Si em voleu acompanyar del Parc Neolític de la Draga al Museu Arqueològic...

Quan l'any 1986 el COI va elegir Barcelona com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992, ningú podia imaginar-se el què, en l'àmbit arqueològic, podia suposar.

La ciutat de Banyoles va ser designada subseu olímpica i a l'estany s'hi celebrarien les proves de rem. Entre les diferents actuacions urbanístiques que l'organització dels Jocs va propiciar, cal destacar la urbanització parcial de la zona de la Draga amb la construcció del que havia de ser la vila olímpica, el pavelló poliesportiu i l'enjardinament de la resta, respectant el passeig arbrat que voreja l'estany pel costat de la ciutat.

És en aquest context que, en les obres d'enjardinament del parc de la Draga, l'any 1990 es van descobrir les primeres restes del que havia estat un assentament neolític amb una antiguitat calculada d'uns 7.200 anys.

Des d'aleshores s'han anat fent diferents excavacions arqueològiques tan a terra ferma com subaquàtiques.

Durant l'època del neolític antic les aigües de l'estany estaven uns dos metres més baixes que en l'actualitat, el pla era una extensa zona d'aiguamolls. Les cabanes es van construir a la part baixa del poblat, la més propera a la riba, una zona avui inundada.

En aquest croquis es representa la situació dels pals de cabana localitzats, una aproximació al que podria haver estat el poblat i la reconstrucció feta actualment.

A partir del 2008 i fins el 2013 s'ha endegat un segon projecte d'excavacions i recerca.

Les excavacions terrestres s'han adaptat a les característiques del terreny, en estar per sota de la capa freàtica, s'ha de bombejar l'aigua per poder treballar en sec.

El jaciment es visitable i dins del seu recinte tancat s'hi poden veure la reconstrucció de diverses cabanes i graners.

El poblat s'organitzava en dues línies de cabanes situades en la zona més propera a la riba de l'estany. Les parets es bastien amb pilars de roure, cada 80 cm, entrelligats amb branques d'avellaner i fang. Les cobertes devien ser de canyís.

A la part més elevada i allunyada de la riba es creu que hi havien els graners, les tanques per el bestiar, els fogars comunitaris,...

Les restes trobades han permès establir que l'assentament va estar habitat durant un període xifrat en 42 anys, possiblement ja que no es coneixia l'adob, les terres van deixar de ser fèrtils.

La fase de regressió que va sofrir l'estany va fer que part del poblat quedés cobert per les aigües. La conservació de restes orgàniques ha estat possible tant pel fet de que quedessin submergides directament a l'estany o en la capa freàtica com per restar cobertes de torba. La humitat s'ha mantingut en forma constant i les variacions de temperatura han estat mínimes. Això fa que sigui un jaciment singular i un dels pocs jaciments europeus on s’han pogut recuperar intactes mànecs i també eines totalment de fusta, absolutament inèdites en el registre arqueològic del neolític antic peninsular. També s’hi han trobat fragments de vasos de fusta, de cistells i cordes vegetals.

Les peces recuperades han estat analitzades, estudiades i restaurades seguint les més modernes tècniques, i passen a engruixir el patrimoni del Museu Arqueològic Comarcal.

Entre molts d'altres objectes podem trobar:

Puntes dels pilars de roure de les cases neolítiques

Pedra i mà de moldre.

Per l'anàlisi de les molècules adherides a les restes trobades s'ha pogut establir el tipus de cereals que conreaven a l'època, sent bàsicament el blat i l'ordi.

La còpia d'un tallant de fusta de roure, emprat segurament per a tallar plantes aquàtiques i troncs llenyosos.

La còpia d'una falç feta amb fusta de saüc. Encastats a la ranura s'hi van trobar fragments de fulla de sílex amb el que tallaven les tiges del cereals.

Diferents destrals.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Vull expressar l'agraïment a Arqueolític i al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles que han facilitat l'obtenció del material gràfic que il·lustra aquesta visita.