s'havia pogut tornar a utilitzar quan, a l'any 1940, un important aiguat va provocar un despreniment de terres del marge esquerra del riu i l'ensorrament de dos dels arcs del pont. Aquí es va acabar la seva història, es va optar per a fer un nou pont, l'actual, una mica riu avall.

A més de les restes dels pilars podem observar la primera de les dues rescloses que trobarem, que desvien l'aigua del Fluvià cap a un canal a la riba esquerra que porta l'aigua cap a Can Mulleras i Can Xaudiera, un parell de fàbriques tèxtils, avui ja sense activitat.

Seguim per la carretera, passem de llarg la cruïlla amb la carretera d'Oix fins arribar a l'alçada de la primera de les fàbriques, Can Mulleras, que s'havia dedicat a la confecció de gèneres de punt.

Baixem cap al riu i observem el punt en que l'aigua del canal abastia la fàbrica. Continuant pel costat del canal veiem la segona de les rescloses, ja superat l'extrem més oriental de la cinglera.

Seguim el canal travessant l'anomenat Barri del Fluvià, que tot i estar davant mateix de Castellfollit pertany al municipi de Montagut. Continuem trobant-nos comportes que permeten també la utilització de l'aigua per a usos agrícoles en les fèrtils terres en terrasses al marge esquerre del riu.
Al final de la barriada hi ha la segona de les fàbriques, Can Xaudiera o la Filatura Vella. Aquesta s'havia dedicat a les filatures. Posteriorment es va transformar en un restaurant especialitzat en banquets, però sembla que aquesta activitat actualment també està aturada. Tornem enrere fins a trobar una passera de fusta per la que creuem el Fluvià.
Anem ara seguint el camí que va per la riba esquerra del Toronell tot girant l'extrem de la cinglera i observant de més aprop la formació basàltica. Més endavant tornem a passar per sobre l'aigua, ara del Toronell. Aquest havia estat un pont romànic. Un dels forts aiguats que de tant en tant ha patit la zona s'el va endur, així com també s'endugué uns safareigs públics propers.
Tota l'estona anem passant pel costat d'horts separats per murs de pedra seca, pedra volcànica, naturalment. Remuntem per l'anomenat Camí Vell, tot ell empedrat.
El camí ens portarà fins a la porta de l'església de Sant Salvador, del segle XIII, cremada durant la guerra civil. Restaurada i adequada com a espai cultural. Actualment, torna a estar tancada per una nova remodelació.
Voltant l'església arribem a l'extrem de la cinglera, on hi havia hagut l'antic cementiri fins l'any 1961 en que va ser traslladat a la seva ubicació actual. La zona ara és un gran mirador que permet una visió de més de 180º.
El paviment d'aquest mirador i de la major part del barri vell està fet amb pedra basàltica de la zona.
Des de dalt podem tornar a observar, ara des d'una perspectiva diferent, l'antic pont romànic o la resclosa i la passera de fusta.
Anem seguint pel barri vell i des d'alguna de les balconades obertes podem entrellucar la cinglera, impressionant des d'aquesta perspectiva.
Moltes de les cases estan fetes amb pedra volcànica.
Acabarem al punt on hem començat, davant de l'Ajuntament, a la plaça de Sant Roc. Aquí hi ha una de les construccions característiques de Castellfollit, la Torre del Rellotge que es trobava enganxada a l'antic Ajuntament. Ara el nou, encara en fase final de construcció, queda més separat i la torre aïllada.
Aquesta torre és fruït d'una promesa, la que féu un monàrquic garrotxí que es presentava com a diputat a Corts a l'any 1919 si el poble li donava suport. La construcció es va iniciar l'any 1924 inaugurant-se l'any següent. El pressupost de l'obra fou de 4.880 pessetes, l'equivalent a 29,35 euros.

10 comentaris:

  1. És un d'aquests llocs que sempre m'ha fascinat. El conec molt de passada, o potser hauria de dir que el coneixia molt de passada, abans d'aquest treball tan ben documentat.

    Salutacions

    ResponElimina
  2. Joan,
    Ens passa sovint que visitem indrets i se'ns passen per alt un munt de detalls. Després de 30 anys de viure a la vora, aquest itinerari no l'havia fet mai. El que sí que en una ocasió vaig poder pujar dalt de la torre de l'esglesia i la vista de les teulades seguint la forma de la cinglera és interessant. Malauradament ara està tancada per obres.
    Salut.
    .

    ResponElimina
  3. Hola Manel !

    T'hi vas ben passejar eh !
    Hi he estat mes d'un cop , però a vaig el singla no hi he set mai , i es preciós també . Totes les fotos t'han quedat molt be !!
    Petons de Les Masies....

    ResponElimina
  4. La propera vegada ja ho saps Anna, i si m'ho fas saber no m'importaria acompanyar-t'hi. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Molt bones fotos i documentacio,Manel,Salut!!amic.

    ResponElimina
  6. Noi! T’he de tornar a felicitar , tant per les fotos com per l’explicació Algun dia m’hauràs d’explicar com ho fas això del temps, perquè a mi no m’arriba per quasi res. Si estic a Pano, no arribo a AM3, per no dir el blog meu i les visites als blocs amics. Fer fotos, passar-les, triar-les, empetitir-les, pujar-les, comentar, respondres comentaris... no sé, se m’escapa. Per que, és que a més tinc la mania de treballar. ( i llegir, i passejar, i....)

    En fi, que moltes felicitats de nou per aquest post de Castellfollit

    ResponElimina
  7. ... per molts anys Graciel·la!, i no t'hi capfiquis, tot això només és un entreteniment, d'obligacions ja en tenim massa a la vida.

    ResponElimina
  8. Maravillosa fotos y una ruta que da mucha mucha envidia verla. La apunto en mis lugares pendientes...

    ResponElimina
  9. Juan, por esta zona hay una ruta de lugares interesante tremenda, tanto desde el punto de vista de poblaciones con nucleos medivales bien conservados como de parques naturales protegidos. Te esperamos.

    ResponElimina