Si em voleu acompanyar a la zona volcànica de Lanzarote...

Lanzarote va veure modificada tant la seva superfície com la seva orografia a causa de las grans sèries d'erupcions volcàniques dels segles XVII i XVIII.

L'any 1974, la part central d'aquesta zona fou declarada Parc Nacional i més del 90% de la seva superfície és Zona de Reserva.

Envoltant el Parc Nacional es troba el Parc Natural de los Volcanes que, amb un menor grau de protecció, facilita la visita de proximitat.

Seguint la costa del del sud entrem al Parc Natural observant els Hervideros. En refredar-se la lava es van formar galeries, bufadors. Quan el mar, amb la força de les onades, hi penetra, l'aigua surt per diferents forats a gran velocitat.

Continuem trobant curioses formacions al costat de la platja de la muntanya Bermeja.

Ens arribem fins a la platja del Golfo, al mig de la cala formada pel cràter d'un antic volcà s'hi ha format un estany amb aigües d'un verd intens, l'anomenat llac de los Ciclos.

Anant ara cap a l'interior, tot rodejant el Parc Nacional tenim una primera visió nítida de l'alineació de cons volcànics.

Arribem a l'indret conegut com a Echadero de los Camellos, on el turisme pot gaudir de l'experiència de fer un curt recorregut a lloms d'un dromedari per entre mig de volcans.

Allà mateix hi ha un punt d'informació amb una petita exposició relacionada amb la introducció del dromedari a l'illa per ajudar en les feines agrícoles.

Ens adrecem ara al Islote de Hilario on s'ha d'aparcar el vehicle i fer una visita en guagua per l'anomenada ruta dels volcans, en ple Parc Nacional de Timanfaya.

Dalt del islote hi ha un restaurant-mirador dissenyat per César Manrique. A la barbacoa es prepara el menjar amb la calor del propi volcà, que a poc més de dos metres de profunditat arriba a superar els 300º.

També s'hi fan un parell de demostracions, la crema d'arbusts a partir de la calor d'un forat a terra i les fumeroles o guèisers artificials.

Seguim una ruta a peu entre mig de volcans, entre la muntanya Negra

i el Cuervo, volcà que rodegem per finalment accedir a l'interior del cràter.

Aquesta caminada permet observar amb deteniment la flora que creix en aquest territori tan hostil:

Aeonium o bejeque

Gerani silvestre

Paradella canària (Rumex lunaria)

Herba de plata o herba gelada (Mesembryanthenum crystallinum), emprada en la elaboració de sosa càustica.

Ara ens arribem a la zona de La Geria, la regió vinícola de Lanzarote, amb un paisatge format per un seguit de forats circulars excavats a les cendres i gredes volcàniques per arribar a trobar terra cultivable on hi planten els ceps; forats coronats per murs semicirculars de pedra per protegir les plantes dels vents càlids. El paisatge és únic i excepcional.

En vinyes més modernes aquestes parets de protecció són rectes i paral·leles.

Com que la fil·loxera no va arribar a l'illa hi ha ceps centenaris que s'aguanten mitjançant suports de fusta.

Als voltants del poble de Mancha Blanca hi ha importants extensions dedicades a l'agricultura, cada parcel·la està també delimitada i protegida per murs de pedra seca.